dissabte, 28 d’agost del 2010

BFV - BMV Escola de bàsquet


Hola, em dic “Quirol”; sóc la mascota del bàsquet femení Viladecans Sports, voldria explicar algunes de les experiències viscudes al llarg de dotze anys, des de la seva fundació l’any 1998.
La fundació del club és una mica complicada, lenta, treballosa; intentaré explicar, de la manera, més senzilla possible, com va començar tot: va començar amb les categories base del “BC Viladecans”, l’equip sènior es va fundar amb la plaça dels “Ex-alumnes Modolell “. Seguidament la directiva del “CB Viladecans”, va cedir els drets de la resta dels equips femenins. D’altra banda els projectes en l’esport femení són més difícils d’afrontar, ja que les ajudes són escasses, i l’esport femení, a causa de molts tabús, sempre ha estat minoritari. La primera idea era crear un club de bàsquet femení, però al llarg del temps, amb l’escola de bàsquet s’ha canviat...
I ara em posaré seriosa, els objectius són molts: fomentar i promocionar l’esport a nivell escolar, crear una escola de bàsquet mixta, promocionar el bàsquet al carrer; crear la línia masculina igual que la femenina, poder tornar algun dia a “Lliga Femenina 2”, ser un referent en l’àmbit social de la ciutat.
El foment i la pràctica continuada de l’activitat física i esportiva, en el món actual, és una cosa necessària, no només com a practicants, sinó també com a impulsors d’una activitat, que promou amistat, i sentiments que passen d’alterar-nos, a fer-nos somriure, del pur cansament a la satisfacció. Això aplicat a la infància, i adolescència, comporta créixer apreciant, per exemple, l’esforç i l’ajuda als teus companys. Tot això ho demostren jugadores del club tan meravelloses com Josefina Choclan, Sonia Pascual, Sandra Gamboa, Judith Viñuela, Marta Soler, Miriam Solozábal, Anabel Jiménez, Jelena Krsmanovic, Paula Tarrasón, Mireia Del Valle, etc. Fa un any vam tenir la dolorosa notícia de que el nostre Sènior A no podria continuar a la Lliga Femenina 2, dic dolorosa, perquè tota la gent, que apreciava molt a les nostres noies, va plorar amb i per elles.
Josepa Guti