El nostre litoral són uns terrenys que arrosseguen una maledicció urbanística, plena de projectes frustrats. Viatgem en el temps i ens remuntem als anys 30 del segle XX., quan, el 1933, el Gatcpac firma el seu projecte més popular, la Ciutat del Repòs i les Vacances, una ciutat de descans dels obrers, un projecte inclòs en el pla Macià (1933-1935), i aprovat per la Generalitat el febrer de 1937, un projecte que contemplava edificis de cèl·lules mínimes, càmpings, hotels, zona de banys, piscines, camps d’esport, fins i tot horts de lloguer, però que va ser truncat per la Guerra Civil.El 1953, es recupera el projecte i dins el Pla comarcal d’aquell any, es qualifiquen els terrenys com a esportius i recreatius.La Comissió d’Urbanisme, el 5 de desembre de 1963, dins el pla Perpinyà (1955-1966) cataloga aquest terrenys com a turístico-recreatius. Planificant la construcció de 13.964 habitatges, amb una població de 62.838 habitants (236 hab/ha.), i es passava d’ús públic a ús privat del territori.Any 1966. Davant la possibilitat que Espanya organitzés els jocs olímpics de 1972, i Barcelona acollís les proves de natació, rem i nàutica, es va tornar a pensar en aquest indret com a equipaments: Aquest nou pla recollia conceptes del pla comarcal de l’any 1953.Més tard, la monografia de costes del pla director de l’àrea metropolitana de Barcelona 1969, permetia grans equipaments litorals d’ús recreatiu, parc urbà i bosc.Finalment, el Pla General Metropolità del 1976, vigent actualment, qualifica la franja costanera d’equipaments metropolitans i parc de reserva natural del Remolar. Des de llavors s’han presentat diversos estudis i projectes a la zona:El pla d’ordenació de l’àrea metropolitana de Barcelona considerà la zona com a prolongació del parc del Garraf i pel seu valor com a reserva biològica o com a zona recreativa en funció de la qualitat de platges i pinedes.Una proposta redactada per la oficina dels jocs olímpics del 92 proposava els territoris de dins la reserva del Remolar per a les proves d’hípica, fent unes instal·lacions amb capacitat de 3.000 persones assegudes i 1.000 dretes.El projecte més curiós fou el projecte d’un Parc Aquàtic, amb piscines, tobogans, rius ràpids, kamikazes, i un parc temàtic. Es va aprovar definitivament el 13 de maig de 1987, per la Corporació Metropolitana de Barcelona, un projecte de reajustament urbanístic que es volia fer amb l’excusa de salvaguardar la reserva natural del Remolar. Segons el registre de planejament urbanístic de Catalunya, aquest Parc Aquàtic és l’últim planejament urbanístic aprovat definitivament a la zona. Tot i així n’hi va haver un altre.El ple de l’ajuntament de Viladecans va aprovar a l’octubre de 1997 l’adjudicació per a la construcció i explotació d’un camp de golf, i la va concedir a l’empresa Golf de Viladecans S.A. Però el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va estimar el recurs presentat per un grup de veïns de Viladecans, amb el recolzament de la Unió Europea, contra els acords municipals, i va anul·lar l’acord municipal i la firma del contracte de concessió.Finalment, l’any 2000 s’aprova la Xarxa Natura 2000, i els terrenys del costat de la reserva natural del Remolar entren a formar part d’aquesta protecció mediambiental europea. El segle XXI comença amb la compra dels terrenys pel Barça, i entra en joc el seu projecte “La Ciutat del Soci”. El malefici continua... i en parlarem en el número que ve.
Ricard Caba
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada