El mes de gener passat, els que signem aquest article, vàrem visitar la Casa Cusí de Figueres. Ens va rebre molt amablement el senyor Carles Cusí i Cusí, industrial figuerenc jubilat i fins fa poc membre de l’Institut d’Estudis Empordanesos.La casa Cusí ubicada a la Rambla de Figueres és fruit del projecte que al 1894 va realitzar l’arquitecte Josep Azemar Pont per encàrrec de l’empresari, banquer i polític monàrquic Carles Cusí de Miquelet, avi de l’actual propietari. Reflecteix el tarannà dels qui la conceberen i alhora, com tants d’altres edificis que han sobreviscut al pas del temps, ha estat testimoni de canvis socials i polítics de diferents èpoques. D’estil modernista reprodueix els trets d’una casa-palau neogòtica. El seu emprenedor i inquiet propietari, sempre amatent a les novetats industrials i tècniques, va incorporar a la seva vivenda els nous sistemes d’il.luminació –l’electricitat– i va “experimentar” amb nous mètodes de climatització –calefacció per aire calent que es difonia per la casa a través d’un sistema de reixetes al terra, visibles encara avui dia, així com l’intent, no reixit, de refrigeració mitjançant l’ús de barres de gel que en fondre’s haurien d’haver refredat l’aire. Confiscada durant la República, en acabar la Guerra Civil no fou immediatament retornada a la família Cusí que va haver de lluitar i pledejar per recuperar-ne la propietat. Menystinguda i deteriorada pels usos que d’ella es feren en aquest període –tot i l’existència d’una magnífica xemeneia, es va arribar a encendre un foc a terra al damunt del parquet d’un dels salons–, va anar recuperant de mica en mica la seva esplendor. El mobiliari, la decoració de les parets, els terres de rajola hidràulica originals, el jardí, conserven i mostren un tros de la història de la nostra gent i el nostre país. Pel que fa a la façana de l’edifici, com a Can Modolell, s’utilitzà pedra de la zona per emmarcar portes i finestres combinat amb un estucat d’imitació de pedra. Al número de desembre de Puntde Trobada ja vam publicar-ne la foto. A la façana interior, també com a Can Modolell, hi predomina la utilització de l’estuc d’imitació de pedra, amb una escala d’accés al jardí que ens recorda la del nostre jardí municipal. Des de l’exterior s’accedeix al pati central on una escala monumental condueix a la planta noble amb les estances distribuïdes al seu entorn. Només cal veure les dues fotos que il·lustren aquest article per adonar-se de la gran semblança amb Can Modolell.L’arquitecte Azemar, utilitzà en tots dos edificis elements decoratius i materials característics del modernisme com per exemple la teula vidriada, el ferro forjat, l’estucat d’imitació de pedra, la decoració vegetal, enteixinats de fusta, vitralls i la rajola hidràulica.En propers articles en aquesta revista, anirem descrivint els elements de la Casa Cusí que coincideixen i que ens recorden el nostre edifici de l’Ajuntament.M. Victòria Herrero Garcia i Jaume Lligadas Vendrell
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada