El passat 27 de març va tenir lloc a Viladecans, al Centre Cultural Sant Joan, un acte fora del comú: una taula rodona organitzada pel bisbat de Sant Feliu, amb presència del bisbe titular, i adreçada no solament als cristians sinó a tothom en general, especialment a les persones amb inquietuds socials i polítiques. Els organitzadors ja sabíem que amb aquesta taula rodona, que comptava amb un cartell interessant i divers (Agustí Cortés, bisbe de Sant Feliu, Pilar Malla, síndica de greuges de Barcelona, Toni Mora, secretari general de CCOO del Baix Llobregat, Joan Torrents, conseller de Càritas Diocesana i Josep Bonastre, treballador d’una entitat financera i, com a “telonero” Xavier Pedrós, president de la veïna Fundació Marianao de Sant Boi) no arreglaríem pas la crisi, però de fet tots els qui hi intervenien són persones que viuen la crisi des d’una considerable proximitat i implicació i són persones amb capacitat de reflexionar i de fer propostes. Fins i tot el bisbe, que ha anat demostrant amb fets una considerable sensibilitat social. L’acte va obtenir una molt bona resposta, d’assistència, de pluralitat i de participació.Es fa difícil resumir què es va dir, i segurament no ens cal. En destacaria, però, algunes qüestions:La constatació, que féu Pilar Malla, que en època de vaques grasses no s’ha fet res per reduir la desigualtat i que, segons els paràmetres europeus, tant el salari mínim interprofessional com les pensions no contributives i les pensions mínimes de la Seguretat Social es troben per sota del llindar de la pobresa. Hem avançat, ens deia, amb la llei de Serveis Socials i la Llei de la Dependència, que estableixen l’atenció social com un dret;… dues lleis que les administracions públiques incompleixen sistemàticament, perquè no estan dotades dels pressupostos necessaris.La valoració –del bisbe– que la crisi té un component d’immoralitat considerable, pot semblar d’un to molt diferent al que habitualment estem acostumats. Però el cert és que el capitalisme que vivim enriqueix els rics, empobreix més els pobres i no es fa responsable de les pròpies decisions. L’Església té l’obligació d’estar al costat de la gent que més pateix.Toni Mora, de CCOO, va posar l’accent en la imprescindible mobilització en la defensa no només dels llocs de treball sinó de la necessària qualitat de la contractació. De fet, algun dels participants va manifestar, amb encert, que la progresiva desregularització, tant del control del sistema financer, com de la legislació laboral ha fet possible que arribem on hem arribat.El representant de Càritas va posar l’accent en com s’ha disparat la demanda d’ajut per cobrir necessitats bàsiques. Segons les dades que va aportar (que es corresponen perfectament amb les de Càritas de Viladecans) durant tot el primer trimestre d’aquest any s’han donat gairebé tants ajuts econòmics com durant tot l’any passat. Càritas va llançar també un crit d’alerta sobre l’actual projecte de llei sobre estrangeria, que pot acabar penalitzant l’ajut a persones sense papers, o sigui penalitzant la solidaritat amb la gent que més pateix la crisi i que, com va remarcar Toni Mora, forma l’actual gruix de la classe treballadora.Finalment, Josep Bonastre ens va recordar a tots que l’endeutament excessiu, el consum desorbitat, l’especulació immobiliària, la inversió arriscada no són patrimoni exclusiu dels més poderosos, i que tots segurament som corresponsables d’aquest miratge. També tots hauríem de treballar per sortir d’aquesta situació. En fi, res novedós, si voleu. La novetat potser va raure en el mateix plantejament de l’acte.

Mercè Solé