Apareixes en mànigues de camisa i texans, quan mai vas fer servir aquesta combinació. Tu eres de vestits: corbata, armilla, jaqueta i pantalons a joc. Tot un pinzell. La teva joventut, que no vaig conèixer, és present a la teva cara, el teu cos, les teves maneres. Tu eres un dels meus grans quan et vaig viure de nena.
Recordo la teva lletra en una dedicatòria del meu llibre de la primera comunió. Picuda, elegant, com volent arribar al cel, mostra la teva personalitat estimada, mai oblidada. Ja pentino cabells blancs, però la sensació de llegir-te perdura en el temps. En aquell de llavors i en aquest. Sento la teva veu alta i clara i sé que això no és possible. La sento, encertada com sempre, dolça com antany.
Saps que passo una època crucial i em preguntes com estic. Em deixo emportar. És tanta l’alegria de tornar a veure’t i escoltar-te, encara que no semblis exactament el mateix, que no m’interessa res més que la teva presència. No busco els motius ni les probabilitats de tenir al·lucinacions. La meva comunió es va celebrar fa molts anys, al juny, i tu no hi eres per un motiu trist que t’impedia assistir-hi. Eres el meu padrí i jo, la teva neboda favorita. Ja no hi ets fa temps, encara que sí que segueixes en mi. El teu àngel ros, com em deies, t’escolta. Des del llibre de comunió, des de molt endins i des de les estrelles.
Ets una aparició impossible, ho sé. Però has vingut, travessant mars de passat. Que un dia morissis no importa. Avui has tornat. Ets aquí. Amb mi.
Patricia Aliu
patri.aliu@gmail.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada