 | ||
|
Fa quatre dies, el 27 de
juny, vaig participar de la manifestació que els treballadors de Caviga van fer
davant de l’Ajuntament de Viladecans per reclamar els seus drets laborals. A la
plana següent trobareu el seu manifest.
Uns drets indiscutibles per
a uns professionals que fan una feina excel·lent i difícil amb persones
especialment vulnerables. Però simultàniament uns drets difícils d’assolir per
la dinàmica institucional, que complica extraordinàriament la gestió econòmica
dels equipaments i que és molt comuna.
El centre ocupacional
Caviga depèn d’una fundació que ve a ser un consorci entre els ajuntaments de
Castelldefels, Gavà i Viladecans. Són finançats per la Generalitat. I els seus
sous depenen d’un conveni col·lectiu l’aplicació del qual negocien els sindicats
amb la patronal d’aquesta mena d’equipaments. Que hi hagi diners o no per
aplicar aquest conveni no depèn dels guanys de la patronal (que sol no tenir
afany de lucre i anar molt justeta) sinó del conjunt de despeses que es negocia
amb la Generalitat i que inclou salaris, subministraments i moltes altres
coses. De manera que si, com ha estat el cas, els subministraments s’apugen
molt, corren el risc de no poder pagar els treballadors.
De fet això és així de
complicat també perquè la Generalitat, tot i tenir competència plena sobre el
tema, ha fet sempre una política d’escaqueig o, dit d’una altra manera, de
deixar la iniciativa en mans del tercer sector i de l’administració local, i d’abandonar
una planificació territorial que equilibri necessitats i recursos. Els
ajuntaments s’hi han acabat posant, però tot plegat causa distorsions que, com
en el tema del conveni col·lectiu, acaben pagant els treballadors. De fet no
sempre som gaire conscients que els ajuntaments de Gavà, Viladecans i
Castelldefels es fan càrrec, per exemple, del transport dels usuaris del
centre, que no és precisament barat (i no funciona gens bé, però aquest és un
altre tema).
La manifestació del 27 es
va donar pocs dies abans del festival de Teatre al Carrer, en què Caviga va
presentar “Tic-tac, malsons”, un espectacle esplèndid, un signe de la qualitat
de la feina de professionals i usuaris del centre, que alhora és una mostra de
les immenses capacitats d’unes persones que massa sovint menystenim a la
pràctica.
 |
| L'espectacle de Caviga, el 5 i 6 | de juliol passat, dins del Festival de | Teatre de Viladecans |
Tant a la mani, com a la
representació teatral, no van faltar regidors municipals de tot l’àmbit
polític. S’agraeix la seva presència. Ara bé, estaria bé que traslladessin als
seus respectius partits la necessitat de fer govern a Catalunya per tal que les
millores en recursos que tots reconeixem imprescindibles en matèria de persones
amb discapacitat poguessin fer-se efectives, tan aviat com sigui possible. O
no?
Mercè Solé
