Soldats viladecanencs morts o desapareguts en els fronts de guerra

Joves de Viladecans, Gavà i Sant Climent de Llobregat, reben instrucció militar en els dies previs a la seva incorporació a l’Exèrcit Popular de la República. Hivern de 1937-38. AMVA - Col·lecció Manel Cabistany Solé

En anteriors articles he tractat diversos aspectes de les conseqüències de la guerra i la revolució a la nostra ciutat: l’aportació de milicians viladecanencs als fronts de guerra en els primers mesos de la contesa bèl·lica; l’arribada de refugiats de guerra procedents dels territoris alliberats per l’exèrcit facciós o la repressió franquista sobre els nostres conciutadans, una vegada conquerida la pau. 

Amb aquest article vull fer una petita aproximació a un altre cost humà de la guerra: els dels soldats morts o desapareguts en els fronts de batalla, en aquest cas els dels soldats ciutadans de Viladecans que es van incorporar a l’Exèrcit Popular de la República, en la majoria dels casos estudiats, de manera forçosa per crida de la seva lleva. Evidentment, soc plenament conscient que en la relació que us presentaré no estan tots el que són però si són tots el que estan. Amb això vull dir que, certament, m’hauré deixat molts noms de soldats viladecanencs que van anar a la guerra i van desaparèixer o van morir i que encara no els hem pogut localitzar documentalment, però com dic es tracta d’una primera aproximació que ens doni una mica de llum en aquest terreny poc conegut. D’altra banda, per conèixer els soldats viladecanencs que van anar al front, caldria consultar els expedients de quintes, que es conserven a l’Arxiu Municipal de Viladecans (AMVA) però, això, no resoldria la incògnita de saber quants d’aquests homes van morir en els fronts de guerra. Per tant, cal recercar altres fons documentals. 

Així, per fer aquest treball m’he basat en la informació continguda en els expedients tramitats pel Jutjat de 1a Instància e Instrucció de Sant Feliu de Llobregat instant la inscripció, en el Registre Civil de Viladecans, de la desaparició o defunció “(...) de personas, ocurridas con motivo de la lucha nacional contra el marxismo, fueran o no aquellas combatientes”, en aplicació del Decret 67, de 8 de novembre de 1936 del govern rebel i que es conserven a l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat (ACBLl). Aquesta documentació ens permet tenir noticia dels soldats que van anar al front, a quin lloc i en quines circumstàncies van desaparèixer o van morir. Així com també ens permet disposar d’un mínim perfil biogràfic del soldat. Atès que en la tramitació administrativa es necessitava el testimoni de dues persones que poguessin acreditar la defunció o desaparició, aquest element també ens permet conèixer d’altres soldats de Viladecans que van anar al front i on van estar destacats. Per això, en el quadre que es transcriu més avall podreu trobar no només aquesta primera aproximació als soldats morts o desapareguts sinó d’altres soldats de la ciutat que també van ser cridats al front. En aquest sentit aquest quadre complementaria el ja publicat dels milicians de Viladecans que van anar als diversos fronts de guerra en els primers mesos.

Els expedients conservats i consultats són un total de 23 i s’allarguen en el temps des de 1939 fins al 1958, data en què es produeix la darrera inscripció registral, es a dir pràcticament vint anys desprès de la finalització de la guerra. Aquests expedients eren instats, normalment, per la dona del desaparegut o pels seus pares i s’havien d’acompanyar dels corresponents certificats de naixement i de matrimoni (emès pel jutjat municipal) i d’empadronament o veïnatge municipal (ajuntament de Viladecans). En alguns casos es demana o s’incorporen informes de l’alcalde, del cap local de Falange Espanyola i del comandant del Puesto de la Guardia Civil, en el cas nostre, de Gavà, en el sentit que els desapareguts eren “de la Juventut Católica (...), persona de orden, [o amb] buena conducta politico-social [i, per tant] adicto al Glorioso Movimiento Nacional [GMN]” i que la seva incorporació al “Ejército Rojo” va ser de caràcter forçós; informes favorables demanats pels familiars que buscaven la resolució positiva de la inscripció registral. Ara bé, no tots els expedients disposen d’aquests informes, cosa que fa pensar que aquells que els aporten es perquè es consideraven més afectos que altres al GMN. A més d’aquesta documentació, s’havia de procurar el testimoni de dues persones que haguessin conegut, o no, les circumstàncies de la desaparició però que fossin solvents, i “(...) idoneas y libres de toda tacha legal” i que no tinguessin l’oposició del ministeri fiscal. 

Les inscripcions recorren diversos escenaris de la guerra. Cronològicament, per data de desaparició o mort, el primer es la del soldat Diego Haro, desaparegut en els primers dies de la guerra, al juliol de 1936, oficialment a Bilbao; malgrat sembla que va desaparèixer quan fugia de Noya (A Corunya), on treballava, quan va quedar en mans dels militars revoltats. Josep Viñals va trobar la mort “en combate librado con las Gloriosas Fuerzas Nacionales” el 7 d’abril de 1938 en el front del Carrascal de Chimillas, localitat propera a Osca, capital de província que des del primer moment es va decantar pels rebels. Francesc Arnau va desaparèixer en l’acció bèl·lica del puig del Muletón, el 19 de gener de 1938, quan es produeix una contraofensiva franquista per recuperar Terol, que havia caigut en mans republicanes el 7 de gener. Altres soldats desapareixeran en el sector de Biescas (Osca), cruïlla de camins, en els diversos intents republicans per recuperar Sabiñánigo. Josep Riba va morir el 17 de març de 1938 a Maella (Saragossa), uns dies després de iniciar-se l’atac franquista que ensorraria el front de l’Aragó. El 30 de març les tropes mercenàries de Yagüe ocuparien Maella.

Dels 23 soldats dels quals es va procedir a realitzar la seva inscripció, la meitat (14) van morir o desaparèixer en la darrera fase final de la guerra: tres, en les diverses operacions en el front del Segre (entre abril i juny de 1938); set, en la batalla de l’Ebre (que va durar del 25 de juliol al 16 de novembre de 1938) i els quatre restants, tots al gener de 1939 quan es produeix la retirada de les restes de l’exèrcit republicà de l’Ebre, davant la gran ofensiva franquista sobre Catalunya, engegada el 23 de desembre de 1938. D’aquests darrers, Jacint Suñé moriria a primers de gener de 1939, molt a prop de casa, a Calafell.

En la majoria dels casos no consta on van ser enterrats. En alguns expedients figura que va ser enterrats en la carretera, en el lloc on es produeix la mort, en el lloc de la batalla o queden abandonats davant la retirada republicana i atac de les forces franquistes.

Manuel Luengo Carrasco