La Biblioteca de Viladecans ha col·laborat, activament, les últimes setmanes amb el projecte Ciutats Defensores dels Drets Humans del departament municipal de Cooperació i Solidaritat. Una iniciativa que té com a objectiu visibilitzar i acompanyar la tasca de les persones defensores dels drets humans i denunciar la persecució que sofreixen. Aquest projecte, coordinat pel Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, format per ajuntaments que destinen una part dels seus pressupostos a finançar accions de cooperació per al desenvolupament i solidaritat internacional, i gestionat per l’ONG Comissió Catalana d’Acció pel Refugiat, es desenvolupa des del 2013 i compta amb la participació de trenta ajuntaments i vuit entitats i institucions catalanes implicades en la defensa i promoció dels drets humans a escala local i global.
Una de les activitats més
destacades i emotives va ser la visita a la Biblioteca de la il·lustradora
marroquina Zainab Fasiki. L’artista, autora de dos còmics que es traduiran
aviat al castellà, va reflexionar sobre la situació de les dones al Marroc i com
encara els cossos i la sexualitat estan condicionats per la tradició, la
cultura, la religió i les lleis. Va explicar que va començar a dibuixar per
mostrar amb les seves il·lustracions com es sentia i a quines situacions
s’enfronten les dones del seu país i de la resta del món.
En aquest sentit, va
denunciar les conseqüències que va suposar la colonització francesa i el nivell
de corrupció política que existeix al país. Malgrat això, el seu discurs va ser
esperançador i va instar a totes les dones a sumar forces per lluitar contra la
falta de drets i les desigualtats. L’acte va estar dinamitzat per la sexòloga
Silvia Català, que va reconèixer la importància de comptar amb referents com la
Zainab Fasiki.
Una altra de les
propostes desenvolupades dins d’aquest projecte a la Biblioteca és l’exposició
fotogràfica Nana i Fàtima, dones sota setge a Gaza, que romandrà al vestíbul de
l’edifici fins al dia 28 d’octubre. A través de les imatges de la quotidianitat
de les dues dones, s’obre una finestra per conèixer com es sobreviu sota
els intensos bombardejos i l’assassinat
constant de civils després d’un any de conflicte. Les fotografies van ser
realitzades per una de les protagonistes del relat, la Fàtima Shabair, que tal com explica a l’exposició va
passar de fotografiar nuvis a fer-ho “a infants que han mort i edificis que han
caigut”. El projecte fotogràfic es va inaugurar amb la presència de Chené Gómez i Enric Miratvillas, de l’ONG CREART,
entitat que juntament amb RUIDO Photo han creat l’exposició.
El programa Ciutats
Defensores dels Drets Humans va comptar també amb la presència de Nickie Azzam,
activista palestina que lluita per l’autodeterminació del poble palestí i
contra el genocidi de Gaza, que va explicar la seva trajectòria i lluites en
una conferència a l’Àtrium.
Des de fa més d’una
dècada, el projecte de cooperació ha convidat més de setanta persones
defensores dels drets humans de més d’una trentena de països d‘arreu del món,
molts dels quals estan amenaçats, perseguits i han estat privats de llibertat.
Tanmateix, han fet diverses campanyes per exigir l’alliberament de defensors i
defensores empresonades per lluitar a favor dels drets civil i polítics.
Aquests treballen, s’organitzen i lluiten per protegir els drets de les dones,
del col·lectiu LGBTIQ+, el dret a la pau, els de les persones migrades i
refugiades, de les minories ètniques i nacionals, el dret a la llibertat
d’expressió i opinió, a la memòria democràtica, a l’autodeterminació, és a dir,
el dret a una vida digna.
Los escorpiones
Sara Barquinero
Barcelona: Lumen, 2024
Els protagonistes, Sara i
Thomas, es veuen embolicats en l’entramat d’una teoria de la conspiració
dirigida pels poders polítics i econòmics, que pretenen controlar els individus
a través de la hipnosi i els missatges subliminals en llibres, videojocs i música
per a induir-los al suïcidi. Tots dos porten a coll desequilibris emocionals i,
mentre es teixeix entre ells una relació inclassificable i poderosa, decideixen
investigar sobre aquesta secta el nom de la qual és el d’una de les poques
espècies animals que prefereix matar-se abans que continuar suportant el dolor.
Des de la Itàlia dels anys vint, passant pel sud profund dels Estats Units en
els vuitanta, fins a arribar a l’època actual a Madrid, Bilbao, un poble perdut
de l’Espanya rural i Nova York, aquesta és una història sobre l’angoixa
existencial, la solitud i la necessitat de creure en alguna cosa, sigui el que
sigui, per trobar el sentit a la vida. Sara Barquinero brinda una
experiència de lectura que obsessiona, inquieta i arrossega al lector fins al
final.
Agnès Mathieu-Daudé
Barcelona: Flamboyant,
2024
Dagfrid, la nena vikinga
protagonista d’aquest conte, explica l’última aventura amb la seva família. I
sorprèn dient: “Als vikings no ens fa por el mar furient. En principi, vaja.
Entre el pare que es mareja quan navega i el meu germà, a qui no deixen fer
res, la meva família no va mai gaire lluny. Per sort, tenim l’oncle Èrik, que
va anar a viure a Groenlàndia. Així que, quan vaig saber que la meva cosina
Helda es casava, se’m va escapar un crit d’alegria. Un casament viking sempre
és una festa, però és que si, a més, hi afegeixes una travessia a la
vikinga...”. Un conte per infants de 7 a 10 anys.
Domingo flamenco
Olivier Schrauwen
[Logroño]: Fulgencio
Pimentel, 2024
Un còmic monumental sobre
l’avorriment i la idiocia contemporània, d’un dels dibuixants de
còmic europeus actuals més innovadors i interessants. Un dia típic en la
vida Thibault: es desperta, vaga per la casa, s’emborratxa, posposa
qualsevol treball, no aconsegueix llegir ni una sola frase del llibre que té
entre mans, es droga i no es relaciona amb absolutament ningú. Domingo
flamenc és una narració que entreteixeix, fil rere fil, no sols la vida del
seu protagonista, sinó el corrent de la seva consciència, i que acaba abastant
la vida de tota una ciutat durant un dia tan èpic com poc memorable.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada