La mirada endarrere i endavant el demà,
sens pensar les follies i raons del camí,
amb petjades suaus, i amb l’instint de volar
vers un cel ben serè, per cercar el teu destí.
I esborrant les paraules que nodreixen falsies,
i que et van aïllar per la nit de l’oblit.
M’ha peixat la metzina de la pena dels dies,
que m’enfonsa per dins amb mudeses de crit.
Cal marxar d’aquest viure tan incert i inestable
emportant-te a la boca aquell gust de la sal;
t’espera el teu veler d’onada indeturable,
i una mar sense port vers un somni ideal.
Desancores la nau, i poses rumb enlloc,
mentre l’ona del mar, t’allunya a poc a poc.
Nati Regàs
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada