dijous, 15 de desembre del 2016

La missió

Mesos de feina fins a arribar a avui. Quan li van notificar la seva missió, primer va tenir una sensació d’impotència, de no poder negar-se als designis divins. Després, la preocupació per veure’s incapaç de dur a terme el projecte que, des de les altures del poder, li havien encarregat. I, per últim, però no per això menys important, la forma de desenvolupar el mandat, és a dir, com posar-se mans a l’obra i amb quins recursos comptava, com l’ajut de la seva família, la seva dona i els seus fills, ja adults i casats. Suposava el problema més greu aconseguir les grans quantitats de fusta necessàries per construir l’embarcació. I fer-se amb elles a temps, una altra preocupació, per la seva escassedat. 

El diluvi de quaranta dies i quaranta nits amb què l’Omnipotent amenaçava la humanitat estava a punt de caure. I les hores passaven inexorables, com sempre ho són, però encara més veloces. Però l’esperit optimista, constant i lluitador de Noè va poder amb tot. Fins i tot amb els dubtes de la família, que no comprenia com ficarien tant de bitxo vivent en un sol vaixell. “Una parella de cada espècie que habita la Terra! S’haurà vist una bogeria més gran?”, s’exclamaven tots.

I Noè, tocat per la gràcia del Cel, els responia que havien d’obeir Déu, perquè Ell, amb majúscules, els havia creat i els estimava tant que no permetria que res els succeís. Menys encara pel fet que el patriarca era un home just i pietós i es mereixia salvar-se juntament amb els seus.

Tot plegats i sense més queixes, van acabar el treball puntuals, abans que arrenqués a ploure. Noè, veient que el resultat de la feina era bo, va pensar que podia descansar una mica i després pujar al navili. Va asseure’s en una roca i, de sobte, la pluja va començar. Al principi, amb timidesa, amb por i en petites gotes. Quan hi va refermar i l’aigua regalimava una cortina espessa, Noè, la seva família i els animals en parella es van embarcar a l’arca potent, creada amb la suor de llur front.

I tothom que va pujar-hi es va salvar. Tal com Déu havia manat.

Recreant un episodi de la Bíblia, ara que ve Nadal. Bones festes i un feliç 2017!

Patricia Aliu

patri.aliu@gmail.com