Amb molta, molta il·lusió espera el grup de pelegrins del Camí de Sant Jaume de Caviga, que arribi el moment d’enfilar-se al tren-bala -diu l’Oriol- que els portarà primer a Madrid i d’allà a Sarria, a Lugo, per iniciar les etapes d’aquest Camino inclusiu.
Tot va començar durant la pandèmia. Així que els nois i noies de Caviga van començar a retrobar-se, i amb tota la dificultat en aquell moment per fer activitats sota sostre, es van animar per posar-se a caminar. Fer esport, contemplar l’entorn a la humana velocitat de les petjades, fer equip, esmorzar plegats, gaudint de la feina feta i del cansament, desvetlla addicció. De manera que el que eren sortides aïllades es van convertir en fases d’entrenament amb una finalitat: fer prou etapes del Camino com per aconseguir la “Compostelana”.
Així, la Valentina, el Felipe, l’Oriol, en Marc, en Rubén, el Cani, en Jordi, el Fede i el Jorge, acompanyats per l’Òscar, la Maite i en Juan Diego, el 12 de juny començaran aquesta nova aventura. Una aventura que ja abans de començar ha obtingut el reconeixement i el suport de la Fundació Onat, amb un premi que els permetrà alleugerir força les despeses. Seran sis etapes i 114 quilòmetres caminats pas a pas amb esforç.
Però el premi més gran encara el tenen per davant. El Cani pensa en el diploma que els donaran. Alguns altres pensen en el plaer de banyar-se a la piscina en els albergs on pernoctaran, després d’una bona caminada. El Fede ja evoca els bons àpats que els esperen i algú s’imagina ja un bon pastís de celebració.
De fet la recompensa gran, diuen la Maite i l’Òscar, és una preparació il·lusionada, és fer equip, és sortir una setmaneta per primera vegada sense la família, és anar complint amb els objectius fixats a cada etapa. Amb flexibilitat i sense obsessions, dia rere dia. La idea és caminar sense pes i enviar les motxilles per davant, cosa que en el Camino és molt fàcil de fer. És descansar els cops que faci falta, és gaudir dels paisatges i deixar-se omplir d’aquell ambient col·lectiu que es va creant al llarg del Camino i que l’ha fet atractiu i necessari per a molta gent, perquè resulta terapèutic.
I encara hi ha altres premis, que són per a tots nosaltres, com constatar que la diversitat funcional no és obstacle per fer una activitat com aquesta, com anar construint una societat més inclusiva, com acceptar que tots som companys de camí, amb ritmes diversos. Caviga ja ens ha mostrat infinites vegades com amb discapacitat intel·lectual es pot assistir impecablement com a hoste o hostessa a un esdeveniment públic; com es pot fer teatre del bo, amb un llistó molt i molt alt; com es pot fer també cinema, pintar, dissenyar etiquetes de vi, o escriure. O mil activitats més.
De les etapes del Camino se’n farà un documental, però de moment ja podeu seguir les aventures dels seus protagonistes al compte @cavigaenruta d’Instagram.
Mercè Solé
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada