1. Fer uns programes a l’Àtrium amb cara i ulls. Sóc una defensora de l’Àtrium, encara que ens hagi costat molts diners i encara que, suposo, sigui deficitari. Em sembla que la cultura costa esforç, també econòmic, i em sembla que és una bona cosa apropar a Viladecans i a la seva comarca un equipament cultural de primera classe. Dit això, sempre em sorprèn que els programes de mà siguin tan escanyolits i aportin en general tan poca informació sobre l’espectacle que hi anem a veure. Un exemple: Vaig anar al concert de Nadal de l’Orquestra Simfònica del Vallès. Hi havia força gent, molta de la qual no semblava gaire acostumada a anar a concerts. De fet algun dels meus veïns de butaca es va quedar ben parat veient la diversitat d’instruments de l’orquestra. Al programa de mà hi havia tan sols una indicació del nom de l’obra i del nom de l’autor. Cap explicació o introducció sobre el tipus de música que anàvem a escoltar. Ni cap correcció quan l’orquestra va tocar les peces previstes… en un ordre diferent o quan va substituir-les per unes altres. Segurament molta gent no es deu llegir els programes, però estaria bé aprofitar tota ocasió per fer pedagogia. De fet tampoc no cal fer uns programes llarguíssims i caríssims a tot color, sinó quatre ratlles que orientin bé sobre l’obra, el seu context, el seu autor… Que ens ajudin a conèixer i estimar més la cultura.
2. Obrir la possibilitat de proposar noms per als carrers que es van obrint a la ciutat. En d’altres poblacions com Mataró, hi ha comissions de treball que fan propostes al Ple Municipal, sobre els noms dels carrers. No sé amb quins criteris estan triats els membres d’aquestes comissions, suposo que deu ser gent amb una certa inquietud cultural, però en qualsevol cas estan oberts a rebre suggeriments. M’ho fa pensar el fet que es van obrint nous carrers a Viladecans, amb tant de creixement, i que els noms que porten (Ciència, Tecnologia, Progrés…) els trobo força ensopits. A mi potser m’agraden més els noms de les persones. Penso que estaria bé dedicar un carrer a l’immigrant bolivià Max Muth Arriaza, que vivia a Viladecans, al carrer del Sol, i que fa tres anys va morir cremat després d’ajudar a sortir cinc dones d’un restaurant a Cornellà (nota per a Duran Lleida: no sé què pensen aquestes dones sobre el fet que a Catalunya, segons ell, ja no hi caben els immigrants). O a Victòria dels Àngels, cantant d’una qualitat extraordinària, d’origen senzill i gran difusora de la música catalana. No sé. Estaria bé obrir el ventall d’idees, oi?
3. Instaurar un nou bus “llançadora” que porti directament a l’estació dels Ferrocarrils Catalans a Sant Boi, ara que funcionen cada cinc minuts, com el metro. Perquè el 96 passa pel centre de Sant Boi i dóna una certa volta. Però uns quants busos que unissin el centre de Castelldefels, Gavà i Viladecans (o almenys de Viladecans) directament amb l’estació no estarien gens malament.
3. Instaurar un nou bus “llançadora” que porti directament a l’estació dels Ferrocarrils Catalans a Sant Boi, ara que funcionen cada cinc minuts, com el metro. Perquè el 96 passa pel centre de Sant Boi i dóna una certa volta. Però uns quants busos que unissin el centre de Castelldefels, Gavà i Viladecans (o almenys de Viladecans) directament amb l’estació no estarien gens malament.
Mercè Solé
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada