Mirant l’informe anual de Greenpeace, una de les coses que m’ha cridat l’atenció és el temps necessari perquè desaparegui una bossa de plàstic exposada al medi: aproximadament 250 anys.
Tenint en compte que la mitjana de vida al nostre país és de 77 anys per a les dones i 73 per als homes, caldrien aproximadament tres generacions de les nostres per arribar a destruir una bossa de plàstic.
Seria bo tenir present aquest fet, cada cop que ens ofereixen o demanem una bossa de plàstic a la botiga. Amb cada compra, se’ns fa l’oferiment gratuït d’una bossa. Potser el seu cost de producció sigui baix, però el cost mediambiental es hipotecari: els deixarem com a herència “ la bossa” als nostres fills i els nostres néts. Són totes necessàries, aquestes bosses? Evidentment que no! A casa tots en tenim un grapat, i no sabem què fer-ne. En una ciutat com la nostra, quina quantitat de bosses generem cada dia? Sense saber la quantitat exacta, és ben segur que són moltes més de les que serien recomanables. Les podem trobar llençades per tot arreu.
A la nostra població es duen a terme algunes iniciatives individuals per tal de minimitzar l’ús de aquest tipus de material. Per exemple, a l’establiment d’una amiga, totes les bosses que es fan servir són reutilitzades: les hi proporcionen les mateixes clientes i amics.
Treballar a la botiga amb criteris mediambientals es una pràctica més que recomanable, però caldria propiciar des de les organitzacions de comerciants i des de l’administració campanyes d’informació als ciutadans, per tal de fer un ús més racional de les bosses i altres materials com les safatetes de porexpan, d’ús únic i gran cost de recuperació i reciclatge. Fóra bo practicar aquella dita: “El millor residu és el que no es genera”.
Tenint en compte que la mitjana de vida al nostre país és de 77 anys per a les dones i 73 per als homes, caldrien aproximadament tres generacions de les nostres per arribar a destruir una bossa de plàstic.
Seria bo tenir present aquest fet, cada cop que ens ofereixen o demanem una bossa de plàstic a la botiga. Amb cada compra, se’ns fa l’oferiment gratuït d’una bossa. Potser el seu cost de producció sigui baix, però el cost mediambiental es hipotecari: els deixarem com a herència “ la bossa” als nostres fills i els nostres néts. Són totes necessàries, aquestes bosses? Evidentment que no! A casa tots en tenim un grapat, i no sabem què fer-ne. En una ciutat com la nostra, quina quantitat de bosses generem cada dia? Sense saber la quantitat exacta, és ben segur que són moltes més de les que serien recomanables. Les podem trobar llençades per tot arreu.
A la nostra població es duen a terme algunes iniciatives individuals per tal de minimitzar l’ús de aquest tipus de material. Per exemple, a l’establiment d’una amiga, totes les bosses que es fan servir són reutilitzades: les hi proporcionen les mateixes clientes i amics.
Treballar a la botiga amb criteris mediambientals es una pràctica més que recomanable, però caldria propiciar des de les organitzacions de comerciants i des de l’administració campanyes d’informació als ciutadans, per tal de fer un ús més racional de les bosses i altres materials com les safatetes de porexpan, d’ús únic i gran cost de recuperació i reciclatge. Fóra bo practicar aquella dita: “El millor residu és el que no es genera”.
Encarnació Garcia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada