Les antigues escoles

Recordo, perquè així m’ho va explicar la meva mare, com va ser el meu primer contacte amb l’escola. Jo tenia 3 anys i anava amb la mare quan portava les meves germanes a l’escola. Aleshores el “Parvulitos” era a Can Modolell i s’hi accedia per les escales que donen al Jardí de l’Ajuntament. Cada dia jo tornava plorant a casa perquè m’hi volia quedar. Un bon dia, la Mercè, la mestra, tot i que jo no tenia l’edat, li va proposar a la mare que m’hi quedés i des d’aleshores, vaig estar-m’hi tot el curs. Passat dos cursos van fer un nou “Parvulitos” a l’escola Àngela Roca i ens varen traslladar a tots.Mai més no he pogut entrar al pati de les antigues escoles perquè van posar una cadena a la porta de ferro, van deixar que es malmetessin les escales que hi duien, i van permetre que deixés de brollar l’aigua de la font.Ara, m’he assabentat que l’Ajuntament vol fer una reforma a Can Modolell i, entre els projectes que han circulat, sembla que tot aquell conjunt corre perill definitiu. Allà també, recordo, es guardaven els gegants i els capgrossos, i les disfresses del pessebre vivent.No és tant pel seu valor sentimental (que també), sinó perquè es l’únic edifici de Viladecans que, malgrat tot, s’ha conservat en el temps. Em sap greu que, després de haver viscut unes quantes reformes aconseguint integrar i conservar la torre de guaita del segle XIV, tota la valuosa construcció modernista de l’arquitecte José Azemar, i encara al final, el campanar amb el rellotge de l’antiga església, ara vulguin fer la primera reforma per destruir en comptes d’afegir.Les antigues escoles, el pati i les escales poden integrar-se molt bé com a pas entre l’edifici nou i l’antic, ja que es pot fer passadís per dintre i per sobre de l’edifici (com ja existeix) i pel pati. A més, dins l’edifici hi caben algunes de les oficines que hi volen ubicar en el nou projecte o aprofitar alguna sala per desar, com es feia antigament, els gegants.El pati, penso que seria un lloc agradable a l’estiu per les llargues esperes que sovint ens veiem obligats a suportar el ciutadans quan anem a fer gestions a l’Ajuntament. També seria un racó bonic per a les nits d’estiu on fer espectacles de petit format o xerrades a l’aire lliure. A més a més, crec que mantenir aquest conjunt pot servir perquè les parelles que es casen a Viladecans, tant a l’Ajuntament com, per proximitat, a l’església de Sant Joan, tinguessin un lloc per fer-se les fotos del casament. El pati, les escales i la façana de les escoles, juntament amb alguns racons (que ja parlarem d’això un altre dia) del jardí podrien oferir aquest servei, que actualment no tenim a Viladecans. I qui sap, potser animaríem a molts i moltes a casar-se aquí, i potser fins i tot es posaria de moda llançar el ram de núvia (o nuvi) des de les escales del jardí.És evident que mantenir o no tot aquest conjunt, barreja d’estils arquitectònics, es basa en la voluntat de combinar els elements antics amb els moderns que es puguin afegir. Josep Azemar ho va aconseguir. També avui podem fer quelcom semblant sense haver de malmetre l’obra ja existent i de la qual tots podem enorgullir-nos.Josep Mumany