dimarts, 4 de novembre de 2014

Jo, vull votar

Dibuix: Montserrat Cabo
S’apropa ja el 9-N i en aquest moment el que sembla més clar és que els aparells de l’Estat Espanyol no ens deixin als i a les catalanes, dir el que pensem. Aquests elements del Partit Popular, posen com a justificació d’aquesta negativa, la Constitució Espanyola, una norma que pràcticament ha votat molt poca gent de la qual en aquest moment viu a l’Estat Espanyol, una norma que han buidat de contingut els mateixos que la posen com excusa per prohibir una consulta “no vinculant”. I és que aquesta Constitució necessita d’una actualització ja que prové d’un moment de poques garanties democràtiques. És necessària una reforma constitucional però que sigui un veritable procés constituent on s’arribi a un consens en matèria de relacions entre els pobles d’Espanya però sobretot, una recuperació del caràcter social de l’Estat. Una reforma que no és impossible ja que així ho van demostrar el PP i el PSOE quan van fer una reforma “exprés” en un sentit regressiu de democràcia i caràcter social al modificar l’article 135 per assegurar que el pagament del deute als bancs alemanys estigués pel davant de les necessitats dels ciutadans i de les ciutadanes.
Jo, no sóc independentista en el sentit de dotar-me del que anomenen cercar els instruments de l’estat sense conèixer què significa aquest estat (tindrà exèrcit?, quin model social tindria, quins serien els jutges que vetllin per una nova constitució catalana? Al servei de qui estaria la policia d’aquest nou estat?). Jo, no vull tirar-me a una piscina amb els ulls embenats, sense saber si hi ha aigua. Però tampoc em puc trobar còmode en un Estat al qual no ens valoren com a poble sinó que ens veuen com a súbdits.
Des d’una part de forces polítiques volen fer-nos creure que una consulta és l’apocalipsi i que possiblement les catalanes i catalans no siguem prou madurs com per a opinar. Jo només vull que ens escoltin i després que el govern espanyol prengui nota d’aquesta consulta “no vinculant”.
Pel l’altre costat, ens volen fer veure que “esto está chupao” i que tant la consulta com la independència són fets imminents sense que es valorin ni els avantatges ni els inconvenients.
Cada part interpreta les dades en un sentit i davant d’una realitat situen conseqüències contradictòries.
Senyors, jo vull ser consultat, però amb una informació correcta i no manipulada ni per uns ni pels altres.
JO VULL VOTAR. Per què? Doncs per ser lliure, és a dir lliure per ser lliure.
Miguel de la Rubia

diumenge, 2 de novembre de 2014

Consulta del 9-N: imatges per a la història de Viladecans

La consulta del 9 de novembre marca una fita en la història de Catalunya, que ha estat cridada a decidir el seu futur a les urnes. La celebració de la votació està trobant múltiples dificultats per part del Govern espanyol que no reconeix el dret de decidir del poble català.
En el moment d’escriure aquestes ratlles no sabem quin serà el desenllaç d’aquest procés (és una llàstima que no puguem tenir la certesa que farem una cosa tan senzilla i democràtica com votar), però sí que estic convençut de que estem vivint moments històrics, que recordarem i explicarem als nostres fills.
I també els explicarem que Viladecans va participar d’aquests esdeveniments, que cada crida a la mobilització va tenir la resposta de milers de viladecanencs que es van desplaçar, concentrar i implicar en el projecte de l’assoliment d’un Estat propi per Catalunya.
Recopilem algunes imatges com a petita crónica dels fets viscuts a Viladecans aquest setembre de 2014:
Carles Lozano
 11 de setembre: 170 viladecanencs es desplacen a Barcelona en autocar per participar en la “V”.
Molts altres hi van per diversos mitjans.

11 de setembre: ANC Viladecans i Òmnium Viladecans fan entrega al regidor Carles Lozano de les adhesions d’entitats viladecanenques al Dret a Decidir

11 de Setembre: també els Castellers de Viladecans participen en la “V” a la Gran Via 

11 de Setembre: L’alcalde Carles Ruiz fa un polèmic discurs en l’acte institucional de la Diada, parlant de divisió. El públic assistent respon amb crits d’”in-de-pen-dèn-ci-a”

19 de setembre: Convergència i Unió, Iniciativa EUiA i Esquerra Republicana presenten la moció de suport a la consulta del 9-N

25 de setembre: El Ple de l’Ajuntament de Viladecans rebutja la moció d’adhesió a la Consulta pel vot en contra de PSC, PP i PxC. La sala és plena de públic amb samarretes grogues

30 de setembre: Després que el Tribunal Constitucional suspèn la consulta, 700 viladecanencs es concenten a la Plaça de la Vila.


divendres, 31 d’octubre de 2014

Creences, actituds, conceptes

El passat dimarts 30 de setembre vaig prendre part en una taula rodona sobre la immigració organitzada pel Procés Constituent de Viladecans, junt amb Josep M. Fisa, de Justícia i Pau i president de Solidança i Francesc Boldú, professor de filosofia i membre del secretariat per a la immigració del Procés Constituent. Va ser un bon debat, sobretot tenint en compte que es va fer un dia en què va haver de competir amb les concentracions en protesta de la suspensió de la consulta del 9-N i amb un partit del Barça. 
Com que en Francesc Boldú no coneix Viladecans i jo venia de Barcelona, vam fer el viatge junts en tren. Comentàvem en el trajecte la qüestió dels rumors sobre els pretesos avantatges de la vida immigrant (no paguen impostos, tot se’ls dóna gratuïtament, acaparen totes les ajudes públiques, els seus comerços fan els horaris que volen, viuen dels robatoris, ens treuen la feina –vol dir, doncs, que ells en tenen!–, són violadors nats –PxC dixit–). Jo li deia que aquests rumors, que he sentit en boca de veritables feixistes però també de persones raonables i no pas estúpides, són un veritable desafiament per a la convivència, perquè són molt difícils d’eradicar. 
Recordo el meu pas pel Consell de la Convivència: la informació sistemàtica i transparent sobre la destinació de les beques de menjador, les entrevistes amb els responsables de la hisenda municipal perquè expliquessin el tema dels impostos; els contactes amb la inspecció dels comerços... no van aconseguir convèncer gaire gent que no estigués convençuda prèviament. Fins i tot el curs de Multiculturalitat que vam organitzar, amb una durada de 85 hores, un dels objectius del qual era fer-nos conscients dels nostres prejudicis sobre les diverses cultures, “derrapava” per moments. El que s’aclaria en una classe, tornava a aparèixer tal qual en la següent.
En Francesc em va explicar que ell havia fet diversos estudis sobre sexisme, i que havia arribat a la conclusió que és un miratge pensar que ens guiem exclusivament per la lògica. Ni tan sols si professem discursos políticament correctes. Hi intervenen creences, actituds i, finalment, conceptes. Per tant serà difícil acabar amb la rumorologia si només ens adrecem al concepte. 
És com una roda, doncs: creiem allò que volem creure. I aquí juguen seguretats, percepcions, pors i tot allò de no racional que la nostra cultura occidental tendeix a ignorar. 
Com a mínim, ser-ne conscients, pot ajudar a treballar-hi.  
Mercè Solé

dimecres, 29 d’octubre de 2014

A Antonio Español “in memoriam”

Desde la asamblea de Viladecans del Procés Constituent  queremos  agradecerte todo lo que nos has aportado  con tu apreciable participación en nuestras reuniones.
No podremos olvidar y siempre tendremos en nuestro recuerdo tu inquietud por la búsqueda del bien común, tu preocupación por los más débiles y tu lucha personal desde el humanismo más sincero  por acabar con lo injusto, lo superfluo y lo banal.
No hemos podido disfrutar de tus opiniones  y argumentos durante mucho tiempo pero sí el suficiente para recordarte como un “hombre bueno”.
Gracias amigo (o quizás hermano, como a ti te gustaba llamarnos) por todo lo que nos has dejado en tan poco tiempo.
Fernando Delgado

dilluns, 27 d’octubre de 2014

Què fan els gossos? I les gallines?

Els gossos fan bup-bup, i les gallines fan cloc-cloc. Els pollets, i els ocells en general, fan piu-piu. I completant la família, els galls fan quiquiriquic. L’ocell anomenat cucut, quan canta fa, precisament, cu-cut, cosa que és la mar de lògica. I els gats, ves per on, tenen una doble forma d’expressar-se: fan miau o, quan estan més tendres o més tristos, fan mèu.
Com és evident, tot això que acabo d’escriure és com nosaltres transcrivim, i més o menys intentem reproduir, els sons dels animals. Però és només en català, perquè cada llengua té la seva manera de plasmar aquests sons. En castellà, per exemple, els gossos fan guau guau, les gallines clo clo, els polls pío pío, els galls quiquiriquí, els cucuts cucú, i els gats miau (però no mèu: en castellà es veu que els gats tenen menys varietat expressiva...).
La llàstima és que, entre la dràstica disminució de la vida pagesa en el nostre país, i totes les influències mediàtiques, actualment, si li preguntes a un nen què fan els gossos, segurament que et dirà guau guau, segons la forma de dir castellana, i no bup-bup. I això no hauria de ser. Suposo que a l’escola deuen esforçar-se per transmetre les formes catalanes, però a casa també caldria fer-ho i preocupar-se’n.
O sigui que vinga, som-hi tots: Bup-bup! Cloc-cloc! Piu-piu! Quiquiriquic! Cu-cut! Miau! Mèu!
Josep Lligadas