divendres, 15 de desembre del 2023

On ets, Cryptid?

 

Des de les profunditats dels oceans fins als cims de les muntanyes més altes, passant per bastos boscos, deserts calorosos i pantans sinistres. Investigo també cabanes abandonades i antics monòlits buscant pistes per trobar-te, Cryptid. És desesperant. Em fico en territoris d’ossos i pumes perillosos per cercar resposta a si has tingut la gosadia d’endinsar-te en ells. Siguin quins siguin els perills que em trobi pel camí, t’enxamparé! No tens escapatòria...

I amb aquesta introducció que m’he inventat per tu, lector, t’endinses ara en el món d’aquest joc de taula anomenat, com pots imaginar-te, Cryptid. Aquest és un monstre de llegenda que has d’intentar trobar unint la teva pista amb les que tinguin els teus rivals. Estàs davant d’un joc de deducció i observació en què hi poden jugar de 3 a 5 participants.

El primer que has de saber és que Cryptid pot estar en qualsevol lloc. La seva ubicació ve donada per la configuració del tauler que fas durant la preparació de la partida i pel número de jugadors que sigueu. Durant la preparació, tries una de les 54 cartes que hi ha al joc i poses les 6 peces de mapa tal i com t’indica aquesta carta, formant així el tauler. També has de posar els monòlits i/o les cabanes del color pertinent en les caselles del tauler que et marqui la carta. N’hi ha de color blau, verd, blanc i negre. Els territoris d’ossos i de pumes ja venen marcats d’una forma concreta en algunes caselles de les peces de mapa, per tant, pot ser que una casella de desert, per exemple, sigui al mateix temps un territori de pumes. Passa igual amb les cabanes i els monòlits, que una casella pot ser pantà i a la mateixa vegada contenir una cabana, per dir alguna cosa.

La carta que has triat per preparar el tauler t’indica també quins dels 5 llibres de pistes has de repartir entre els jugadors que sigueu. Fet això, has d’agafar els discos i cubs del color del llibre de pistes que t’hagi tocat. Per últim, has de llegir, sense dir-la als altres, la pista del llibre de pistes que t’indiqui la carta de preparació de la partida. D’aquesta manera cada jugador té una pista diferent assignada que, totes juntes, porten a una casella en concret del tauler, que és on es troba Cryptid. Tant és el tipus de terreny que hi hagi en aquesta casella i si hi ha o no cabana, monòlit... Cryptid pot estar en qualsevol lloc. Només una casella de les 108 que componen el tauler és la bona.

Dit això, fem un repàs dels 6 tipus de pistes que hi ha, tot i que en total en trobaràs 96 en cada llibre de pistes:

- Cryptid es troba en un d’entre dos tipus de terreny.

Un exemple seria el següent: Cryptid es troba en un bosc o pantà.

- Cryptid es troba en un tipus de terreny o adjacent a aquest.

Un exemple seria: Cryptid es troba en mar o en una casella adjacent a mar.

- Cryptid es troba en qualsevol espai de territori animal o adjacent a aquest.

Un exemple seria: Cryptid es troba en una casella que sigui territori animal o en una casella adjacent a una que sigui territori animal. Entenem com a territori animal tant els d’ossos com els de pumes.

- Cryptid es troba en un tipus d’estructura o fins a dues caselles de distància d’aquesta.

Entenent com a estructura un monòlit o una cabana, i sense tenir en compte el color. Un exemple seria: Cryptid es troba en una casella on hi hagi una cabana o bé en una casella situada a dues de distància com a màxim d’una cabana.

- Cryptid es troba en un territori animal en concret o fins a dues caselles de distància d’aquest.

Un exemple en aquest cas és: Cryptid es troba en una casella que és territori d’ossos o en una situada a dues caselles de distancia com a màxim d’un territori d’ossos.

- Cryptid es troba en una estructura d’un determinat color o fins a tres caselles de distància d’aquesta.

Entenent com a estructura un monòlit o bé una cabana del color que indica la pista. Un exemple és: Cryptid es troba en una casella on hi hagi una estructura blava (monòlit o cabana) o a tres caselles de distància com a màxim d’una estructura del color esmentat.

Com s’hi juga? Primer de tot, has de posar un dels teus cubs en una casella del tauler que NO compleixi amb la teva pista. Els teus rivals han de fer el mateix tenint en compte les seves pròpies pistes i seguint el sentit horari. Un cop feta aquesta primera ronda de col·locació de cubs, n’has de fer una segona, fins que tothom hagi posat dos cubs al tauler. Això es fa per tenir una idea de per on començar a preguntar quan sigui el teu torn.

Com a regles d’or tenim:

- No mentir a l’hora de posar els teus cubs i discos en el tauler, és a dir, no donar pistes falses.

- No pots preguntar, buscar ni posar cubs ni discos en caselles que continguin un cub, sigui teu o d’un rival. En qualsevol altra casella pots interactuar sense problemes.

- Si hi ha un cub o un disc teu en una casella en concret del tauler, no pots posar res més que sigui teu en aquesta casella. És a dir, que en cadascuna d’elles només pot haver-hi una sola fitxa teva. No obstant, una casella pot contenir discos de diversos jugadors, i fins i tot es pot preguntar i buscar en ella.

En el teu torn tens dues opcions, que són les següents:

Pregunta

- Agafa el peó negre que inclou el joc, posa’l al damunt d’una casella i pregunta a un jugador qualsevol si Cryptid pot ser allà segons la seva pista. Al principi del joc tu només coneixes la teva pròpia pista i has d’intentar esbrinar quines tenen els teus rivals, evitant el màxim possible donar als altres informació rellevant. Un cop has preguntat, hi ha dues alternatives:

- El jugador interrogat et diu que SÍ, en aquesta casella pot estar Cryptid. En aquest cas ell posa un dels seus discos en la casella per la qual tu has preguntat.

- El jugador interrogat et diu que NO, en aquesta casella no pot estar Cryptid. En aquest cas ell posa un dels seus cubs en la casella per la qual tu has preguntat. A més, tu també has de posar un dels teus cubs en una altra casella en la qual Cryptid no hi pot ser segons la teva pròpia pista.

Buscar

- Quan busques, agafa el peó negre i col·loca’l en una casella del tauler que SÍ que compleixi la teva pròpia pista, juntament amb un dels teus discos. Estàs indicant i convençut que Cryptid és allà. 

- Comença una ronda de cerca: els teus rivals, seguint el sentit horari partint de tu, han de posar un disc si la casella compleix amb cadascuna de les seves pistes o bé un cub si és que no. A partir d’aquí, poden passar dues coses:

- Si tothom posa un disc seu perquè segons les seves pistes Cryptid és allà, enhorabona, perquè has guanyat la partida.

   -  Si un rival posa un cub dient que Cryptid no pot ser allà segons la seva pista, tu has de posar un altre cub en una altra casella en la qual Cryptid no hi pugui ser segons la teva pròpia pista. La ronda de cerca es para immediatament i el joc continua amb el torn del següent joc.

Cryptid me’l van ensenyar fa anys en una activitat organitzada per Trenca’t la Closca, una associació amb seu a Gavà. El joc encara no estava ni traduït al castellà. Aprofitant que em va agradar i el vaig trobar d’oferta en una botiga a Barcelona, va caure ràpidament. El seu punt fort és que es pot jugar infinitat de partides abans que te’n cansis, ja que té multitud de configuracions amb les 54 cartes que hi ha, configuracions que a més varien també en funció del número de jugadors que sigueu. Com que es pot jugar de 3 a 5 participants, cada carta té la possibilitat de configurar-se de tres formes diferents: amb tres jugadors, amb quatre i amb cinc. També cal tenir present que alguna de les cartes fa que juguis amb pistes negatives que compliquen més el joc. D’altra banda, tot i que sigui un joc de deducció i sembli difícil aprendre’l, l’he ensenyat a famílies amb nens de 8 anys aproximadament i han jugat sense gaire dificultat. Potser costa una mica d’entendre al principi algunes de les pistes. No obstant, de regles el joc és molt fàcil. A més, sempre es pot jugar a tres jugadors, que facilita més les coses, al menys per a les primeres partides. Si no ets gaire de jocs de deducció, t’invito a que el provis com a mínim. Et pot sorprendre força... Has de pensar que la dificultat de deducció és una mica més elevada que la d’un Cluedo, per comparar-ho d’alguna forma, però no és molt més complicat.

Cristian Becerra