El comerç de Viladecans

Quan un sent parlar els comerciants del centre de Viladecans, és fàcil adonar-se que tenen por. Una por general, la que causa la crisi econòmica en què ens trobem submergits, i una por específica, que és la que provoca el no saber com repercutirà en els seus negocis la propera obertura de nous comerços a la zona de Vilamarina. I tot això amanit, a més, amb les perplexitats provocades per la desaparició de les dues associacions de comerciants, l’Eix i l’Illa, i la seva fusió-substitució amb la nova entitat que s’ha engegat amb el nom de Xarxa Comercial.
Certament que l’obertura i potenciació de les noves zones comercials de Vilamarina deu ser una decisió pensada des del nostre ajuntament per afavorir els interessos col.lectius. Però mala cosa serà si aquesta decisió s’ha pres i gestionat sense pensar alhora en com fer que el comerç ja existent també sigui convenientment potenciat.
Perquè, lamentablement, sembla que la situació és precisament aquesta, sobretot en el lloc que més s’hauria de vetllar, pel seu caràcter emblemàtic: el del centre històric. A hores d’ara, ja es pot dir sense embuts que la peatonalització del nostre centre històric ha estat un absolut fracàs, almenys si mirem el que actuacions d’aquest mateix estil han provocat en altres poblacions on s’ha fet. La peatonalització del centre històric ha comportat, simplement, que hagi esdevingut un desert. No s’han pres les mesures necessàries per fer que un espai que hauria de ser punt de referència de tota la ciutat, tant des del punt de vista comercial com cultural, ho sigui. Segur que hi ha molts motius que ho fan difícil. Però segur que hi ha també moltes coses que es podrien fer i no es fan. I això és un mal per a tots.
El tema corre pressa. I tenim la sensació que no hi acaba d’haver la necessària voluntat política d’afrontar-lo eficaçment.