Sóc un ciutadà de Viladecans preocupat per comprovar amb quina impunitat tapen, tanquen o anul·len les vies d’accés que durant molts anys hem gaudit per desplaçar-nos per les muntanyes que ens envolten.
Hom pot veure el reixat o tancada amb filat realitzat en el torrent que separa dues explotacions agrícoles situades just traspassar la riera com si anessis a la masia de Cal Menut i que pertanyen al mateix amo (no sé si a un particular o a una constructora) i dóna accés a les coves on es resguardaven quan bombardejaven la masia i el camí a Sant Ramon.
Acompanyo l’escrit amb la fotografia del pou a cel obert que hi havia en el camp del costat dret del torrent . El pou era vestit amb totxo i quedava al mig de tres arbres a la zona prop de la masia (actualment és tapat, suposem que respectant la normativa respecte als pous i mines).
Acompanyo la fotografia del pou a cel obert que hi ha en el camp del costat esquerre del torrent i que encara té aigua. El pou és vestit amb pedra de llicorella i d’altres tipus, i data de l’època medieval. Actualment està tapat amb una xapa d’acer, sense reconstruir l’antic canal ni el safareig.
La paradoxa del bloqueig del pas pel torrent fa malpensar. Em faig aquestes preguntes que vull transmetre a tothom per si podeu ajudar a resoldre-les:
Tapant el torrent al cap del temps les herbes se’l menjaran i quan arribi l’especulació del totxo podran dir que no hi era.
En no passar-hi, no es pot veure el roure, creiem que és mil·lenari, de tres metres de diàmetre que ara és mort i que els responsables del patrimoni, els verds, medi ambient o rurals, ho deuen saber i esperen que els dos roures del costat de dos metres de diàmetre, també s’assequin?
En no passar-hi, no buscarem el pou tapat?
En no passar-hi, no veurem que el pou medieval s’ensorra a poc a poc i llavors qui se n’encarregarà de dir qui teníem un pou amb aigua?
I l’última pregunta: no és tot part d’una especulació perquè el dia de demà es pugui construir sobre el torrent, els pous i el camí?
Espero que algú em doni les respostes i així veure que Viladecans a tots ens preocupa.
Hom pot veure el reixat o tancada amb filat realitzat en el torrent que separa dues explotacions agrícoles situades just traspassar la riera com si anessis a la masia de Cal Menut i que pertanyen al mateix amo (no sé si a un particular o a una constructora) i dóna accés a les coves on es resguardaven quan bombardejaven la masia i el camí a Sant Ramon.
Acompanyo l’escrit amb la fotografia del pou a cel obert que hi havia en el camp del costat dret del torrent . El pou era vestit amb totxo i quedava al mig de tres arbres a la zona prop de la masia (actualment és tapat, suposem que respectant la normativa respecte als pous i mines).
Acompanyo la fotografia del pou a cel obert que hi ha en el camp del costat esquerre del torrent i que encara té aigua. El pou és vestit amb pedra de llicorella i d’altres tipus, i data de l’època medieval. Actualment està tapat amb una xapa d’acer, sense reconstruir l’antic canal ni el safareig.
La paradoxa del bloqueig del pas pel torrent fa malpensar. Em faig aquestes preguntes que vull transmetre a tothom per si podeu ajudar a resoldre-les:
Tapant el torrent al cap del temps les herbes se’l menjaran i quan arribi l’especulació del totxo podran dir que no hi era.
En no passar-hi, no es pot veure el roure, creiem que és mil·lenari, de tres metres de diàmetre que ara és mort i que els responsables del patrimoni, els verds, medi ambient o rurals, ho deuen saber i esperen que els dos roures del costat de dos metres de diàmetre, també s’assequin?
En no passar-hi, no buscarem el pou tapat?
En no passar-hi, no veurem que el pou medieval s’ensorra a poc a poc i llavors qui se n’encarregarà de dir qui teníem un pou amb aigua?
I l’última pregunta: no és tot part d’una especulació perquè el dia de demà es pugui construir sobre el torrent, els pous i el camí?
Espero que algú em doni les respostes i així veure que Viladecans a tots ens preocupa.
Vicenç Pugés
2 comentaris:
bon comencament
Si, probablement per la qual cosa es
Publica un comentari a l'entrada