Poder dipositar els recursos domèstics (mal anomenats residus, com dèiem en la primera part d’aquest article, publicada el mes d’abril) a qualsevol moment del dia de la setmana, a qualsevol hora, és sense cap mena de dubte un molt bon sistema, que ajuda als veïns i veïnes de Viladecans a poder organitzar-se en el dia a dia. Però si mirem més enllà, veiem que aquesta manera de dipositar els residus no facilita que assolim uns resultats satisfactoris de la separació dels residus (recursos) en origen. Malgrat les nombroses campanyes de foment del reciclatge, a tots els nivells de l’administració (AMB, Generalitat, estatals, municipals) a Viladecans no avancem en la pujada de la recollida selectiva. Hi ha alguna cosa que no fem bé, i ens hem acomodat en la idea que reciclar en origen no és tan important. Quan sí que ho és.
Estem estancats, de fa ja molts anys, en un 34% de reciclatge en origen. Podríem dir que, aproximadament, només 3 de cada 10 llars reciclem, i al voltant de 7 no ho fan. Això fa que ocupem els darrers llocs en la taxa de reciclatge de l’AMB, i que estiguem lluny d’assolir els objectius que ens indiquen les administracions supralocals. Penso que qui té la competència política en la matèria no pot mirar cap a una altra banda, i plantejar noves maneres de recollir els residus que fomentin el reciclatge en origen. Els experts ens diuen que amb contenidors, difícilment s’assoleixen recollides selectives en origen superiors al 40-45%. A molt estirar hi ha municipis que han arribat just al 50% amb aquest sistema de recollida, amb contenidors oberts 24/7. Els experts, i les experiències d’altres municipis, reporten que la recollida porta a porta en alguns barris residencials, com Alba-rosa, Mas Ratés o la zona de cases de Can Guardiola, la recollida sense contenidors, passant cada nit per les portes de les cases, fomenta de forma exponencial la recollida selectiva. Els veïns i veïnes deixen la fracció que toca aquell dia a la porta de casa (tot un luxe, no cal caminar fins als contenidors), i durant la nit l’ajuntament els recull. Cada nit toquen dues fraccions: paper i orgànica, envasos i orgànica, etc... però la fracció rebuig, la que aniria al contenidor gris si n’hi hagués, només un dia a la setmana. Això fomenta la separació en origen, i un augment espectacular del reciclatge. Municipis com Berga han passar de poc menys del 40% a resultats que superen el 80% en pocs mesos. Amb l’objectiu de bonificar els que participen i contribueixen al be comú, a reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle separant be les deixalles, els bujols on deixen els residus tenen un xip que els identifica. Això permet, com diu la llei, identificar a l’usuari generador de residus, i bonificar-lo per la seva bona acció en pro del reciclatge. En barris amb blocs de pisos, com la gran majoria dels barris de Viladecans, el porta a porta és més complex d’executar. La solució que s’implantarà a Viladecans és la de tancar els contenidors d’orgànica, rebuig i envasos, l’obertura dels quals s’haurà de fer amb una targeta que identifica l’usuari. Això permet controlar quan es poden obrir els contenidors, i per tant deixar-hi segons quin tipus de deixalla. Per exemple, el contenidor de fracció de rebuig, el gris, només s’hauria d’obrir un cop a la setmana durant 24 hores; el d’orgànica, cada dia però a partir d’una certa hora, per evitar deixar aquest tipus de recurs masses hores abans de la recollida i evitar així olors, sobretot en l’època de la calor (que per cert, cada any és més llarga).
Aquestes noves formes de recollida de residus poden semblar un retrocés en les llibertats individuals de deixar els residus a l’hora que un vulgui. Però hauríem d’obrir la mirada, i preguntar-nos per què hem d’arribar a aquest canvi en el model de recollida. El bé comú ha d’imperar, i si com a col·lectiu només 3 de cada 10 veïns reciclem, una tendència que es manté des de fa dècades, és de responsabilitat política incentivar canvis que fomentin l’augment de recollida selectiva, acostar-nos i assolir els objectius i acords nacionals i internacionals en matèria de reciclatge, i sobretot, ser coherents i estar a l’alçada d’una una ciutat capital verda europea (Green Leaf), que aspira a ser neutra climàticament el 2030 (i que ben aviat tindrem novetats interessants), compromesa amb la lluita contra el canvi climàtic, i que té com a ADN l’educació.
Jordi Mazón
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada