dilluns, 15 de juliol del 2024

L’imprescindible protagonisme de Caviga

            

Concentració davant del’Ajuntament, el passat 27 de juny

Fa quatre dies, el 27 de juny, vaig participar de la manifestació que els treballadors de Caviga van fer davant de l’Ajuntament de Viladecans per reclamar els seus drets laborals. A la plana següent trobareu el seu manifest.

Uns drets indiscutibles per a uns professionals que fan una feina excel·lent i difícil amb persones especialment vulnerables. Però simultàniament uns drets difícils d’assolir per la dinàmica institucional, que complica extraordinàriament la gestió econòmica dels equipaments i que és molt comuna.

El centre ocupacional Caviga depèn d’una fundació que ve a ser un consorci entre els ajuntaments de Castelldefels, Gavà i Viladecans. Són finançats per la Generalitat. I els seus sous depenen d’un conveni col·lectiu l’aplicació del qual negocien els sindicats amb la patronal d’aquesta mena d’equipaments. Que hi hagi diners o no per aplicar aquest conveni no depèn dels guanys de la patronal (que sol no tenir afany de lucre i anar molt justeta) sinó del conjunt de despeses que es negocia amb la Generalitat i que inclou salaris, subministraments i moltes altres coses. De manera que si, com ha estat el cas, els subministraments s’apugen molt, corren el risc de no poder pagar els treballadors.

De fet això és així de complicat també perquè la Generalitat, tot i tenir competència plena sobre el tema, ha fet sempre una política d’escaqueig o, dit d’una altra manera, de deixar la iniciativa en mans del tercer sector i de l’administració local, i d’abandonar una planificació territorial que equilibri necessitats i recursos. Els ajuntaments s’hi han acabat posant, però tot plegat causa distorsions que, com en el tema del conveni col·lectiu, acaben pagant els treballadors. De fet no sempre som gaire conscients que els ajuntaments de Gavà, Viladecans i Castelldefels es fan càrrec, per exemple, del transport dels usuaris del centre, que no és precisament barat (i no funciona gens bé, però aquest és un altre tema).

La manifestació del 27 es va donar pocs dies abans del festival de Teatre al Carrer, en què Caviga va presentar “Tic-tac, malsons”, un espectacle esplèndid, un signe de la qualitat de la feina de professionals i usuaris del centre, que alhora és una mostra de les immenses capacitats d’unes persones que massa sovint menystenim a la pràctica.

L'espectacle de Caviga, el 5 i 6 de juliol passat, dins del Festival deTeatre de Viladecans

Tant a la mani, com a la representació teatral, no van faltar regidors municipals de tot l’àmbit polític. S’agraeix la seva presència. Ara bé, estaria bé que traslladessin als seus respectius partits la necessitat de fer govern a Catalunya per tal que les millores en recursos que tots reconeixem imprescindibles en matèria de persones amb discapacitat poguessin fer-se efectives, tan aviat com sigui possible. O no?

Mercè Solé

Caminada popular a Sant Ramon el dia de Sant Jaume

                                         

El pròxim 25 de juliol, Viladecans gaudirà un any més d’un vespre d’activitats per commemorar el dia de l’apòstol Sant Jaume. Aquestes propostes, impulsades per l’Associació d’Amics del Camí de Sant Jaume de Viladecans (AACSJV) i obertes a tothom, combinaran celebracions religioses, una romeria i un sopar a l’aire lliure.

El programa s’iniciarà amb una missa del pelegrí, que s’oficiarà a l’església de Sant Joan Baptista (al carrer de Sant Joan, 16) a partir de les 19:00 h. Just després de l’ofici religiós, i cap a les 19:30 h, arrencarà en aquest mateix punt el ja tradicional pelegrinatge fins a l’ermita de Sant Ramon. La caminada passarà per diversos indrets emblemàtics de la localitat, com ara Ca n’Amat, seu del Museu de Viladecans; la Torre Roja i el camp de beisbol. Tot seguit, començarà la pujada, de poc més de tres quilòmetres, fins al cim de la muntanya de Sant Ramon o Montbaig, situada a 289 metres d’altitud i pertanyent a l’anomenada Anella Verda. En aquest marc, i al costat de l’ermita, tindrà lloc un sopar popular amb el menjar que portin les persones assistents. En acabar, es desfarà el recorregut efectuat fins al nucli urbà de Viladecans, on conclourà l’excursió.

Per tal que la romeria sigui còmoda i segura, des de l’AACSJV recomanen dur-hi roba i calçat còmodes, una ampolla o cantimplora amb aigua i una llanterna, ja que la tornada serà a la nit.

Festivitat del segle XII

L’objectiu d’aquesta iniciativa és apropar el gran públic a la importància històrica i cultural de Jaume el Major, deixeble de Crist que va morir decapitat com a màrtir a Jerusalem i que, d’acord amb la tradició, va ser traslladat i enterrat a Galícia per dos seguidors, Teodor i Atanasi. L’any 1122, després de la troballa de la tomba vers l’any 813 i de la seva consolidació com a focus de pelegrinatge, el papa Calixt II va establir el 25 de juliol com a dia commemoratiu de l’apòstol. A més, també va instaurar l’Any Sant Compostel·là, que se celebra cada cop que aquesta data cau en diumenge. Tot i que el dia esmentat és laborable a Catalunya –amb l’excepció d’alguns pobles i de la ciutat de Girona–, és festiu a les comunitats autònomes de Galícia, Castella i Lleó, Euskadi i Navarra, així com a Santander.

Per a més informació sobre el programa d’activitats, les persones interessades poden contactar amb l’organització mitjançant l’adreça de correu electrònic acsj.viladecans@gmail.com.

Cèlia Roca Martín

El nou hospital en marxa

El nou hospital ja està en marxa, i fa molt bona pinta. Aquell antic servei creat pels amos de la Roca l’any 1953, ara és un equipament ampli, amb l’espai i les instal·lacions necessàries per donar servei a la ingent quantitat de població que conforma actualment els nuclis de Viladecans, Gavà, Castelldefels, Begues i Sant Climent. O sigui que molt bé.

L’edifici antic –al qual s’ha donat el nom d’edifici Sant Llorenç, amb bona sensibilitat per a la memòria col·lectiva– servirà per a usos complementaris, mentre que el nou –anomenat edifici Mil·lenari perquè està situat a l’avinguda d’aquest nom–, concentrarà l’atenció als usuaris.

Parlàvem ara mateix de memòria col·lectiva. Doncs dins aquesta memòria col·lectiva hi tenen sens dubte un paper important les múltiples mobilitzacions que han empès a fer que ara tinguem un molt bon hospital: les mobilitzacions emblemàtiques dels anys de la Transició, quan l’hospital va tancar i va caldre lluitar molt perquè la Generalitat se’n fes càrrec i el reobrís, i les mobilitzacions dels anys 2010-2012 per demanar la seva ampliació i la seva adequació a la quantitat de població que havia d’atendre, sense les quals difícilment s’hauria engegat el procés d’ampliació del qual ara disfrutem.

Ara només cal una cosa: que no faltin els mitjans per al seu bon funcionament. És a dir, que l’hospital tingui el personal necessari, i que tingui la dotació econòmica necessària. La feina que s’ha fet fins ara està ben feta. Doncs que continuï ben feta!