Aquests dies ha sortit sentència a l’acusat de colpejar i insultar una noia equatoriana en un vagó dels Ferrocarrils el 2007. Un delicte que ha quedat ben provat al haver-se enregistrat íntegrament per les càmeres de seguretat i haver-hi diversos testimonis.
Al final, a l’agressor, Sergi Xavier Martín, el jutjat penal número 16 de Barcelona l’ha condemnat a vuit mesos de presó, que no complirà en no tenir antecedents. D’aquesta manera la jutgessa ha rebaixat la pena de tres anys de presó que demanava la fiscalia per un delicte de lesions amb l’agreujant de xenofòbia i ha condemnat el jove de Santa Coloma de Cervelló per una falta de maltractament, perquè la víctima no va necessitar assistència mèdica després de l’agressió. L’agressor tampoc es podrà acostar a la víctima durant tres anys i l’haurà d’indemnitzar amb 6.000 euros. Però la sentència, amb el seu tarannà, no es queda aquí. Quan parla de les lesions produïdes ho minimitza de manera que les agressions sofertes per la noia són valorades com que no eren de rellevància perquè “no va acudir a cap centre mèdic o hospitalari”. D’aquesta manera va considerar que no hi havia un delicte de lesions, encara que tenia hematomes a les costelles i a la cuixa, sinó que era una falta de maltractament. Pel que fa a les conseqüències psicològiques, tampoc no s’ha pogut demostrar que “la menor tingués lesions psíquiques per les quals necessités de manera objectiva tractament mèdic psiquiàtric”.Estem davant d’un cas de racisme, de violència de gènere i d’agressió a una menor, però aquest noi li ha sortit molt barat aquest episodi de feixisme incontrolat.Si aquest cas de racisme, tan estès mediàticament, ha estat castigat d’aquesta manera, no estranya el que passa quan l’agressió es produeix aïlladament sense testimonis o quan el agressor és un membre de les forces de seguretat. Senzillament no es diu res i l’agressió resta en l’oblit com tantes d’altres. L’ombra d’un racisme amagat i quotidià amb postures com aquestes, amb les persones vingudes de fora, no fa una altra cosa que demostrar que som un país bastant racista. Un racisme que sens dubte pot anar en augment a mesura que avancin els efectes de la crisi. I és que per a alguns la crisi serà responsabilitat d’aquests nous veïns i no d’un sistema econòmic injust i d’una sèrie de personatges que s’han inflat de diners a costa de tots els ciutadans.
Miguel de la Rubia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada