Partides simultànies d’escacs al bell mig de la Plaça de la Constitució l’any 1988. Durant molts anys aquesta va ser la fisonomia de la plaça, fins que l’any 2015 es va remodelar de cap a peus. Ara a més de la plaça hi ha un mercat municipal, nous habitatges i uns locals socials per ús dels veïns i veïnes.
Jaume Muns
.jpg)
Estat de conservació a Catalunya: En perill crític. Té el cap i l'esquena grisos, la cua i les ales són negres i la part inferior blanc rosat. Els individus adults llueixen un antifaç negre que s'amplia sobre el pic. Un bec de punta ganxuda els permet de capturar els insectes grossos dels quals s'alimenta. Es distribueix sobretot per l’est d’Europa i per les estepes asiàtiques. És una espècie estival que passa l’hivern al sud del continent africà, a la depressió del Kalahari. La llarga migració que fa dos cops a l'any, la pèrdua de l’hàbitat de nidificació o l'ús excessiu de plaguicides serien algunes de les causes de la disminució de l'espècie.
Es considera el vertebrat més amenaçat de la Península Ibèrica.
Eio Ramon
Segur que tots i totes tenim grans desitjos d’acabar amb l’emergència climàtica. Segur que sense prendre mesures des de la política no serà possible. Però segur, també, que nosaltres podem contribuir-hi amb les petites (o no tan petites) coses que tenim a l’abast. Us en proposem unes quantes a cada número.
Ecosolidaritat: unes quantes propostes
Reduir, reutilitzar i reciclar els residus.
Evitar productes d’un sol ús i embalatges innecessaris (especialment els plàstics).
Optar per reparar els aparells, reutilitzar els objectes i el mercat de segona mà.
Fer una selecció responsable dels residus i/o fer compost amb els residus orgànics.
Reduir la utilització de paper on sigui possible (correus per mail, impressions doble cara).
Fer servir paper reciclat, cartutxos de tinta reutilitzables...
El repte social de les renovables
Tornen les manifestacions de protesta contra projectes d’eòlica i fotovoltaica a diversos indrets del territori. Una de les més sentides és contra la construcció del parc eòlic marí Tramuntana al golf de Roses. Un déjà-vu, el 12 de febrer de 2012, ara fa nou anys, a l’Ametlla de Mar es va fer la primera protesta convocada a Catalunya per veïns, pescadors i empresaris de la zona contra un parc eòlic marí. Contra la plataforma d’assaig d’aerogeneradors flotants sobre aigües profundes (projecte Zèfir) promoguda per l’Institut de Recerca d’Energia de Catalunya IREC. Les empreses que optaven als assajos eren: Gamesa, avui integrada al grup alemany Siemens, Acciona Windpower, integrada ara a la companyia alemanya Nordex, i Alstom, l’antiga empresa catalana Ecotècnia que va ser absorbida per Alstom Wind, i comprada després al seu torn per la divisió de renovables de General Electric. Els manifestants contra l’instal·lació eòlica al·legaven danys potencials als dos pilars econòmics del municipi: el turisme i la pesca. El projecte va fracassar entre la protesta ciutadana, la retirada de les primes a les renovables que va fer el govern del PP i l’absència d’inversió pública de la Generalitat que presidia Artur Mas. La recerca eòlica marina va marxar cap a la cornisa cantàbrica i altres zones del planeta. Les principals indústries autòctones, antany pioneres en renovables estan ara a mans de grups industrials o financers estrangers, y Catalunya és una de les regions d’Europa més endarrerides en el desplegament de renovables.
La instal·lació de les renovables és un pas indispensable per aturar la degradació climàtica de la Terra i per guanyar sobirania energètica. És també una oportunitat per democratitzar l’energia com a bé comú. Però alhora, no ens enganyem, la infraestructura associada a les renovables té potencials impactes com la pèrdua de sòls agrícoles, afectació a la biodiversitat i al paisatge... i cal cercar l’equilibri. Les fonts energètiques des de sempre han generat impactes en el territori, aquí o arreu del món, que cal minimitzar i no externalitzar cap a altres indrets o regions. La instal·lació de renovables no és innòcua, i menys a Catalunya que és un territori petit amb una alta biodiversitat, molt humanitzat i amb un paisatge divers, amb mil caràcters propis fruit de la geologia, el clima i l’humanització. No ens ha d’estranyar que davant de grans projectes d’infraestructures hi hagi gent que s’organitza per fer oposició, qui pensés el contrari pecava d’ingenuïtat. L’economia del carbó, les nuclears, el gas, la hidràulica i el petroli, amb les seves xemeneies fumejants, pantans, línies i torres d’alta tensió, carreteres, túnels i viaductes ja ha transformat el paisatge de Catalunya, sovint amb insatisfacció de molts i sense consultes. L’aprofitament de l’energia del vent i del sol també transformarà els nostres paisatges. Ho ha de fer però amb garanties per a la natura i amb acord social.
La crisi ecològica i el canvi climàtic és el repte més gran que mai ha afrontat la humanitat. Cal fer-ho des d’un abordatge sistèmic i visió de país de quin model econòmic i energètic volem, no pas a cops de timó rere protestes de conservació locals que incrementaran la desigualtat territorial de Catalunya. Ens cal gestionar un metabolisme social amb demandes d’energia, aigua, aire, alimentació.... La gestió energètica és especialment dramàtica a Catalunya per la forta dependència dels combustibles fòssils, sobretot en el sector del transport: les renovables representen a Catalunya tan sols el 5,4% de l’energia primària, amb una penetració en el sistema elèctric del 20%, molt per sota del 38% en el conjunt d’Espanya, que ens relega a la cua de les comunitats autònomes. Som una de les regions d’Europa que menys ha fet els deures per reduir dràsticament les emissions de gasos d’efecte hivernacle, com obliguen els acords internacionals pel clima i les regulacions europees i nacionals. Catalunya ha de fer un esforç en aquesta dècada augmentant l’eficiència energètica tant en el transport com en els sectors industrial, domèstic i de serveis, substituint les actuals fonts fòssils per renovables. Una transformació que malauradament porta 10 anys de retard i que ara dóna per pocs cops de timó, que cal entomar amb coratge polític, sense imposició autoritària, amb concertació en el territori, però amb determinació i urgència.
La transformació estructural del model econòmic cap a una transició ecològica i digital, en el marc del Pacte Verd Europeu (Green New Deal) demana grans inversions per un canvi de model productiu cap a la circularitat, la transformació energètica del parc edificat, la digitalització de les pimes, una mobilitat sostenible sense emissions o l’agricultura i ramaderia ecològica com a suport de la indústria agroalimentària, a més del canvi de model energètic. Aquestes inversions, alimentades pels fons de recuperació Nex Generation, componen un pla per la reindustrialització i una font d’ocupació industrial per les properes dècades lligada a les noves infraestructures i serveis.
Amb les renovables, Catalunya ha d’assolir a finals d’aquesta dècada una sobirania energètica que permeti clausurar amb garanties les centrals nuclears que a dia d’avui representen encara el 55% de la nostra producció d’energia elèctrica, per no dependre del gas provinent d’Algèria i els seus equilibris geopolítics. També s’ha de proveir infraestructures d’evacuació, de magatzematge i altres vectors energètics, que donin seguretat i robustesa al sistema elèctric, única forma d’anar amortitzant també les tèrmiques de cicle combinat de gas. Tot per assolir cap el 2050 un sistema energètic lliure d’emissions. La gestió de l’energia que aporta el sol, el vent o la resta de renovables com a bens comuns és la clau. La implantació d’aquest model energètic s’ha de fer amb clar lideratge públic promocionant comunitats d’energia, posant límits a les grans operadores energètiques i gestionant els béns comuns com són l’aire, el sòl i l’aigua en benefici de tota la comunitat.
El desplegament de les renovables a les comarques de Catalunya ha de permetre també canviar el model centralitzat per una xarxa distribuïda al llarg del territori, que reparteixi els impactes i també els beneficis, retornant valor i ocupació a les zones avui despoblades i amb poques oportunitats. Ara bé, per assolir aquests objectius no n’hi haurà prou amb l'aprofitament de sostres solars fotovoltaics sobre sòl industrial i amb un discret nombre de parcs eòlics. Caldrà implementar parcs eòlics terrestres, marins i horts solars procurant no afectar les funcions ecològiques essencials del medi natural, protegint el patrimoni cultural i els sòls de valor agrològic tal com apunta el decret d’emergència climàtica. El que és segur és que la producció d’energia renovable formarà part dels nostres paisatges perquè és l’única alternativa possible per poder garantir un futur per les properes generacions i fer una Terra habitable. El risc de no fer la transició de manera urgent però també concertada cap a les renovables abocarà a Catalunya a una crisi energètica, democràtica i ecològica sense precedents.
Els responsables dels grups polítics del Parlament de Catalunya han d’explicar clarament a la població, deixant-se d’oportunismes partidistes, que el repte és immens, que l’única via possible és prescindir dels combustibles fòssils abans de 2050 al ritme que fixa la Conferència pel Clima de les Nacions Unides i que es concreta a Europa en el Pla Nacional integrat d’Energia i Clima per a cada país. La responsabilitat governamental és gran: el Govern de Catalunya, cal que aprovi amb urgència la llei de transició energètica, que creï una Agència d’Energia de Catalunya a partir de l’actual Institut Català d’Energia ICAEN, dotada d’instruments de governança i concertació per liderar, planificar i executar el desplegament de les renovables en el conjunt del territori, d’acord al que preveu la llei de Canvi Climàtic de Catalunya.
Salvador Clarós i Llorenç Planagumà
Tarda d’estiu abans d’estiu en un espai que, malgrat estar mig en obres, esdevé d’una gran bellesa, pel parc... i per les ganes de tots plegats de retrobar-nos en carn i ossos amb els nostres veïns i veïnes. Al darrere de les mascaretes molt d’afecte i molta cultura viladecanenca aplegada com a homenatge a la Patrícia Aliu, que presenta el seu llibre Retazos de vida. Fragments de vida. Orgullosos des del Punt de Trobada que una de les seves més fidels col·laboradores hagi iniciat –més aviat continuat– el camí de la publicació.
A la presentació, la Nati Regàs ha actuat com a rapsoda de dues de les narracions del llibre, Olga Reyes ha conduït i moderat l’acte, José Luis Atienza, també col·laborador de la nostra revista, ha fet pròpiament la presentació del contingut del llibre amb el mestratge que el caracteritza, i l’alcalde, Carles Ruiz, ha pogut aparèixer a darrera hora per dir unes paraules, tot i acabar d’aterrar d’un viatge. La intervenció de la Patrícia ha consistit sobretot a agrair a tothom el seu suport, però nosaltres creiem que més aviat li hem d’agrair a ella la seva bona feina. Felicitats!
Sembla una broma de mal gust que quan encara no ens hem tret de sobre la Covid19 i en plena emergència climàtica es torni a plantejar l’ampliació de l’aeroport del Prat. Segurament la necessitat de recuperar l’economia és un dels motius pels quals s’està pressionant les administracions i s’està venent la moto a l’opinió pública, però crec que és un caramel molt i molt enverinat.
Concentracions urbanes i desplaçaments innecessaris
En primer lloc perquè un dels motius pels quals ens hem fet tan vulnerables a les epidèmies són les concentracions urbanes i els desplaçaments continus per tot el món. El sistema econòmic i l’escalfament global contribueixen sens dubte a les grans aglomeracions, perquè la inclemència del clima va tornant erms grans territoris i l’escassetat d’aigua es va estenent, cosa que força primer desplaçaments i després grans moviments migratoris. D’altra banda, el baix cost econòmic dels vols -l’altíssim preu ecològic no es té en compte- afavoreix rutes turístiques i desplaçaments banals. Conec professors i estudiants d’universitats italianes amb residència habitual a Catalunya que s’hi desplacen habitualment un cop o dos per setmana per anar a classe. No els costa més car que l’AVE. Reduir desplaçaments innecessaris hauria de ser un objectiu general. I evitar l’escalfament global, també. Altrament ben aviat la Covid19 serà substituïda per una altra pandèmia.
Malgrat els compromisos formals, la realitat s’encamina al sobreescalfament global
En segon lloc, perquè segons diuen els experts (ho va comentar Salvador Samitier, cap de l’oficina contra el canvi climàtic de la Generalitat, a la primera reunió de la Taula d’emergència climàtica de Viladecans) avancem a tota velocitat cap a l’opció més pessimista de l’escalfament global. Es considera que superar l’1,5 graus d’escalfament aboca cap a un desastre ecològic. Si no frenem, podria ser que a finals de segle haguéssim arribat als 4 graus. Viladecans ha adoptat formalment el compromís de reduir un 40 % les emissions de gasos d’efecte hivernacle per l’any 2030. Però tot aquest esforç pot resultar ridícul si s’incrementa l’activitat a l’aeroport del Prat.
L’economia només es recupera de debò si les condicions de treball són dignes
La creació d’ocupació pot ser clarament un motor de recuperació econòmica. Però no a qualsevol preu ni de qualsevol manera. L’economia també es recuperarà si la precarietat de la reforma laboral desapareix, si els salaris són dignes, si hi ha voluntat d’acabar amb l’economia submergida, si s’evita que gran part de la població immigrada hagi de treballar fora de la legalitat. I de llocs de treball per crear se me n’acudeixen molts: en l’atenció de les persones, en la sanitat, en els serveis socials, en l’educació... Una economia que viu en part dels serveis creats per les administracions públiques, sí, però convé recordar que no és que tots ens hàgim fet més pobres, sinó que ha crescut la desigualtat social. Per tant la reforma fiscal i la lluita contra el frau són imprescindibles perquè allà on s’acumula la riquesa es redistribueixi.
Catalunya també necessita un equilibri en el territori i un millor transport públic
Tampoc a casa nostra ens vam escapar de construir infraestructures que s’han mostrat inútils. Jo no dubto que sigui una bona cosa connectar l’aeroport del Prat amb destinacions intercontinentals, però potser es pot repensar i redistribuir el trànsit aeri aprofitant els altres aeroports de què disposem, infrautilitzats, i promovent tant com sigui possible un trànsit aeri més sostenible. Que per això fa falta millorar l’estructura ferroviària? Sens dubte. D’això a Viladecans en sabem molt, començant per rodalies.
Preservar l’espai natural del Delta
Un punt que ens afecta ben de prop. Segurament anys enrere la preservació de la Ricarda i del Remolar haguessin encapçalat aquest article. En qualsevol cas no ens podem permetre la pèrdua d’uns espais naturals sobre els quals s’ha produït un abandó notable fins al punt que al febrer passat la Comissió Europea va obrir un procediment d’infracció a Espanya per la desprotecció del Delta. Si el preserven de forma activa, gestionant i dotant de recursos l’equilibri entre l’espai natural i la zona agrària, que de cap manera poden estar oposats, ja serà per nota.
Sense postureigs polítics, si us plau
El nostre alcalde és el president de la xarxa de governs locals per la biodiversitat, una organització d’abast espanyol. I els nostres grups municipals van signar per unanimitat encara no fa un any una resolució contra l’ampliació de l’aeroport. Però tot i això, segons els mitjans de comunicació, sembla que Carles Ruiz flirteja amb l’ampliació de l’aeroport i es mostra disposat a negociar. Voleu dir que no invoquem sant Jordi mentre donem sucosos llonguets al drac? Per lluitar contra el canvi climàtic cal determinació, unitat, bona informació i prou imaginació com per crear alternatives a allò que se’ns ven com a única sortida. Amb el simple postureig no anem enlloc.
Mercè Solé
Mirava jo per la finestra i envejava l’escena acolorida que es produïa just davant dels meus ulls. Volia participar-hi. La placidesa d’aquell lloc convertia la meva enveja en plaer. A la vora del riu una dona vigilava el son de dos homes que dormien a la seva esquerra i a la seva dreta. La seva seriositat augmentava la calma dels seus moviments, no semblava tenir pressa perquè els seus acompanyants es despertessin.
Més allunyades de l’escena principal, veia més dones, però estaven ocupades, com sempre ho estem les dones, amb tasques diverses: transportar queviures, tenir cura d’un nadó o tocar la flauta davant la imatge d’un déu. També podia veure dues dones dempeus, amb vestidures roges, que parlaven entre elles i, per la seva manera de gesticular, a vegades semblaven ballarines.
Més lluny, un llac i unes muntanyes acabaven d’emmarcar-ho tot. I un genet davant el llac semblava esperar quelcom que havia de venir de més enllà de l’horitzó ple de núvols. De sobte, vaig desitjar, per què no!, que l’home sobre la seva muntura abandonés l’espera i s’adrecés cap a mi sense dubtes, cap a la dona que gaudia observant des de la seva finestra el conjunt animat i paradisíac. Vaig a estar a punt de baixar al riu, asseure’m a la roca al costat de la flautista dels déus i pregar per la proximitat del genet misteriós.
La nit arribava i la meva pregària no va poder fer-se realitat. El paradís ja no hi era. Tots els colors i formes havien desaparegut, s’havien fos en negre. Potser caldria esperar la llum del proper dia…
Patricia Aliu
patri.aliu@gmail.com
Els colors de tardor d’aquest passeig. El verd fosc, el verd clar, el vermellós que va derrotant el verd d’algunes fulles. Les fulles caigudes, les fulles mortes, cantades per Nat King Cole i sobretot per Yves Montand, reinventada una i altra vegada pel jazz, Miles Davis, Chet Baker i mil més. Una cançó que curiosament té dos títols diferents, no per casualitat, el més poètic en francès, “Fulles mortes”, el més neutre en anglès “Autumn leaves”, fulles de tardor. La música és la mateixa, però eren dos lletristes diferents. La lletra de l’original francès d’un poema del poeta surrealista Jacques Prevert. Per contra, Johnny Mercer era un compositor nord-americà d’èxit, autor de Moon fiver i guanyador de diversos òscars. Es poden observar les dues mirades tan diferents dels lletristes i les cançons. Val la pena llegir-les com a doble peu d’aquesta foto.
La Colla de la Pedra Seca del Grup Tres Torres hem finalitzat la reconstrucció de la barraca de Cal Mitjà, és la primera que reconstruïm partint gairebé de zero. En aquesta seqüència de fotografies podeu veure el progrés de la reconstrucció començant per la imatge de com ens la vam trobar. Més endavant, quan les condicions de la pandèmia siguin més còmodes, farem un acte d’inauguració que anunciarem oportunament.
Jaume Lligadas Vendrell
Tenim bones notícies! Han passat quasi dos anys des que l’”Associació Vilawatt de la gent” va començar a actuar, actuació limitada per una pandèmia que ha afectat a tothom; i a nosaltres, que just començàvem, també: des de fer reunions a distància fins a la tramitació de legalització i enregistrament dels estatuts; de manera especial ens ha impedit el contacte amb veïnes i veïns de la nostra ciutat. Però tot té solucions: finalment l’Associació “Vilawatt de la gent” és una entitat de ple dret, i per tant pot començar a caminar per una ruta plena de reptes, que esperem vèncer amb la col·laboració de tothom.
Fa pocs dies vàrem poder fer assemblea per videoconferència, per donar compte del que hem pogut fer i nomenar la nova junta, però sobretot amb l’acord prioritari d’obrir els òrgans de gestió a la col·laboració de qualsevol persona que vulgui participar en la consecució dels objectius de l’associació. La participació lliure i en funció dels interessos de cada persona relacionats amb aquests amplis objectius de l’associació és imprescindible si volem avançar de cara a fer que Viladecans sigui un municipi sostenible, net i actiu en la lluita per aturar i revertir el canvi climàtic.
Com aconseguir-ho ha estat una preocupació permanent, ens hem fet preguntes una vegada i una altra sobre com afecta positivament que la gent sàpiga que es pot produir energia des de les teulades de la ciutat fent comunitats energètiques per tal de produir energia neta, però també de com estalviar malgrat els preus, o què significa l’economia circular, la moneda local o els hàbits de consum. Ens hem preguntat també com utilitzar les noves tecnologies per fer partícip a tothom de tots els avenços, oportunitats i projectes, o què podem fer des de l’associació per impulsar aprenentatges en temes estretament relacionats amb el canvi climàtic.
És per això que des d’aquí fem una crida perquè us apunteu a col·laborar i prendre part en la presa de decisions i realització d’activitats, tot fent propostes o assumint responsabilitats en la junta, perquè si podem impulsar conjuntament accions de millora en la qualitat ambiental de Viladecans ajudarem en la lluita contra el canvi climàtic i deixarem un llegat millor a les generacions futures.
Si hi voleu col·laborar ens podeu trobar a l’oficina Vilawatt, carrer Dr. Reig 83. Telèfon 674 625 720 o al correu electrònic vilawattdelagent1@gmail.com
També podeu consultar la web del Vilawatt http://www.vilawatt.cat/es i deixar-hi el vostre comentari
Us hi esperem!
Pere Gutiérrez
Els casals de gent gran són un lloc de trobada i d’entreteniment per als ciutadans i ciutadanes jubilats, les activutats que s’hi realitzen ajuden a mantenir-nos actius, és un espai en el qual disfrutem de vida social, passar molt bones estones, ballar, riure, deixar de banda per unes hores les preocupacions que puguem tenir.
El Casal és un espai que de moment no podem disfrutar per la maleïda pandèmia, i això ens causa tristesa i molt més a les persones que estan soles.
Però hem de tenir esperança que tot això s’acabarà i podrem reprendre la nostra rutina, sentint profundament la pèrdua dels socis i sòcies que ens han deixat, i recordant el que han sofert tant ells com els seus familiars.
Serà com començar de nou, malgrat el desànim de la situació que vivim, i les persones que formem les juntes farem l’esforç de continuar endavant pel bé de tots. Sabent que això comportarà un gran esforç necessitarem l’ajuda de tots els nostres socis i la col·laboració del nostre Ajuntament, per tal de reprendre una vida social més activa.
Pensem que amb esforç, interès i amor, tot és possible.
Maria Comas
Amb les eleccions del passat 14 de febrer i la constitució del nou govern de la Generalitat, comença a Catalunya una nova etapa política. Amb aquest motiu, hem demanat les seves impressions sobre el moment actual als diversos partits polítics. Aquí teniu les respostes que hem rebut, col·locades per l’ordre del nombre de vots rebuts a les eleccions.
L’alternativa és el progrés de Catalunya
Els propers mesos seran fonamentals per al futur de Catalunya, després dels més de quatre mesos perduts llastimosament en disputes estèrils pels dos partits perdedors de les eleccions del 14 de febrer. ERC i Junts van quedar per darrere de l’opció que clarament va guanyar –el Partit dels Socialistes de Catalunya de Salvador Illa–, però junts han sumat més suports parlamentaris i, per això, poden governar amb una legitimitat que no es discuteix.
Ara bé, el que sí que es pot posar en dubte és la coherència que pugui tenir un govern dispar i fins i tot contradictori, format per consellers que es defineixen com a progressistes i d’altres que ja han demostrat el seu conservadorisme i tarannà liberal, i amb el suport de la CUP. ¿Que estiguin units pel seu independentisme servirà perquè prenguin decisions lògiques, que responguin a polítiques encaminades a treure’ns de la crisi econòmica? ¿Remaran tots els consellers, els de dretes i els que es diuen d’esquerres, en la mateixa direcció a l’hora d’afrontar els problemes de gestió?
Portem deu anys perduts, en els quals s’ha vist clarament que no, que el govern català no ha pres les decisions estratègiques que calia. S’ha perdut la posició avantatjada que durant tants anys havia tingut Catalunya davant altres regions d’Espanya, que competeixen en molts aspectes. Hi ha molts exemples: Extremadura està lluitant amb nosaltres per la instal·lació d’una gran fàbrica de bateries, que significa un impuls important a la mobilitat sostenible, Castella-la Manxa ha estat capaç de crear un gran clúster de les empreses que treballen per al desenvolupament de l’energia generada per l’hidrogen verd, o La Rioja, que està desenvolupant diferents projectes d’innovació transformadora del sector agroalimentari. Catalunya, mentrestant, no sap què fer amb el seu aeroport.
Hem de trencar amb les inèrcies dels governs anteriors que ens han portat a la divisió entre catalans i ser capaços de recuperar posicions de lideratge econòmic. Hi ha molt cansament i, tot i que l’independentisme sigui una via política legítima, no pot ser una piconadora ideològica que ens porti a una divisió total.
El resultat de les eleccions va oferir dues possibilitats de govern: o l’opció progressista, encapçalada pel PSC, o mantenir un govern independentista sense cohesió. Malauradament, s’ha perdut l’oportunitat de tenir un govern d’esquerres, encapçalat per Salvador Illa, que afrontés el futur desenvolupant polítiques progressistes i innovadores. ERC ha optat per la segona possibilitat. Veurem ara quines decisions pot prendre el govern d’ERC i Junts amb el suport obligatori de la CUP, formació que defensa posicions difícilment assimilables pels seus socis. Assistirem, segurament, a contradiccions i disputes que frenaran projectes i disminuiran la competitivitat de Catalunya, com ha passat en els últims anys.
Tot i així, en el Partit dels Socialistes de Catalunya pensem que encara som a temps per afrontar aquest període treballant junts. Estem pel retrobament, en una sola Catalunya que centri les seves aspiracions en la recuperació econòmica i social dels catalans i les catalanes. Volem ajudar i estem actuant en un doble sentit: primer, formant un govern alternatiu, o a l’ombra, per defensar i exposar les nostres polítiques i controlar activament, al mateix temps, el govern de Catalunya en la seva gestió. I en segon lloc, oferint la nostra col·laboració a la Generalitat en aquells assumptes que són estratègics per al país, com l’aeroport, els fons europeus o l’aplicació de polítiques socials que acabin amb les situacions de vulnerabilitat de les persones creades en els darrers anys.
Els propers mesos seran fonamentals per al futur de Catalunya. Els socialistes estem disposats a ajudar, però demanem a canvi que el Govern es preocupi realment pels problemes de les persones i per l’economia. La fi de la pandèmia ha d’obrir un ventall d’oportunitats i el país no pot seguir paralitzat en un mar d’excuses victimistes.
Carles Ruiz Novella
Les darreres eleccions al Parlament de Catalunya, celebrades en un context de pandèmia, van moure totes les fitxes, i ara cal que tothom es resituï i prengui consciència de quin és el seu lloc al tauler de joc. Ni governs alternatius de cap mena ni continuar centrifugant tensions internes més enllà de les fronteres del propi partit. Cal responsabilitat, el país i la seva gent s’ho mereix. Nosaltres, des d’ERC, tenim clar quina és la nostra funció, la de liderar el país cap a un futur pròsper, just i lliure, encapçalats pel 132è President de la Generalitat, Pere Aragonès. El primer president d’ERC investit a Catalunya des de fa vuitanta anys i el primer en ocupar el càrrec després del retorn de l’exili de Tarradellas.
I com es concretarà aquest lideratge? Escoltant a tothom, i governant en base a uns ideals republicans i d’esquerres ferms. Per sortir millor que en vam entrar d’aquesta terrible múltiple crisi causada per una pandèmia mundial que ningú va ni imaginar. És imprescindible que apliquem les dures lliçons apreses durant la crisi del 2008, i els aprenentatges de la mala gestió feta per sortir-ne. La recuperació de la crisi del 2008 va ser lenta, agònica, els pobres van sortir més pobres i els rics més rics.
Per això des d’ERC treballarem de valent per canviar paradigmes i construir una societat que no deixi ningú enrere. Coherents amb la feina que sempre fem allà on podem. Complint amb la nostra paraula donada. Començant pel fet de tenir la lluita contra el canvi climàtic i la feminització de tota la societat com a puntals de la nova acció governamental. Foren una promesa electoral que ja ha esdevingut una realitat orgànica, amb la creació de dues conselleries que tindran aquests objectius com a eix vertebrador de la seva acció política.
A Viladecans en sabem, de com Esquerra Republicana compleix amb la paraula donada. La històrica demanda d’ampliació de l’hospital ha estat una realitat quan la consellera republicana Alba Vergés ha estat al capdavant del Departament de Salut, el Departament d’Economia va pagar tots els deutes pendents amb l’Ajuntament de Viladecans quan Oriol Junqueras en va assumir el lideratge, i el tan reclamat institut-escola serà una realitat gràcies al compromís del conseller Bargalló encapçalant el Departament d’Educació en representació d’ERC, per posar tres destacats exemples.
I ara, des del lideratge de la principal institució del país, un dels primers reptes entomats pel MH President Aragonès és el de l’ampliació de l’aeroport del Prat, impulsant una taula institucional per debatre al respecte. Per tant, ERC no ignora els reptes, assumeix la seva responsabilitat i treballa per mirar de trobar la millor solució.
Nosaltres, des d’ERC Viladecans, som contraris a ampliar la pista i destruir la Ricarda, i tampoc acceptem que es pretengui compensar creant noves zones humides a canvi d’eliminar terrenys del parc agrari. I més tenint en compte que encara no han arreglat allò destruït fa anys i que ningú ha demostrat que calgui ampliar pistes. Perquè abans de seguir destruint el territori, cal plantejar quin model volem i com l’executarem. Per nosaltres, la solució radica en reclamar la gestió pròpia, créixer en vols directes a ciutats d’arreu del món amb activitat econòmica important, construir una xarxa catalana d’aeroports conjuntament amb Reus i Girona i invertint en I+D per tal que no calguin tants quilòmetres de pista per enlairar i aterrar.
És a dir, una nova recepta per a reptes antics. Aquesta serà la filosofia i modus operandi dels qui liderem aquesta nova etapa política que tot just hem encetat.
Bàrbara Lligadas
L’acció de govern que volem dur a terme
Amb la recent formació del govern de coalició ERC-Junts, encetem la XIII Legislatura del Parlament. Unes eleccions celebrades anticipadament per la inhabilitació del President Joaquim Torra en una mostra més d’intervenció dels poders de l’Estat espanyol contra el Parlament i el Govern de Catalunya.
Amb la majoria independentista del Parlament (en escons i vots) volem fer front als reptes de país i donar resposta a la crisi social i econòmica. La nostra presència serà exigent amb el govern espanyol en el reconeixement de l’existència del conflicte polític, de concretar com exercir el dret a l’autodeterminació, definir les condicions d’una amnistia i l’aturada de la repressió, i acceptar una mediació internacional. Objectius per avançar cap a la República Catalana.
L’acord de Govern de Junts amb Esquerra Republicana parteix del reconeixement de la diversitat d’opinions sobre les polítiques públiques i d’estratègia de país que tenim per assolir la independència.
Junts per Catalunya defensarà que les institucions catalanes assumeixin:
Una actitud ferma i activa per contrarestar qualsevol intromissió de l’Estat en les institucions del país o l’autogovern.
Mantenir una actitud de defensa activa dels drets civils.
Desplegar, en coordinació amb el Consell per la República, una acció internacional orientada a aconseguir suports a la independència de Catalunya.
El compromís i el mandat de dissenyar lleis i polítiques que garanteixin els drets socials, l’economia i el progrés del país.
En el marc del govern de coalició, Junts realitzarà una acció de govern per una administració segons els eixos següents:
Benestar, cohesió social i polítiques d’igualtat
Incrementant progressivament el pressupost en educació, per avançar cap a la plena gratuïtat, i en sanitat, tant en recursos com en condicions laborals del personal sanitari.
Millorar l’atenció a persones amb discapacitat o a les víctimes de violència masclista o als col·lectius LGTBI.
Incrementar el nombre d’habitatges protegits i garantir l’accés als subministraments bàsics de les llars vulnerables.
Blindar la immersió lingüística com a eina de cohesió, identitat i convivència.
Economia dinàmica i pròspera en transició
Pla per a la Reactivació Econòmica i la Protecció Social amb fons europeus Next Generation amb atenció dels sectors que, com el turisme i l’automoció, han patit una davallada en les expectatives.
Concertar amb els agents socials i econòmics l’increment del Salari Mínim.
Assolir un sistema impositiu just i aprofundir en la fiscalitat ambiental segons la Unió Europea.
Cohesió territorial: país en xarxa
Finalitzar el desplegament de la xarxa pública de fibra òptica de molt alta capacitat.
Eliminar els peatges d’autopista per implantar la vinyeta.
Desplegar les lleis de canvi climàtic i transició energètica.
Bon govern i nova governança
Implementar el vot electrònic en el marc de la Llei Electoral de Catalunya.
Consensuar la Llei del Tercer Sector Social que el reconegui com a servei públic.
És una part de l'acció de govern.
Som conscients que la composició del Parlament no ens ho posarà fàcil per la presència de forces contràries a les polítiques de gènere, drets socials, llibertats individuals i nacionals que exposem.
La majoria independentista del Parlament i les entitats de la societat civil hem de considerar aquesta legislatura com a palanca pels objectius d’emancipació nacional.
Segur que tenim visions diferents, però hem de ser capaços d’apropar-nos en els objectius comuns.
Més d’hora que tard hem de tornar a fer referència a l’1 d’octubre del 2017.
Tomàs Caroz
Ens trobem al cau del Mamut, aquell espai mig secret de la Torre Modolell que amaga dues de les figures més estimades de Viladecans: el Mamut i la Mamuteta. El passat 8 de maig l’Albert Ruiz, apassionat professor d’història a secundària, va ser elegit president de la Coordinadora d’Entitats El Mamut de Viladecans, substituint Josep Mumany, que portava ja un bon grapat d’anys fent aquest servei.
– Com us vau conèixer amb el mamut?
Vaig començar amb el mamut deu fer uns 8 anys. Un dia passejava per la plaça, em vaig apropar a la paradeta que hi havia muntada durant la Festa Major i em vaig animar a inscriure’m. Vaig entrar a la Colla del Mamut per fer alguna cosa dins del poble, perquè la meva vida estava molt centrada a Barcelona i tenia ganes de ser més actiu a la meva ciutat.
– Com ha passat el confinament, el mamut?
El mamut i la mamuteta han passat el confinament sols i ensopits. Realment no ha estat possible fer res amb ells. Hem procurat fer alguna activitat virtual, però presencialment no han sortit al carrer.
Ara estem treballant perquè treguin la trompa al carrer per la Festa Major d’Estiu, encara que enguany segurament no serà possible fer la mamullada. Però anirem escalfant motors.
Per què una mamuteta?
El mamut va començar fa més de 10 anys i té la seva pròpia colla, però en un cert moment ens va semblar interessant que estigués acompanyat d’una altra figura, més lleugera, en què els nens i nenes poguessin ser més protagonistes, perquè gaudeixin del bestiari. És una forma d’integrar-los en les activitats associatives de festa i de cultura de Viladecans. És un projecte engrescador i obert a tothom. I si els pares s’animen a formar part de la Colla del Mamut, encara millor!
– El Mamut va generant vida al seu voltant...
Sí, el mamut va néixer de les entitats i sempre ha col·laborat amb les entitats. Un exemple és el grup de percussió que va sortir de l’escola Goar i que ara molt sovint acompanya el mamut quan ens cal soroll. Fins i tot algun membre de la nostra colla s’ha integrat en aquesta nova entitat.
El mamut és del poble i quan una entitat ho demani en la mesura que puguem hi participarem. L’únic que volem és que sigui un bestiari apolític. No anirem a donar suport polític a cap ideologia, perquè és de tothom.
El mamut també és present, si ens ho demanen, a les escoles. Convidem els nens més petits a conèixer-lo de la vora i aprofitem per explicar el rerefons dels mamuts a la nostra ciutat. Els ensenyem el museu de Viladecans i fem una jornada didàctica i distesa al voltant del mamut.
– La mamullada és un dels actes de la Festa Major que té més èxit.
Sí, quan vam començar amb la mamullada no podíem imaginar-nos que arribaríem a reunir tantíssima gent que estaria esperant el dia 8 de setembre a les 16,30 per començar la cercavila d’aigua. Que hi hagi bèsties d’aigua d’altres poblacions que vinguin espontàniament per participar-hi amb nosaltres és un indicador d’aquest èxit.
El mamut també té altres sortides fixes. Fa uns anys que fem una festa també a l’estiu, que anomenem la Nit Golfa, que és més per a joves i adults. Una cercavila de nit, una mena de correbars que sol acabar amb un concert o un DJ amb música per passar-nos el millor possible. Tenim també la Festa Major d’Hivern, on fem una cercavila o un vermut. També ajudem els Reis d’Orient a fer la visita pel poble i els acompanyem a la cavalcada.
– Porteu a passejar el Mamut fora de Viladecans?
Fem sortides quan ens ho demanen. Intentem dir que sí, si la gent de la Colla pot, perquè és una manera de donar a conèixer Viladecans i la seva cultura pròpia. Igualment, de vegades demanem a bestiari de fora que ens acompanyi en las festes.
– Com us organitzeu?
El mamut té la seva colla, que gestiona el dia a dia de cada acte, però també hi ha la coordinadora d’entitats, formada per totes les entitats de Viladecans que donen suport al mamut. És una forma d’anar a la una i de sumar esforços per fer la festa més gran amb la participació d’altres grups que fan cultura popular.
– Quins són els reptes del Mamut?
El mamut té un gran repte: aconseguir la unió de tots els veïns i veïnes de Viladecans. Volem evitar que les diferents cultures que comparteixen espai a Viladecans quedin aïllades les unes de les altres: els de tota la vida, els que han vingut de fora o d’altres llocs d’Espanya, o d’altres països i que tendeixen a quedar compartimentats. La idea és promoure aquesta cohesió, aquesta integració mútua entre tots.
La colla del mamut i la coordinadora d’entitats estan obertes a tothom qui hi vulgui participar. Faig una crida a tota la gent de Viladecans, especialment als més joves, que sembla que els costi més entrar a la colla, que vinguin, que participin amb nosaltres, que vinguin a disfrutar, a gaudir, a passar-s’ho bé. Quan ara hem renovat la junta, hem procurat que els joves hi siguin ben representats. S’ocuparan a partir d’ara de la comunicació. Ens interessa que els joves hi entrin, amb empenta, i que es facin seu el mamut i la manera de treballar, per tal de garantir que el mamut tingui un futur llarg.
Mercè Solé
A les eleccions al Parlament de Catalunya del passat 14 de febrer, Vox va obtenir un 7,69 per cent dels vots i 11 diputats. A Viladecans, el percentatge va ser força més alt i va arribar fins a l’11,16 per cent.
Sens dubte, Vox, l’extrema dreta, és una amenaça per a tots plegats. És tràgic que un 7,68 per cent dels votants catalans, i un 11,16 per cent dels viladecanencs, donin suport a una gent que té la bronca, l’odi i el menyspreu de l’altre com a actituds bàsiques davant la vida, i que defensa el liberalisme més immisericorde, refusa qualsevol política mínimament acollidora envers els immigrants i refugiats, es nega a acceptar determinats drets que s’han anat obrint pas entre nosaltres en realitats com l’homosexualitat i l’avortament, no vol saber res de la violència contra les dones, i promou un estil de govern totalitari, ben embolicat, això sí, amb la bandera d’Espanya.
Entre els votants d’aquesta gent, n’hi ha una part que ho són per raons ideològiques, és a dir, per sentiments identitaris, o supremacistes, o visceralment retrògrads. Però una altra part, i per això creix el vot cap a ells, els vota perquè se sent maltractada per la societat, amb un futur fosc, i sense experimentar que els governants es preocupin ni poc ni molt de la seva sort. Aleshores, aquests sectors socials se senten seduïts per aquells que asseguren que tenen solucions clares i precises a tots els problemes, i que a més els resoldran per la via ràpida.
Davant d’això, hi ha una cosa bàsica a fer, que no serà la solució, sens dubte, però que com a mínim li farà més difícil a l’extrema dreta vendre la seva moto. Es tracta, simplement, que els nostres governs i els nostres partits propugnin de veritat, tant en els seus discursos com en els seus programes, unes societats més igualitàries i un món més igualitari. I que a més, ho sàpiguen comunicar, perquè els missatges de l’extrema dreta, adreçats bàsicament als baixos instints, sempre calen més fàcilment.
