Què votarem el dia 25

El pròxim dia 25 de maig anirem a votar els membres del Parlament Europeu. Es tracta de l’única institució europea que els ciutadans elegim directament amb el nostre vot, sense intermediaris. A més, pels catalans esdevé l’únic òrgan europeu en què podem fer sentit la nostra veu, cosa molt important en l’històric moment actual.

L’única votada pel poble

Anem a pams. El Parlament és l’única institució europea que votem arreu dels 28 països membres de la Unió Europea. Recordem que hi ha quatre pilars de l’Administració Europea, segons marquen els diferents Tractats (Roma, Maastricht, Lisboa):

• El Tribunal de Justícia, format per magistrats professionals, sense vinculació política (no com passa en algun dels Estats, ja m’enteneu).
• La Comissió Europea; és el més semblant a un govern europeu, elabora reglaments i directives, però no depenen de la Comissió les grans decisions de caràcter polític. La formen 28 membres (cada estat en desgina un, l’espanyol és Joaquin Almunia) i està presidida pel portugués José Manuel Durao Barroso.
• El Parlament Europeu el formaran a partir d’ara 751 diputats, escollits per sufragi universal directe, que s’ajunten en Grups Parlamentaris segons la seva ideologia (no segons el país d’elecció). Per desgràcia, els seus poders són bastant limitats, però en els darrers anys s’han reforçat les seves atribucions; per exemple, anualment ha d’aprovar el pressupost de la Unió Europea, i cada 5 anys dóna la seva aprovació per la designació del President de la Comissió Europea. Aquest últim fet ha portat que per primera vegada cada Grup presenti un candidat a la Presidència de la Comissió: Jean Claude Juncker pels populars, Martin Schulz pels socialistes, Guy Vershofstadt pels liberals, José Bové pels verds i Alexis Tsipras pels comunistes.
• Així doncs, qui pren les decissions importants? Doncs ho fa el Consell Europeu, format pels caps d’Estat i de Govern de cada país; és a dir, qui marca la línia de veritat són les reunions dels Merkel, Hollande, Cameron, Rajoy... Bé, dintre d’aquests, cada un té la transcendència que té, ja us ho podeu imaginar...

Darrerament, la Unió s’ha dotat d’alguns càrrecs unipersonals, com el de President (el belga Herman Van Rompuy) o Mister PESC (cap de la Política Exterior i de Seguretat Conjunta), que ara és una anglesa, Catherine Ashton.

Catalunya i aquestes eleccions

Els catalans anirem a votar. Quants diputats escollirem? Doncs no se sap. Per què? Perquè Espanya és una circumscripció única, en què tots els vots es sumen. Pot semblar un sistema acceptable, però hem de dir que països molt més centralistes, com França o Itàlia, han format diverses circumscripcions d’àmbit regional. A Espanya no es fa així per una decisió de Felipe González el 1987 que volia dificultar l’elecció de nacionalistes catalans i bascos.

Tot i així, hi haurà diputats catalans i s’adscriuran als diferents grups del Parlament Europeu:

• L’Aliança dels Liberals i els Demòcrates per Europa acollirà els diputats de Convergència i també els del Partit Nacionalista Basc. La tasca que ha fet aquí en Ramon Tremosa és molt destacable (és el setè diputat amb més intervencions de tot el Parlament), fins al punt que aquest grup s’ha declarat partidari del Dret a Decidir de Catalunya.
• El Grup de l’Aliança Progressista dels Socialistes i Demòcrates és on s’inscriuen els diputats del PSOE (i per tant, el del PSC).
• El Grup del Partit Popular Europeu inclou els diputats del PP espanyol, i també el d’Unió Democràtica, que fa la tasca d’explicar la reivindicació catalana en aquest grup, que és el més nombrós del Parlament.
• El Grup de l’Esquerra Unitària Europea té entre els seus membres Izquierda Unida (i per extensió, EUiA).
• El Grup dels Verds i l’Aliança Lliure Europea va néixer per la fusió de dos antic grups, per això van aquí tant els diputats d’Iniciativa Verds com els d’Esquerra Republicana.
• El Grup del Conservadors i Reformistes l’encapçalen els conservadors anglesos, que ja sabem que no confien gaire en Europa.
• Per últim, els euroescèptics formen el Grup de l’Europa de la Llibertat i la Democràcia. 

Partits com Ciutadans i UPyD no tenen cap “soci” a Europa.

La votació dels catalans és especialment transcendent, perquè inevitablement serviran per mesurar el suport que té el procés pel Dret a Decidir. Per això (i això és una opinió personal) és molt important que anem a votar les llistes que defensen aquest Dret, i que ho fem concretament a Convergència i Unió, perquè així mesurarà Europa (i Espanya) el suport que rep el president Artur Mas; no ens equivoquem, és això el que miraran, no entraran a fer sumes de diferents candidatures; i la mostra va ser les eleccions catalanes de 2012, en què el suport al Dret a Decidir va créixer, però la notícia als diaris va ser el retrocés de CiU.

Els catalans volem votar el 9 de novembre, i aquesta és una ocasió molt bona per demostrar-ho.

Carles Lozano