Ens hem trobat amb una guerra a les portes dels nostres països occidentals. Poc ens ho esperàvem, que pogués passar una cosa així. Hem vist ben a prop la crueltat brutal d’una invasió en què sembla que tot s’hi valgui, i hem seguit gairebé pas a pas el dolor, la tragèdia, l’enfonsament, la desesperació d’una pila de dones, homes i criatures. Les televisions i els altres mitjans ens ho han portat a casa dia rere dia. I tot plegat, a més de deixar-nos impressionats, ens ha deixat també preguntant-nos com serà el futur, com es podrà gestionar el que passarà a partir d’ara.
També hem vist els esforços solidaris per atendre tan bé com fos possible a tots els qui han fugit d’aquell infern. És, sens dubte, el que calia fer. I s’està fent bé.
Però certament, a la redacció del Punt de Trobada, arribats en aquest punt, no hem pogut menys que pensar en un tema que molta altra gent també s’ha plantejat: que, si es vol, Europa té els mitjans per acollir la gent que fuig dels seus països per la guerra o per la fam. I en canvi, portem anys veient com tantíssims refugiats o immigrants malviuen en camps inhumans, o són retornats a països on no tenen cap garantia de trobar unes condicions de vida dignes. No veiem per la televisió el seguiment dels drames personals de tantíssima gent dels països àrabs, o de l’Àfrica. No sentim parlar del seu estat emocional o de com caldrà escolaritzar els seus fills i filles.
Europa ha demostrat que té mitjans per atendre aquestes persones que també ens truquen a la porta. S’ha de fer seriosament, organitzadament, sens dubte. Però si es vol, es pot fer. Sí, aquests altres refugiats o immigrants no tenen la pell blanca ni se’ns assemblen tant com els ucraïnesos. Però, ¿voleu dir que això és un motiu suficient com per no atendre’ls?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada