diumenge, 15 d’octubre del 2017

Què vol dir el nom de “Mercè”

El passat 24 de setembre es va celebrar la festa de la Mare de Déu de la Mercè, i amb aquest motiu vam rebre a la redacció de la revista una pregunta d’algú que volia saber d’on venia el nom de Mercè. La nostra comunicant afegia que havia llegir en algun lloc que “Mercè” tenia relació amb “merceria”, però no li semblava gaire raonable.

Doncs aquí contestem. El 10 d’agost de l’any 1218 –l’any vinent farà 800 anys– es va crear a la catedral de Barcelona l’“Orde de la Verge Maria de la Mercè per a la redempció de captius”. La formaven un grup d’homes, principalment comerciants, que en les seves visites de negocis a les terres de moros –tant a la península mateix com al nord d’Àfrica– havien quedat impressionats per la situació en què vivien els que havien estat capturats en les diverses guerres i accions pirates pròpies del moment. 

L’objectiu de l’orde era bàsicament anar recollint diners per poder pagar rescats, i també, a vegades, intercanviar captius cristians en terres de moros per captius moros en terres de cristians.

El seu líder es deia Pere Nolasc, i ja feia temps que pel seu compte organitzava aquestes expedicions de rescat. Ara ho podrà fer de manera oficial, i a més ho farà amb el profund convenciment que és la Mare de Déu qui l’hi empeny. I donarà a la Mare de Déu el nom de “Mare de Déu de la Mercè”. Actualment, en el llenguatge normal, “mercè” vol dir “favor”. Però en aquella època, “mercè” s’entenia més aviat com a “acció misericordiosa”. O, com diríem amb el nostre llenguatge, “acció solidària”. O sigui que la traducció actual del nom de l’orde seria “Orde de la Verge Maria de l’Acció Solidària per a redimir captius”. 

Certament que a Pere Nolasc li podem retreure que només es preocupava dels captius cristians en terres de moros i no patia gaire pels captius moros en terres de cristians. Però és que cada època dona de si el que pot donar, i cada època es mira el món des dels seus ulls i no des dels ulls d’altres èpoques... En tot cas, crec que Barcelona es pot sentir orgullosa d’haver engegat, fa 800 anys, una acció solidària com aquesta.

Josep Lligadas