Acaben d’adjudicar a ACS, per mitjà de la constructora Dragados, la construcció de la primera fase de la urbanització del que serà el Parc Aeroespacial i de la Mobilitat de Catalunya, que s’ubicarà a Viladecans, per un valor de 3’5 milions d’euros, dels més de 60 milions de diner públic que costarà el projecte en total.
Un projecte que és denunciat pel centre d’estudis per la pau J. M. Delàs en l’informe “No a la indústria aeronàutica militar a Catalunya!”, per la possibilitat que s’instal·lin aquest tipus d’empreses a Viladecans. I que sort de l’estrambòtic moviment polític que va frenar que s’ubiqués a Viladecans una fabrica d’helicòpters de combat, ho podeu recordar rellegint l’article “Viladecans i l’Eurocopter, l’helicòpter de combat”, publicat al Viladecans Punt de Trobada nº14.
L’aeronàutica mou molts milions d’euros, i la creació del Centre Tecnològic d’Aeronàutica ubicat en el Parc Aeroespacial de Viladecans, en el qual participa BAiE, la UPC, la Caixa, la Generalitat i diversos ajuntaments han anunciat inversions públiques de 35 milions d’euros, que podrien arribar a la important xifra de 1.000 milions d’euros.
Les relacions entre la indústria aeronàutica i la indústria militar poden arribar a ser molt ambigües. I alguns dels nous projectes desenvolupats a Catalunya en l’àmbit de l’aeronàutica tenen vincles evidents amb la indústria de l’armament. Per exemple, segons el centre d’estudis per la pau J. M. Delàs, l’actual president de BAiE, Fernando de Caralt, va ser president de la indústria militar Construcciones Aeronáuticas, S.A. (CASA), avui integrada dins de EADS, i va fundar i va ser el primer president d’AFARMADE, l’associació de fabricants d’armes d’Espanya.
Igualment, esgarrifa saber coses com que el preu d’un avió de combat Eurofighter és d’uns 124 milions d’euros. L’estat espanyol ha adquirit 87 avions Eurofighter, amb un cost total de 10.795,40 milions d’euros –i té previst adquirir-ne 33 més pròximament–. El 2008, la despesa militar espanyola va ser de 18.926,83 milions d’euros.
Properament el consorci format entre l’Incasol i l’ajuntament de Viladecans, que gestiona el parc aeroespacial, posarà els primers espais a disposició de les empreses que s’hi vulguin instal·lar, tot i que, ho torno a reclamar, no s’ha aprovat cap document que fixi un codi de bones intencions que vetlli perquè no s’instal·li la indústria militar a Viladecans.
L’alcalde de Viladecans em va contestar textualment que “l’informo que totes les empreses que hi treballaran són de Catalunya. A més, no n’hi haurà cap que fabriqui peces o components aeronàutics, sinó que es dedicaran a desenvolupar software i tecnologia i projectes d’investigació R+D+I. En definitiva, es tractarà d’un parc empresarial tecnològic i no d’un parc per a la fabricació de components d’avions o helicòpters”.
Ell diu que les indústries del Parc nomes treballaran en I+D+i i en noves tecnologies (soft). Molt bé: i què?, el R+D i el soft si és per treballar per aeronàutica i en concret per EADS amb una producció d’un 60% militar, tindrà com a destí una indústria militar. Qualsevol component o R+D que tingui per destí fabricar una manufactura per les forces armades és producció militar, sigui roba, armes, avions o simplement un soft de sistemes de vol, o potser de tir, la qual cosa també es possible, ja que tots els sistemes d’un avió no solament són per simulació de vol, poden ser sistemes de soft lligats a les armes que porta un avió, un míssil fabricat per EADS també necessita de soft.
Ara per ara, a Viladecans, pel benestar dels ciutadans, més que els helicòpters de combat Tigre, preocupa més la lluita contra el mosquit Tigre. Tot i que ja ha confirmat la intenció d’instal·lar-s’hi l’empresa Gutmar, una empresa homologada des de 1976 per Aerospatiale i Eurocopter, amb una nau de 7.400m2. Això sí, com pica el mosquit Tigre!
Un projecte que és denunciat pel centre d’estudis per la pau J. M. Delàs en l’informe “No a la indústria aeronàutica militar a Catalunya!”, per la possibilitat que s’instal·lin aquest tipus d’empreses a Viladecans. I que sort de l’estrambòtic moviment polític que va frenar que s’ubiqués a Viladecans una fabrica d’helicòpters de combat, ho podeu recordar rellegint l’article “Viladecans i l’Eurocopter, l’helicòpter de combat”, publicat al Viladecans Punt de Trobada nº14.
L’aeronàutica mou molts milions d’euros, i la creació del Centre Tecnològic d’Aeronàutica ubicat en el Parc Aeroespacial de Viladecans, en el qual participa BAiE, la UPC, la Caixa, la Generalitat i diversos ajuntaments han anunciat inversions públiques de 35 milions d’euros, que podrien arribar a la important xifra de 1.000 milions d’euros.
Les relacions entre la indústria aeronàutica i la indústria militar poden arribar a ser molt ambigües. I alguns dels nous projectes desenvolupats a Catalunya en l’àmbit de l’aeronàutica tenen vincles evidents amb la indústria de l’armament. Per exemple, segons el centre d’estudis per la pau J. M. Delàs, l’actual president de BAiE, Fernando de Caralt, va ser president de la indústria militar Construcciones Aeronáuticas, S.A. (CASA), avui integrada dins de EADS, i va fundar i va ser el primer president d’AFARMADE, l’associació de fabricants d’armes d’Espanya.
Igualment, esgarrifa saber coses com que el preu d’un avió de combat Eurofighter és d’uns 124 milions d’euros. L’estat espanyol ha adquirit 87 avions Eurofighter, amb un cost total de 10.795,40 milions d’euros –i té previst adquirir-ne 33 més pròximament–. El 2008, la despesa militar espanyola va ser de 18.926,83 milions d’euros.
Properament el consorci format entre l’Incasol i l’ajuntament de Viladecans, que gestiona el parc aeroespacial, posarà els primers espais a disposició de les empreses que s’hi vulguin instal·lar, tot i que, ho torno a reclamar, no s’ha aprovat cap document que fixi un codi de bones intencions que vetlli perquè no s’instal·li la indústria militar a Viladecans.
L’alcalde de Viladecans em va contestar textualment que “l’informo que totes les empreses que hi treballaran són de Catalunya. A més, no n’hi haurà cap que fabriqui peces o components aeronàutics, sinó que es dedicaran a desenvolupar software i tecnologia i projectes d’investigació R+D+I. En definitiva, es tractarà d’un parc empresarial tecnològic i no d’un parc per a la fabricació de components d’avions o helicòpters”.
Ell diu que les indústries del Parc nomes treballaran en I+D+i i en noves tecnologies (soft). Molt bé: i què?, el R+D i el soft si és per treballar per aeronàutica i en concret per EADS amb una producció d’un 60% militar, tindrà com a destí una indústria militar. Qualsevol component o R+D que tingui per destí fabricar una manufactura per les forces armades és producció militar, sigui roba, armes, avions o simplement un soft de sistemes de vol, o potser de tir, la qual cosa també es possible, ja que tots els sistemes d’un avió no solament són per simulació de vol, poden ser sistemes de soft lligats a les armes que porta un avió, un míssil fabricat per EADS també necessita de soft.
Ara per ara, a Viladecans, pel benestar dels ciutadans, més que els helicòpters de combat Tigre, preocupa més la lluita contra el mosquit Tigre. Tot i que ja ha confirmat la intenció d’instal·lar-s’hi l’empresa Gutmar, una empresa homologada des de 1976 per Aerospatiale i Eurocopter, amb una nau de 7.400m2. Això sí, com pica el mosquit Tigre!
Ricard Caba i Calbet
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada