diumenge, 15 de novembre del 2015

Refugiats, immigrants, veïns, ciutadans

L’altre dia vaig tenir ocasió d’assistir a una xerrada de Llorenç Olivé, advocat i membre de Justícia i Pau, que treballa en el Departament d’Immigració de la Generalitat. Una persona que coneix bé el tema i que tota la vida, d’una forma o altra ha estat treballant a favor dels immigrants.

No pretenc pas resumir-vos el que es va dir en aquesta xerrada. Però en vaig prendre alguns apunts, que vull compartir amb vosaltres. 

L'atenció als refugiats no és solament un deure moral. Es tracta del compliment d'una llei en vigor... al qual els estats es resisteixen. Vés per on, tant parlar de desobediència, i resulta que Espanya n'és pionera...

El nombre de refugiats és molt minso respecte al total de la població novinguda cada any a Catalunya. Es parla de 15.000 refugiats (3.000 a Catalunya). L'any passat van arribar a Catalunya, que se sàpiga, 118.000 immigrants. La xifra, doncs, és irrisòria en el conjunt.

Europa dóna voltes i voltes al tema dels refugiats. Mentre nosaltres pensem, afeixugats, els països que envolten Síria reben no milers, sinó milions de refugiats. Encara que siguin països petits, amb conflictes, i, com és el cas del Líban, amb molts altres refugiats, provinents de Palestina.

No sembla pas que els països europeus reconsiderin les seves polítiques de venda d'armament ni que revisin quin ha estat el seu paper en l'eclosió dels conflictes bèl·lics que han causat tants refugiats.

Els refugiats que ens arribaran (de moment, de 15.000, n'han arribat 19, que finalment han estat 15; sí, no és un error: 15) no són els que surten per la tele. Són refugiats que fa molts i molts mesos que són en camps. La imatge que veiem per la televisió ens toca el cor, però és una petita part d’una realitat és molt més complexa. S'estan ara distribuint els refugiats que ja han anat superant tots els lents i exasperants obstacles administratius.

Si volem ajudar refugiats, el nostre país és ple de persones immigrades que han vingut per conflictes que potser desconeixem o hem oblidat, i que no han obtingut la condició de refugiat, però que necessiten ajut. Ser considerat immigrant econòmic o refugiat depèn molt sovint de qüestions purament polítiques o administratives. Depèn per exemple de les relacions bilaterals amb el país en qüestió.

La immigració afecta el 3 % de la població mundial. Si els consideréssim un sol país, seria el cinquè més gran del món. I més del 50 % d'aquests immigrants són menors de 18 anys.

Els refugiats no són pas els únics que necessiten suport. Hi ha la gent d'aquí que ha perdut casa i o feina, que viu en condicions precàries; hi ha els immigrants amb o sense papers que malviuen. Estaria bé que tots plegats poguessin beneficiar-se de tots els recursos que som capaços de generar. La imatge d'Aylan mort a la platja ha estat més potent que la del veí desnonat. Però tothom necessita suport de la mateixa manera.

Hi ha qui mira malament els refugiats perquè la llei estableix que rebran ajuts, però aquests ajuts, escassos, són només per a mig any. Després hauran de passar per les mateixes dificultats que tothom.

 Molts dels refugiats que ens arriben són persones amb formació i estalvis, que es veuen despullades de tot el que tenen perquè el sistema d'accés europeu els deixa en mans de les màfies, cosa que comporta que després hagin de ser destinataris d'ajuts. Per què les ambaixades no inicien els tràmits de refugiat en el lloc d'origen?

Sembla que alguns països es plantegen donar l'estatut de refugiat a qui estigui més qualificat o els convingui més. És una bona manera d'exemplificar que la qüestió dels refugiats és, com en tantes altres coses, una qüestió de classe.

Cal anar amb compte amb el tipus de solidaritat que gestionem. En general el que sol anar millor són diners en mans d'entitats solvents. Donar coses (roba, estris...) no serveix de gran cosa si no es compta amb una logística important aquí i allà, i si no hi ha uns recursos potents per pagar el transport. Sol ser molt millor comprar el que fa falta a la zona, és una forma també de generar riquesa allà. 

Hauríem de recuperar la memòria històrica dels exilis i migracions del nostre país...

Mercè Solé