Des de la impotència

Sembla clar que l’objectiu de Benjamin Netanyahu és arrasar la franja de Gaza, matar o fer fora tots els palestins que hi viuen, i annexionar-la a Israel. I a continuació aconseguir fer fora, o sotmetre absolutament, de moment fent-los la vida impossible i després ja es veurà, els palestins de Cisjordània, i crear així el “Gran Israel” que van somiar els pares del sionisme. I pel que sembla, vistos els sòlids suports que té als Estats Units, a Alemanya i en altres països europeus –malgrat que de tant en tant fan veure que es queixen de les barbaritats que comet el govern israelià–, és possible que ho acabi aconseguint. Per a vergonya de tots.

Juntament amb això, tenim, és clar, l’altra barbaritat ben a prop de casa: la guerra d’Ucraïna, que malgrat totes les raons que pugui exhibir Putin sobre les provocacions i humiliacions a què l’hagi pogut sotmetre Occident, no deixa de ser una guerra imperialista engegada i continuada sense cap escrúpol humanitari.

I aquestes són les guerres, com hem dit, que tenim a prop de casa. Després, ja no tan a prop però al cap i a la fi en el nostre mateix planeta, entre éssers humans ben iguals que nosaltres, tenim les guerres del Sudan, del Congo, del Iemen, del Sahel... Unes guerres en les quals, a més de les apetències dels qui les promouen, hi ha l’immens negoci de les armes que enriqueix sobretot els nostres països occidentals, o les conseqüències d’un colonialisme que va deixar allà herències verinoses de tota mena.

I el drama és que tot podria ser diferent, si els amos del món volguessin. Però no volen. Qui mana és del seu negoci, el seu poder, la seva voluntat de continuar sent, sigui com sigui, els amos. Deixeu-nos dir almenys, des de la impotència, que, com cantava Raimon, nosaltres no som ni volem ser d’eixe món.