Adoctrinar és ensenyar els principis d’una determinada creença o doctrina, especialment per guanyar adeptes.
Ensenyar, és comunicar coneixements, habilitats, idees, experiències amb la intenció d’aprendre o marcar un camí.
El tema que ha sorgit sobre adoctrinament a les escoles catalanes és controvertit, sobretot perquè no és fàcil mesurar i demostrar la influència real sobre les consciències de l’alumnat.
La situació dels últims mesos que només vivint a Catalunya es pot entendre, ha portat a debatre-ho fins i tot al Congrés posant de manifest que la llengua ha estat qüestió política.
El fet de qüestionar el professorat m’ha fet remoure sentiments de tota mena, perplexitat, impotència, per demostrar allò tan palpable al llarg dels anys de docent.
A l’escola i a l’institut hi ha molta feina a fer, complir programacions, objectius, buscar noves estratègies per adaptar els coneixements als diferents nivells de l’alumnat, com per pensar en adoctrinaments.
Els articles publicats a la premsa sobre aquest tema demostren que coneixen poc la comunitat educativa així com el dia a dia a les aules. Dubtar de la feina d’un professorat qualificat i format, és no entendre la tasca que s’ha fet i es fa. Si hi ha un col·lectiu dedicat plenament a la formació de la mainada i del jovent, aquests són els mestres mai prou coneguts ni reconeguts.
Als anys vuitanta la immersió lingüística va ser una fita per al nostre ensenyament a l’hora de normalitzar la nostra llengua.
Ho he dit moltes vegades i ho repetiré: el sacrifici, professionalitat i decisió per aprendre el català que alhora haurien d’ensenyar, ja que part del professorat d’aquells anys eren castellanoparlants. Van fer el reciclatge fora d’hores de classe per poder exercir la seva feina dignament, amb responsabilitat. Ara immersos en una educació inclusiva com a pilar fonamental per promoure la inclusió social de totes les persones en tots els àmbits de la vida, des de la infància fins a la vellesa.
Recordem que l’educació és un bé comú que pot conformar valors i actituds per viure junts i disminuir les desigualtats, destacant el paper dels docents i educadors com a agents impulsors d`aquests canvis.
Qüestionar ara la tasca del col·lectiu docent està fora de lloc, són opinions a fets molt puntuals que aprofiten per polititzar-les.
Els que millor poden decidir o bé opinar sobre si es van sentir adoctrinats o no són els propis alumnes, aprendre la llengua pròpia del país i la seva cultura no és adoctrinar, simplement és qüestió de cultura, sentiments, respectant totes les altres llengües. La llengua és un tresor, i quantes més en parlis més ric o rica seràs.
Agafant un comentari del futbolista Gerard Piqué: si ensenyar a la mainada el “Joan petit com balla” és adoctrinar, doncs sí, s’adoctrina.
Montse Pastor i Pujadó
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada