En la presentació que es va fer el mes passat del prestigiós Informe Foessa elaborat per Càritas, es deia que l’exclusió social a Catalunya afecta 1.351.000 persones, un alarmant 17 % de la població.
Que la inaccessibilitat de l’habitatge és un factor de pes no sorprèn ningú. Càritas destaca que un 13,3 € de la població se situa en la pobresa severa després de pagar les despeses de l’habitatge i que el 12,6 % viu en amuntegament greu.
El treball precari afecta 1,4 milions de persones a Catalunya (el 38% de la població ocupada). Dit d’una altra manera, i a diferència d’etapes anteriors, comptar amb una feina no significa abandonar la pobresa.
Aquesta pobresa extrema afecta sobretot les llars encapçalades per dones (una de cada 5 llars), la població migrant (un 43%) i sobretot les persones migrants en irregularitat administrativa (un 75%). El resultat és que un de cada tres infants es troba en exclusió social, cosa que deixa entreveure un futur difícil i la necessitat de molts recursos per poder revertir la situació
Tot plegat en un context de relativa bonança econòmica. La riquesa hi és, però es distribueix de forma cada vegada més desigual, encara que a Viladecans sembla que el ventall de la desigualtat és més lleu.
Per si això no fos prou greu, les conclusions de l’informe inclouen novetats: els vincles familiars i comunitaris són molt més fràgils i febles que temps enrere, la bretxa digital avança i hi ha constància de la transmissió intergeneracional de la pobresa. El nostre individualisme extrem també passa factura.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada