Aquest mes de gener, Joan Puig Mas, després de 36 de ser-ne rector, deixa la parròquia central de Viladecans, Sant Joan. El substituirà Frederic Esteve, que fins ara era rector de la parròquia del Grup Sant Jordi, Santa Maria Magadalena. Joan Puig continuarà a les altres dues parròquies d’on és rector, la de la Montserratina i la de Sant Climent, i Frederic Esteve continuarà també com a rector de Santa Maria Magdalena. Amb motiu d’aquests canvis, li hem demanat a Joan Puig, mossèn Joan, que ens expliqui què significa això per a ell.
Quines emocions s’experimenten en deixar la parròquia després de tants anys?
Deixeu-me expansionar d’una manera natural i espontània:
Resto agraït per haver-me acceptat el bisbe la renúncia de rector sol·licitada durant cinc anys. Crec que les persones grans ens hem de retirar per garantir un millor servei.
Que n’és de gratificant dedicar una vida al servei de les persones. Això significa compartir moments molt agradables que t’ocasiona el servei i també compartir el sofriment de tantes persones, que de vegades et deixa “mig tocat”. En la persona del capellà repercuteixen tots els sentiments de les persones amb les quals un està immers. Els anys m’han posat en relació amb una multitud de persones i això crea una sintonia espiritual i afectiva inesborrable. M’és difícil de retenir el nom de tantes persones, però la salutació cordial amb tants éssers estimats s’evidencia tant dintre com fora de l’església, ja sigui amb unes senzilles paraules, un gest, una mirada, una salutació.
Té molta feina un capellà? El servei del mossèn es pot comparar amb el del pagès. El pagès, si és treballador no para, perquè quan no pot treballar a la terra pel mal temps, té moltes altres coses a fer: que funcionin bé les eines, gestions administratives, cuidar els locals, formar-se... El capellà treballador no para mai: visitar malalts, que els locals siguin ben acollidors, que el servei de Càritas funcioni bé, preparar bé les celebracions, atendre les persones que demanen un servei, intentar formar-se per estar mínimament al dia...
He intentat viure i defensar un esperit democràtic, defensar els drets humans, donar acollida a totes les justes aspiracions i combatre tot allò que és violent, que atempta contra la llibertat i destrueix els valors d’una sana convivència.
I voldria ressaltar allò que dona contingut a la vida d’un mossèn: creure en Crist, intentar de viure el seu joiós missatge, fer-lo extensiu a tota persona que el vol acollir, com el millor obsequi que pot oferir, i amb la garantia de ser més feliç en la mesura que l’assumim.
Marxo content a la parròquia veïna de la Mare de Déu de Montserrat i m’alegro de poder sortir “per la porta gran”, dit altrament en plena harmonia amb els mossens de la nostra població, amb la comunitat cristiana a la qual he intentat servir, amb tots els possibles errors, i en plena sintonia amb el poble. I estic disposat oferir sempre el servei que estigui al meu abast.
I moltes gràcies a tots i totes per l’ajuda que de maneres tan variades m’heu ofert.
Joan Puig Mas
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada