Línies d’alta tensió sense soterrar, escassetat d’arbrat i vegetació autòctona, proliferació de polígons industrials disseminats, urbanització desmesurada i creixent, multitud de carreteres i vies de comunicació que trinxen el territori, grans centres comercials allunyats dels nuclis habitats, saturació de pancartes i valles publicitàries que trenquen l’harmonia amb l’entorn natural... Aquesta ben bé podria ser la diagnosi del terme municipal de Viladecans (i per extensió del Baix Sud) si féssim una radiografia, una revisió completa del seu estat de salut. Amb tota probabilitat la doctora o el doctor ens advertiria que la situació és preocupant, que tenim una malaltia greu anomenada “degradació del territori”. Es tracta d’una afectació massa comuna a tot Catalunya, però especialment agressiva a les zones que envolten la capital. Per desgràcia l’extraradi de les grans ciutats s’ha d’empassar sempre els inconvenients de la capitalitat i molt poques vegades gaudeix dels seus avantatges.El pitjor, però, és l’actitud encegada i l’obsessió malaltissa de promotors, empresaris, multinacionals, grups de pressió, determinats polítics sense miraments i propietaris de terrenys per “fer crèixer l’economia”. Hem d’entendre que parlem de l’economia de les seves butxaques, perquè moltes de les iniciatives immobiliàries o industrials que s’estan promovent (bàsicament logístiques o de serveis i, per tant, amb molt poc valor afegit) casen molt bé amb el clàssic “pa per avui i gana per demà”. Només cal fer un cop d’ull al nostre voltant per comprovar com, sin prisa pero sin pausa, s’està ocupant el sòl agrícola i forestal que encara ens queda, clarament amenaçat per projectes faraònics d’habitatges, fins i tot de barris sencers, de polígons, de carreteres... És el que molts anomenen “progrés”, basat en un model que es regeix pel creixement infinit.En un moment en què comença a ser assumit per la ciutadania, com a mínim per gran part dels governants del món, la proximitat d’un canvi climàtic gairebé irreversible i de conseqüències imprevisibles, hem de pensar en global i actuar localment. Hem d’aprendre a renunciar a privilegis dels quals gaudim des de fa temps i que fomenten un ús irresponsable de les fonts d’energia, dels recursos naturals o de l’aigua, un bé cada vegada més escàs i que cal saber administrar.Proposo que comencem per deixar el cotxe a casa, per anar més a peu, per utilitzar més el transport públic, malgrat que de vegades els nostres administradors ens ho posin ben difícil. Plantegem-nos si són realment econòmics els mal anomenats vols barats, doncs hauríem d’afegir al cost dels bitllets els greus perjudicis que causen les emissions de diòxid de carboni dels avions al medi ambient, en forma d’escalfament del planeta. En definitiva, fem cas a l’enyorat capità Enciam: “Els petits canvis són poderosos!”Josep Ginjaume
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada