A Càritas ens fan falta socis

Enguany a Càritas estem atenent més del doble de persones que durant l’any 2008. La crisi es fa sentir fortament i molta gent s’adreça a nosaltres en recerca d’ajut per aliments i de feina, però també per afrontar deutes de rebuts d’aigua i de llum. Això ens ha representat una despesa extraordinària a què hem pogut donar resposta gràcies a la solidaritat també extraordinària de molta gent i a un increment de les subvencions.Les necessitats, doncs, van creixent i no sembla pas que l’economia de les persones que actualment han perdut la feina hagi de millorar gaire durant el 2010. Perquè en el millor dels casos passarà temps abans que les famílies que pateixen l’atur i hipoteques o lloguers “agressius” no es recuperin. I a Càritas ens agradaria continuar-les ajudant des de la garantia de comptar amb uns ingressos estables, provinents de la quota de persones que es comprometessin a col·laborar econòmicament amb nosaltres al llarg de l’any, amb petites quotes i segons les seves possibilitats. L’Advent i el Nadal tradicionalment són temps d’expressar un signe de solidaritat. I en aquest sentit les escoles i algunes entitats estan fent campanya de recollida d’aliments, que vindran molt bé a la gent a qui atenem. Però també tenim altres reptes que hem d’enfilar. I per fer-ho ens fa falta anar més enllà de campanyes esporàdiques. Creiem que la gent ha de rebre assistència quan li fa falta, però correm el risc de caure en l’assistencialisme. Cal promoure altres tipus de respostes: la promoció laboral i l’orientació per a aquelles persones que, pel fet de no tenir papers, no poden adreçar-se a les administracions públiques. O la creació, com hem fet fa un parell de mesos, d’un pis d’acollida per a famílies monoparentals (dones amb criatures) que no poden accedir a un habitatge.El Baix Llobregat és una comarca amb una llarga tradició de solidaritat obrera, que s’ha expressat de mil maneres. Aquesta en podria ser una. Les persones afectades per la crisi són, sobretot, homes i dones de classe treballadora.Si voleu fer-vos socis només cal que us poseu en contacte amb nosaltres a l’adreça de correu electrònic caritasviladecans@gmail.com. La quota orientativa és de 20 € al trimestre, però pot ser més reduïda o més gran segons les possibilitats de cadascú.

Moltes gràcies per la vostra atenció!Mercè Solé

No ho entenc... (continuo)

En el darrer número del Punt de Trobada jo plantejava algunes coses que no entenc. Ara continuo.

6 No entenc l’hermetisme i la poca comunicació de l’equip de govern quan un ciutadà demana informació d’algun tema, com per exemple l’informe que la consultoria BCN Ecologia va fer sobre la mobilitat de Viladecans, on segons hem sabut es qüestiona l’ecobarri de les Oliveretes, i el vial de cornisa no és la solució a la mobilitat de la ciutat, com s’ha dit en alguna ocasió. En aquest sentit, hi ha fins i tot una resolució del síndic de greuges de Catalunya, Rafael Ribó, que va demanar més transparència a l’ ajuntament de Viladecans en aquest sentit. Per què aquesta por a l’oposició ciutadana?

7 No entenc per què si en els municipis veïns el centre històric de la ciutat s’ha convertit en un punt de referència del comerç i la cultura, a Viladecans no és així, i l’equip de govern ha afavorit polítiques de no consolidació d’un centre històric de referència. La peatonalització del casc antic no ha servit per a aquest efecte, a diferència d’altres municipis veïns (per exemple Gavà, Castelldefels o Sant Boi). No entenc com és possible que l’equip de govern no fomenti un cas antic viu, de referència cultural i comercial, i deixi que aquesta zona de la ciutat a poc a poc vagi en decadència.

8 No entenc que es perpetuïn en el càrrec regidors, que curiosament criticaven els 23 anys del Pujol. No entenc que hi hagi regidors que després de dècades segueixin en actiu en primera línia de la política, i hagin fet d’aquesta la seva forma de viure. Amb això dificulten l’accés a les noves generacions a la política. Segurament l’empresa on treballaven abans de dedicar-se a la política ja no deu existir, i no saben on anar si deixen la política. Això fa que practiquin allò de “millor dins el partit sense raó, que fora amb raó”, i qualsevol crítica o oposició raonada cap a la seva política es converteix en una agressió per a ells o el partit. O com em va dir una vegada un regidor, tornar a la feina d’abans és molt dur... a veure si em puc jubilar fent política. Com va dir el president del Parlament de Catalunya fa pocs dies, cal que els partits fomentin una renovació interna, i deixin que noves generacions de polítics prenguin càrrecs polítics. Això és incompatible amb la perpetuïtat de càrrecs, com passa al nostre equip de govern.

9 A les eleccions municipals l’abstenció és altíssima, i en això hi tenen molta responsabilitat els nostres governants locals. No entenc per què no s’acosta la política a la ciutadania per a incentivar la participació. És que no interessa que la gent voti? És que no interessa el que es decideix als plens, i les decisions que es prenen? Per què la revista municipal no s’obre a la ciutadania? Per què no es permet que la gent hi participi? Per què no es fomenta que la gent vagi i escolti els plens? Per què no els retransmetem amb una pantalla gegant a la plaça de la Vila? No ho entenc. Si pensés malament (que no ho faig.....) diria que no interessa que la gent sàpiga ni voti.

10 No entenc per què no es planten més arbres que absorbeixin diòxid de carboni. Ara que s’ha evidenciat el que la Plataforma Salvem Oliveretes fa anys que denuncia, que el barri que allà s’ha planejat és del tot innecessari, seria qüestió de plantejar-se aquesta zona com un autèntic embornal de CO2, plantant arbres i convertir-lo en un autèntic parc forestal, perquè absorbís el diòxid de carboni que emet la ciutat. No entenc que s’hagi de convertir en una zona empastifada de ciment, quan podria ser una autèntic embornal de CO2. Jordi Mazon Bueso

Tots som iguals

Hi ha gent que es creu malauradament un ser superior o diferent davant dels disminuïts i no s’adona que ningú no és superior a un altre i que tots tenim limitacions. Jo mateix sóc epilèptic, no m’avergonyeixo de dir-ho. Si no, seria un amargat.Un dia, a casa d’una amiga meva, mirant la tele, a la primera cadena va sortir que una nena “mongòlica” no va poder fer la primera comunió amb el seu germà, i la va haver de fer a Badalona, perquè segons el capellà: “esta niña sufre un segundo grado de subnormalidad”. Quan vaig sentir això em va entrar una ràbia al cos i vaig tancar les dents, me’l vaig mirar fixament i vaig pensar “el subnormal seràs tu!”. Tot i pensar això no sóc violent. Aquell capellà predica la paraula de Déu? de Jesús? Jo diria que només s’aprofita del que pot, ja que no pensa.Per acabar vull agrair-vos que m’hagueu publicat el meu article al número anterior sobre el teatre. Al taller ocupacional Caviga hi ha uns quants nois a qui ens agrada fer teatre i ens agradaria prendre part en el Teatre al Carrer. Aquest any no va poder ser, però a mi m’agradaria perquè es veiés que els disminuïts som com tothom. I sé que hi ha qui ens rebutja, però també que hi ha qui ens estima.Tots i totes som (dis)CAPACITATS.Jordi Lligadas

L'aventura de caminar per Viladecans

Carrer Sant Isidre 10 “Per on han de passar els vianants?”

Entre el mercat i Grup Sant Jordi “ Un pas de vianants al servei dels cotxes d’un aparcament”. És per estalviar-se un gual?