 | ||
|
Fa quatre dies, el 27 de
juny, vaig participar de la manifestació que els treballadors de Caviga van fer
davant de l’Ajuntament de Viladecans per reclamar els seus drets laborals. A la
plana següent trobareu el seu manifest.
Uns drets indiscutibles per
a uns professionals que fan una feina excel·lent i difícil amb persones
especialment vulnerables. Però simultàniament uns drets difícils d’assolir per
la dinàmica institucional, que complica extraordinàriament la gestió econòmica
dels equipaments i que és molt comuna.
El centre ocupacional
Caviga depèn d’una fundació que ve a ser un consorci entre els ajuntaments de
Castelldefels, Gavà i Viladecans. Són finançats per la Generalitat. I els seus
sous depenen d’un conveni col·lectiu l’aplicació del qual negocien els sindicats
amb la patronal d’aquesta mena d’equipaments. Que hi hagi diners o no per
aplicar aquest conveni no depèn dels guanys de la patronal (que sol no tenir
afany de lucre i anar molt justeta) sinó del conjunt de despeses que es negocia
amb la Generalitat i que inclou salaris, subministraments i moltes altres
coses. De manera que si, com ha estat el cas, els subministraments s’apugen
molt, corren el risc de no poder pagar els treballadors.
De fet això és així de
complicat també perquè la Generalitat, tot i tenir competència plena sobre el
tema, ha fet sempre una política d’escaqueig o, dit d’una altra manera, de
deixar la iniciativa en mans del tercer sector i de l’administració local, i d’abandonar
una planificació territorial que equilibri necessitats i recursos. Els
ajuntaments s’hi han acabat posant, però tot plegat causa distorsions que, com
en el tema del conveni col·lectiu, acaben pagant els treballadors. De fet no
sempre som gaire conscients que els ajuntaments de Gavà, Viladecans i
Castelldefels es fan càrrec, per exemple, del transport dels usuaris del
centre, que no és precisament barat (i no funciona gens bé, però aquest és un
altre tema).
La manifestació del 27 es
va donar pocs dies abans del festival de Teatre al Carrer, en què Caviga va
presentar “Tic-tac, malsons”, un espectacle esplèndid, un signe de la qualitat
de la feina de professionals i usuaris del centre, que alhora és una mostra de
les immenses capacitats d’unes persones que massa sovint menystenim a la
pràctica.
 |
| L'espectacle de Caviga, el 5 i 6 | de juliol passat, dins del Festival de | Teatre de Viladecans |
Tant a la mani, com a la
representació teatral, no van faltar regidors municipals de tot l’àmbit
polític. S’agraeix la seva presència. Ara bé, estaria bé que traslladessin als
seus respectius partits la necessitat de fer govern a Catalunya per tal que les
millores en recursos que tots reconeixem imprescindibles en matèria de persones
amb discapacitat poguessin fer-se efectives, tan aviat com sigui possible. O
no?
Mercè Solé
MANIFEST
Les treballadores i treballadors
dels diferents serveis del sector de la discapacitat de Catalunya volem reivindicar:
Un conveni digne per tots els recursos:
Les persones amb discapacitat i els
professionals que dediquem el nostre dia a treballar amb elles, estem afrontant
una realitat que no es correspon als valors d’Inclusió, Dignitat i Justícia Social.
Els nostres convenis, a quin més
precari, no han sabut adaptar-se als canvis socials, econòmics ni tecnològics
dels darrers anys, fent-se evident així que tenim:
Salaris paupèrrims que no
reflecteixen l’especialització ni la professionalitat requerida per
atendre adequadament a les persones amb discapacitat intel·lectual.
Condicions laborals vergonyoses que
impossibiliten retenir talent, afegint la pèrdua d’interès per part de les
noves generacions.
Cartera de serveis desfasada (ràtios)
envers les noves
necessitats de les persones ateses i l’actual model d’intervenció que
repercuteix directament en la salut mental dels professionals d’atenció.
Deficiències en infraestructures i
equipaments que ens impedeixen oferir un servei de qualitat.
Finançament insuficient per part de les administracions que
no permet actualitzar el sector.
EXIGIM una revisió integral dels
nostres convenis actuals, que inclogui, però no es limiti a:
Un ajustament salarial que
reconegui la feina que fan els professionals i que permeti una vida digna.
Equiparant-lo al sous de la pública que són un 35% més alts de mitjana. A
més, també cal que es tingui en compte l’augment de l’IPC.
Actualitzar les categories
professionals per tal que es reflecteixin les qualificacions i
responsabilitats de cada lloc de treball.Volem que se’n pagui d’acord a les
nostres titulacions i experiències laborals.
Un pla de finançament que
asseguri el desenvolupament i sostenibilitat del sector.
Una revisió de la cartera de
serveis on constin una ràtios adequades a les necessitats de suport
reals a les persones garantint els seus drets i les seves fites vitals.
Mesures específiques per a una conciliació
familiar real tenint en compte que majoritàriament és un sector feminitzat.
Animem les autoritats, les organitzacions
socials, els mitjans de comunicació i la ciutadania en general, a unir-se a la
nostra causa i donar suport a les nostres demandes per construir una societat
més justa i inclusiva.
Volem posar èmfasi en la importància del
sector de les cures en contraposició al poc reconeixement real que rep ja que
tothom necessitarà aquests serveis en algun moment de la seva vida.
Reflexionem
sobre quina atenció volem
No podem permetre que la
inacció i la falta de compromís continuïn sent la resposta als reptes i
necessitats de les persones amb discapacitat intel·lectual i de totes aquelles
que treballem per recolzar-les.
És el moment que les parts
que gestionen els recursos econòmics, la Generalitat i la Patronal, treballin
per actualitzar el nostre conveni i dotar-nos d’eines per portar a terme la
nostra tasca amb excel·lència i dignitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada