No hi ha res per sempre.
Encara que moltes vegades sembli que sí, que persones i situacions no canviaran
mai al teu voltant. Però ho fan, se’n van, s’acomiaden o es transformen, uns
cops per a bé i altres, no tant. I ja mai més tornes a banyar-te en el mateix
riu d’abans. T’acomiades i comences a trobar a faltar algú, un lloc, un costum,
una manera de fer les coses. Tan sols et resta desitjar el millor a qui marxa
o, potser, tornar a algun indret que va ser el teu pa de cada dia i celebrar
haver-hi anat en altre temps.
Arribar al final d’un
camí mai no és fàcil, encara que ho hagis escollit. Sovint el recorregut és
difícil, ple d’obstacles i entrebancs, però, alhora, ple de satisfaccions i
sorpreses. Mirem enrere i pensem que segurament ho podríem haver fet millor,
diferent… Però ara som aquí, i això no podem canviar-ho! Records, imatges,
paraules… ningú no ens els esborrarà, ningú no ens els podrà prendre. Ans al
contrari, dependrà de nosaltres que pervisqui al nostre cor.
Hi ha persones que deixen
empremta. Aquest octubre, una d’elles, que destaca sobre molts, que sempre ha
envoltat la meva feina i que va marcar moments importants de la meva vida,
marxa a un altre destí. Ell hi era amb una abraçada quan vaig acomiadar ma mare
per a sempre, l’11 d’octubre de fa dinou anys, i quan vaig presentar el meu
primer llibre de relats, el juny de fa tres voltes completes al sol. També unes
paraules seves, unes flors i un peluix donaven la benvinguda al món al meu
fill, fa gairebé vint-i-vuit anys.
Per això i perquè
l’aprecio, no puc estar-me de deixar unes paraules escrites dedicades a ell. Si
mai no les llegeix, no passa res. El que més m’importa és que jo sé que les he
escrit.
Allà on va, segur que li
anirà molt bé perquè val i treballa de valent. Perquè sap estar a tot arreu i
és exigent, i perquè té això que en diuen carisma. Espero que tingui molta sort
i que visqui més moments gloriosos. Com els que hem pogut compartir amb ell. A
reveure!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada