Nota: aquest article ve acompanyat d'una sèrie de taules, que són de mal reproduir en aquest blog. Us aconsellem que les consulteu a l'article, en format pdf, de la revista, que us podeu baixar des d'aquí mateix. Demanem disculpes a l'autor!
El passat dia 24 de gener vam viure un episodi de vent molt violent, les conseqüències del qual són ben paleses al nostre municipi, i sobretot a la comarca del Baix Llobregat i l’Anoia. Els mitjans de comunicació, tant els locals com els nacionals i estatals ja han parlat exhaustivament dels danys humans (aquests lamentables i irreversibles) i materials que va generar aquest temporal. Aquest escrit no pretén seguir aportant més dades sobre els desperfectes ocasionats, sinó mostrar d’altres qüestions més relacionades amb el fenomen, fruit de l’estudi que l’autor ha desenvolupat dins del Departament de Física Aplicada de la Universitat Politècnica de Catalunya.
1. Perquè fa vent?
En ser la Terra esfèrica, els raigs solars incideixen amb més energia sobre l’equador que sobre els pols. Així, l’aire més calent sobre l’equador té tendència a aixecar-se, mentre que el fred dels pols a romandre en superfície, i desplaça-se sobre aquesta cap a l’equador, per reomplir el forat que deixa l’ascens de l’aire en aquesta zona, establint-se així un circuit d’aire entre els pols i l’equador. El procés és molt més complex, i la rotació terrestre trenca aquesta circulació en tres cèl·lules, que acaben provocant zones d’alta pressió i baixa pressió en superfície. Aquesta diferència de pressions fa desplaçar l’aire, generant el vent.
2. A Viladecans, d’on prové el vent de major força?
El vent que bufa amb més força a Viladecans provè de dues direccions: de llevant, o de ponent. El llevant, que acostuma a anar acompanyat de pluges a la tardor, és un vent que sol ser generat per depressions mediterrànies, d’unes dimensions modestes. La pressió atmosfèrica al centre d’aquestes depressions no acostuma a ser molt baixa, lleugerament per sota de la pressió normal (hem de recordar que la pressió normal, en un dia que no fa ni bon ni mal temps és de 1.013 hectopascals). El vent de llevant per tant acostuma a assolir velocitats modestes, inferiors generalment als 100 km/h.L’altre gran vent que ens afecta és el ponent, i aquest ens porta una baixa humitat, cels serens i molt bona visibilitat. A l’estiu a més, temperatures molt altes, que junt amb la poca humitat poden fomentar els incendis forestals. Aquest vent acostuma a ser generat per una depressió atlàntica, amb una pressió al seu centre ja més baixa, i per tant amb un vent que supera els 100 km/h quan arriba al Delta. La resta de vents no ens afecten tan directament, ja que les muntanyes del nostre entorn ens protegeixen d’ells.
3. Per què va fer tant de vent el dia 24?
Les condicions atmosfèriques que van generar el fort vent durant la matinada i el matí del dia 24 van ser causats per una profunda depressió formada sobre l’ Atlàntic, que es va desplaçar pel nord de la península Ibèrica, el sud de França, arribant el dia 25 al nord d’ Itàlia. La característica principal d’aquesta pertorbació va ser el fort i constant vent, amb ràfegues huracanades que van afectar a tot el nord de la Península Ibèrica, el sud de França, i de forma atípica la zona del Mediterrani català i balear. En aquestes zones es van produir víctimes mortals i gran quantitat de danys materials, principalment per la caiguda d’arbres, i estructures. Aquesta pertorbació no es correspon amb el típic patró de depressions atlàntiques que afecten les nostres latituds, si no que l’origen d’aquesta correspon al fenomen denominat ciclogènesi explosiva, més comú en latituds superiors a la nostra, i de mar endins. La ciclogènesi explosiva es el fenomen pel qual una depressió es profunditza en els nivells baixos de la troposfera en molt poques hores, degut a la interacció amb una depressió aïllada en els nivells alts de la troposfera (al voltant dels 9.000 metres). El fenomen de la ciclogènesi explosiva va ser identificada por Sanders y Gyakum l’any 1980, com aquelles depressions en què la pressió atmosfèrica en el seu centre i en superfície experimentava una caiguda en 24 hores que depenia de la latitud del lloc, però que pels 60º de latitud deuria ser igual o superior a 24 hPa. Per les nostres latituds, aproximadament 42º, el fenomen de la ciclogènesi explosiva tindria lloc amb caigudes de pressió de l’ordre dels 20 hPa en 24 hores.
La caiguda de pressió sobre Catalunya en 24 hores va arribar a ser d’entre 34 i 38 hPa, molt per sobre del que seria d’esperar per un fenomen de ciclogènesi explosiva per a les nostres latituds (20 hPa en 24 hores)
4. Hi ha precedents d’una situació com aquesta?
A Catalunya, no. Hi ha una situació donada els dies 27 i 28 de desembre del 1999 amb una evolució molt semblant, amb una depressió similar però amb la diferencia que la del dia 24 es va localitzar al sud de França i ens va afectar força, mentre que la del 1999 es va desplaçar pel nord d’aquest país, on hi va haver 150 víctimes mortals.
5. Quina velocitat es va assolir a Viladecans, i a la comarca?
L’estació del Servei Meteorològic de Catalunya, situada a Can Gusi, en ple delta del Llobregat, va registrar 122 km/h a 10 metres d’altura, valor més alt des que es van iniciar les mesures, l’any 1993. En d’altres estacions, el vent va superar aquest valor, com mostra la taula 4.
6. Cada quan podem tenir un vent com aquest?
6. Cada quan podem tenir un vent com aquest?
A partir de la sèrie de dades de l’estació de Viladecans, i aplicant la distribució de probabilitat de Gumbel, molt utilitzada per a determinar el període de retorn de fenòmens extrems, s’ha pogut calcular els anys que han de passar, en promig, per a tenir cops de vent similars.
7. I quina és la probabilitat que passi un fenomen com aquest?
Novament aplicant l’estadística, concretament la distribució de Poisson per a fenòmens rars, poc freqüents, obtenim la resposta: un 0,007% que tinguem un cop de vent superior als 120 km/h.
Jordi Mazon Bueso
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada