Durant tot aquest any, des de Viladecans Punt de Trobada us hem convidat a elaborar propostes per a Viladecans. Propostes per millorar la vida de la gent de la nostra ciutat, des de qualsevol punt de vista.
La resposta, sens dubte, ha estat bona, i ens han arribat un total de 33 propostes, de totes menes i espècies, que hem anat publicant.
I ara, quan falta només un número per acabar l’any, voldríem fer una crida perquè les persones i entitats aprofiteu aquest aparador per fer conèixer les idees que sens dubte teniu per millorar Viladecans. A final d’any tancarem aquesta secció i donarem també una difusió més àmplia a totes les propostes.
Vinga, animeu-vos!
Podeu enviar una proposta, o dues, o les que sigui. Envieu-les, sisplau, a aquesta adreça electrònica: puntviladecans@telefonica.net.
Aquest mes ens n’han arribat dues, però una d’elles és com si en fossin tres. Són aquestes:
Posar a la vista del públic els dies de vacances de les farmàcies
Les farmàcies, a més de ser un negoci privat, són també un servei públic. De manera que han de facilitar al màxim que els usuaris les puguin utilitzar amb la màxima comoditat. I això, a l’estiu, en època de vacances, no passa.
Les farmàcies, com és lògic, tenen tot el dret a tancar unes setmanes per vacances. Però quan un usuari va a la seva farmàcia habitual i es troba que fan vacances, no sap a quina altra farmàcia pot anar, i ha de començar una excursió per la ciutat a la recerca d’una farmàcia oberta. Cert que pot veure quines estan de guàrdia, però del que es tracta és de poder saber quines són les que, mentre la seva és tancada, estan obertes de manera normal. No costaria gens resoldre el problema: que, durant l’estiu, a totes les farmàcies hi hagi un cartell indicant quins dies fa vacances cada una d’elles. Així complirien millor la seva funció de servei públic.
Tres noms de carrers
Proposo donar el nom d’un carrer de Viladecans a tres persones, una dona i dos homes, que durant el segle XX van ser significatives en la història de Viladecans. Són aquestes:
Josep Iturrioz, el Manquet. Home fort d’Esquerra Republicana a Viladecans des de l’any 1934 fins al 1939, va ser un personatge bàsic en la gestió del poble tant els darrers anys de la república com durant la guerra. Va ser fonamental per fer que l’any 1936, durant els primers dies de la revolució, no hi hagués morts a Viladecans. Acabada la guerra va ser condemnat a mort però li va ser commutada la pena per anys de presó, acabats els quals es va retirar a Viladecans.
Pepita Vicente. Era la dona del Manquet. Acabada la guerra, quan el seu marit va ser empresonat i condemnat, va moure cel i terra per buscar avals perquè li commutessin la pena de mort. I mentrestant, mantenia la família a base de portar arròs d’Amposta que a Cal Borni li compraven sempre, encara que no els en calgués. Representativa de tantes dones de represaliats que van lluitar a l’ombra en aquells anys duríssims.
Joaquim Palomera, mossèn Joaquim. Va ser vicari de la parròquia de Viladecans des de l’any 1955 fins al 1960. Persona molt propera a la gent, va fundar l’escoltisme, que va esdevenir una escola de ciutadania per a molts viladecanencs i viladecanenques, enmig de la foscor del franquisme. Va mantenir contactes amb l’oposició al règim, i va visitar els presos del PSUC. Anys després va deixar de ser capellà i es va casar.
 |
| Josep Iturrioz i Pepita Vicente |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada