La televisió de Viladecans ha plegat, molt poc temps després que també s’hagi liquidat Ràdio Sellarés. Certament, l’apagada analògica prevista per al 2010 obligava a un replantejament d’aquest mitjà, i no només un replantejament tècnic. Però a la nostra ciutat, la tele ha plegat de forma traumática: abans d’hora, acomiadant uns professionals que feien molt bé la seva feina i eliminant una forma de comunicació que entitats i ciutadans sentíem molt nostra. Perquè la tele de Viladecans ha esdevingut un indubtable factor de cohesió social i de participació. El nostre agraïment als professionals que hi han estat treballant.
Una televisió i una ràdio locals aporten protagonisme als ciutadans, que no són “anònims” com sembla que els grans mitjans de comunicació pretenen fer-nos creure, sinó que són persones amb idees, notícies, opinions, fets, propostes, i una història pròpia. Aporten informació mútua i fan xarxa entre les entitats. Fan visible la pluralitat dels ciutadans i la riquesa cultural de la ciutat. En definitiva, aporten cohesió social i autoestima, dos elements que no sobren precisament a Viladecans i menys en un context en què hi ha poquíssima premsa escrita de caràcter local.
La desaparició de la televisió de Viladecans posa en evidencia que la tan anomenada “societat de la informació” és en realitat la societat dels grans mitjans amb una perillosa tendència al pensament únic. Molt probablement sentirem a dir que el govern municipal aposta per les noves tecnologies i que la Fundació Ciutat de Viladecans emetrà a través d’internet. El problema és que som lluny encara d’una universalització d’internet, mentre que l’ús de la televisió és accesible a tota la població. De fet, més enllà de tecnicismes, el que s’ha liquidat ha estat una forma de comunicació ciutadana. La crisi i l’apagada analògica han estat el pretext.
Una televisió i una ràdio locals aporten protagonisme als ciutadans, que no són “anònims” com sembla que els grans mitjans de comunicació pretenen fer-nos creure, sinó que són persones amb idees, notícies, opinions, fets, propostes, i una història pròpia. Aporten informació mútua i fan xarxa entre les entitats. Fan visible la pluralitat dels ciutadans i la riquesa cultural de la ciutat. En definitiva, aporten cohesió social i autoestima, dos elements que no sobren precisament a Viladecans i menys en un context en què hi ha poquíssima premsa escrita de caràcter local.
La desaparició de la televisió de Viladecans posa en evidencia que la tan anomenada “societat de la informació” és en realitat la societat dels grans mitjans amb una perillosa tendència al pensament únic. Molt probablement sentirem a dir que el govern municipal aposta per les noves tecnologies i que la Fundació Ciutat de Viladecans emetrà a través d’internet. El problema és que som lluny encara d’una universalització d’internet, mentre que l’ús de la televisió és accesible a tota la població. De fet, més enllà de tecnicismes, el que s’ha liquidat ha estat una forma de comunicació ciutadana. La crisi i l’apagada analògica han estat el pretext.
1 comentari:
Una llàstima, la veritat... :(
Una abraçada!
Publica un comentari a l'entrada