El meu amic Joan és un noi de Viladecans. Té trenta i tants anys, i és d’aquella generació a la que hem dit que si estudiava i treballava fort, tindria una bona feina i una vida confortable.
El meu amic Joan té una carrera universitària, es defensa en anglès, i acumula uns anys d’experiència laboral; però no té feina. Ja fa dos anys que el despatx on treballava va reduir dràsticament la seva plantilla. Ha enviat centenars de curriculums, ha fet dotzenes d’entrevistes, ha picat a totes les portes… però passa el temps i no troba feina.
El meu amic Joan està molt desanimat, encara que algú li diu que “s’ha acabat la recessió” o que “estem sortint de la crisi”. Per això, està a punt de prendre una decisió: anar-se’n a treballar a un altre país; ja ha començat a mirar-se Alemanya, Suècia o Anglaterra.
El meu amic Joan encara no ha marxat perquè aquí té la família, i perquè sempre ha cregut que a Catalunya tenia el seu futur. No es que confiï molt en els polítics. Ell sempre s’ha sentit català, sense que això impedís que se senti també espanyol; però ara defensa un canvi radical, i pensa que els catalans no ens en sortim tal com estem ara, que cal que Catalunya iniciï un nou camí, perquè seguir com ara no porta enlloc. De fet, no sap si amb una Catalunya independent les coses aniran millor, però ha comprovat que tal com anem ara, cada cop estem pitjor.
Però el meu amic Joan no vol que li parlem de política, vol trobar una feina, que el permeti experimentar allò de que el treball serveix per mantenir-se econòmicament, relacionar-se socialment i millorar personalment.
I nosaltres, la nostra societat, ¿ens podem permetre que milers de joves, amb més o menys qualificació, però molt útils en tots els sentits, marxin per buscar-se la vida en una altra banda? ¿Com es compensa el perjudici en el sacrifici d’una generació, la pèrdua de talent, la separació forçosa de famílies o la inversió que hem fet en la seva formació?
El meu amic Joan no busca culpables, només busca una oportunitat de treballar i viure on sempre ha viscut.
No podem fer res per evitar que el meu amic Joan hagi de marxar?
Carles Lozano
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada