dilluns, 17 de setembre del 2012

In-inde-independència!


Ahir* va ser un dia històric, i només un neci no ho veuria així –al marge d’estar o no d’acord amb els càntics que ressonaven pels carrers de Barcelona. Sóc jove, encara no tinc els trenta anys, però he anat a moltes manifestacions i cap era com la que ahir va ocupar la nostra capital. Il·lusió, alegria, reivindicació, multitud, col·lapse, festa, llibertat, civisme... mots que defineixen una jornada on Catalunya va marcar un punt de no retorn. 
Seran molts els que intentaran desvirtuar tot el que ahir es va esdevenir, però no s’hi pot fer res davant l’evidència, l’evidència d’un poble que en té prou de fer equilibris per encaixar en un Estat d’on rep amenaces i menyspreu. L’evidència d’una nació clamant llibertat al so de “In-inde-independència!”
N’hi ha d’altres que esgrimiran l’argument de la por, por a la descohesió social. Si la societat catalana està descohesionada, ho estarà sigui o no independent, però, sincerament, amb eines d’estat serà molt més fàcil fer front a aquest repte. 
Per altra banda, ahir vaig fer-me un fart de sentir gent parlant en castellà, molta amb accent del sud, entre les quals m’hi puc comptar a l’hora de parlar amb ma mare. 
Conforme s’anava valorant l’enorme èxit de la convocatòria, apareixia una pregunta, “I ara què?” El president Mas va anunciar que avui compareixeria i tothom restava a l’expectativa del que pogués dir. 
Avui el president Mas ha donat un gran pas endavant en la seva compareixença, on fins i tot la simbologia de la no presència de la bandera espanyola ha dit moltes coses per sí sola. Ara bé, crec que el president no ha estat a l’alçada de la història, ja que ara ja no n’hi ha prou amb les paraules, sobretot si l’eufemisme n’és el protagonista; ara és el moment dels fets, de les decisions i les passes endavant. Ell no n’ha fet cap, a pesar de la forçada evolució del seu discurs fruit del pes de les circumstàncies. 
Tot i així, com ahir va dir Llach “Estem al primer dia d’una nova època”.
Bàrbara Lligadas

* Escric aquestes paraules un cop acabada la compareixença del Molt Honorable President Mas.