Actualment s’estan aplicant per part dels nostres governants mesures coercitives per tal de disminuir la contaminació ambiental i, per altra banda, aconseguir una disminució de la sinistralitat a les carreteres de Catalunya.
Respecte a aquest últim punt el percentatge de morts a les carreteres de l’Estat espanyol –en aquest darrer any 2008– ha disminuït molt més que a les carreteres catalanes tot i que no s’han aplicat les mateixes mesures exigides dins de l’antiga àrea Metropolitana de Barcelona (veure La Vanguardia 03-01-2009 pàgina 17). Per tant, això vol dir que alguna cosa falla en l’anàlisi de les causes de la sinistralitat que es produeixen a Catalunya. És evident que tot allò que es faci per reduir la sinistralitat és bo per a la societat però hem d’identificar molt bé quins són els riscos que la causen i posar-hi les mesures correctores corresponents. Les esmentades mesures sembla que funcionen més bé a Espanya que no a Catalunya, tot i sent molt diferents.
Pel que fa a la contaminació cal dir que no s‘ha demostrat, de forma objectiva, que la reducció de la velocitat, amb el límit fixat, faci disminuir el nivell de la contaminació sinó tot el contrari, segons informes realitzats per el RACC (veure informe del RACC d’octubre 2007 a la seva pàgina web).
Fins on ens faran anar per aquest camí? Ens obligaran a deixar el cotxe al garatge (cosa lloable) o anar a 40 km per hora amb la conseqüent elevació de la contaminació ambiental?
Si de veritat els nostres responsables polítics volen fer disminuir la sinistralitat i la contaminació atmosfèrica han de buscar les solucions en un altre tipus d’alternatives i posar-hi tots el esforços que calguin per portar-la a terme.
Així doncs, l’alternativa en majúscules, crec, passa per invertir en l’ampliació i nova creació d’infraestructures ferroviàries que permetin el desplaçament de forma ràpida i puntual de tota persona des de casa seva fins al seu lloc de treball i també potenciant el transport de mercaderies per aquest sistema.
Això s’aconsegueix disposant d’una xarxa de ferrocarrils amb uns nodes importants de connexió a cada estació mitjançant autobusos que portin a les persones al seu lloc de destí i apropant la xarxa del ferrocarril a les indústries o a la inversa.
En aquest aspecte caldria que els nostres polítics fessin un viatge de treball a Suïssa, país que té una dimensió semblant i una orografia més complexa que la de Catalunya i que té una xarxa de ferrocarrils admirable tant des del punt de vista logístic com de puntualitat i pulcritud. La seva xarxa, a banda de donar servei a les indústries situades al llarg del seu recorregut, s’estén de forma transversal per tot el país i totes les estacions tenen la seva parada d’autobusos que fan el servei cap a les poblacions que no disposen del servei del ferrocarril. Totes elles, a més a més, tenen vies d’espera per poder donar pas a trens més ràpids o per la càrrega de mercaderies. No tenen grans extensions d’espai destinat a aparcament dissuasori ja que la gran majoria de la gent es desplaça en autobús, tramvia, i bicicleta. Evidentment que s’utilitza el transport privat però en un nivell molt inferior a nosaltres.
Els ciutadans utilitzen aquest tipus de transport perquè hi confien, és puntual en extrem, segur, net, agradable i còmode, sense que els viatgers se sentin com sardines dins dels vagons.
Només creant una xarxa de transport d’aquest tipus, a casa nostra, podrem gaudir d’unes ciutats menys contaminades, menys sorolloses, amb una sinistralitat molt més reduïda, un cost de manteniment d’infraestructures molt més assumible, un territori menys trossejat per el fet de construir menys carreteres, amb una reducció de transport pesat per carretera molt important i, en definitiva, en una millora de la qualitat de vida per a tothom.
Respecte a aquest últim punt el percentatge de morts a les carreteres de l’Estat espanyol –en aquest darrer any 2008– ha disminuït molt més que a les carreteres catalanes tot i que no s’han aplicat les mateixes mesures exigides dins de l’antiga àrea Metropolitana de Barcelona (veure La Vanguardia 03-01-2009 pàgina 17). Per tant, això vol dir que alguna cosa falla en l’anàlisi de les causes de la sinistralitat que es produeixen a Catalunya. És evident que tot allò que es faci per reduir la sinistralitat és bo per a la societat però hem d’identificar molt bé quins són els riscos que la causen i posar-hi les mesures correctores corresponents. Les esmentades mesures sembla que funcionen més bé a Espanya que no a Catalunya, tot i sent molt diferents.
Pel que fa a la contaminació cal dir que no s‘ha demostrat, de forma objectiva, que la reducció de la velocitat, amb el límit fixat, faci disminuir el nivell de la contaminació sinó tot el contrari, segons informes realitzats per el RACC (veure informe del RACC d’octubre 2007 a la seva pàgina web).
Fins on ens faran anar per aquest camí? Ens obligaran a deixar el cotxe al garatge (cosa lloable) o anar a 40 km per hora amb la conseqüent elevació de la contaminació ambiental?
Si de veritat els nostres responsables polítics volen fer disminuir la sinistralitat i la contaminació atmosfèrica han de buscar les solucions en un altre tipus d’alternatives i posar-hi tots el esforços que calguin per portar-la a terme.
Així doncs, l’alternativa en majúscules, crec, passa per invertir en l’ampliació i nova creació d’infraestructures ferroviàries que permetin el desplaçament de forma ràpida i puntual de tota persona des de casa seva fins al seu lloc de treball i també potenciant el transport de mercaderies per aquest sistema.
Això s’aconsegueix disposant d’una xarxa de ferrocarrils amb uns nodes importants de connexió a cada estació mitjançant autobusos que portin a les persones al seu lloc de destí i apropant la xarxa del ferrocarril a les indústries o a la inversa.
En aquest aspecte caldria que els nostres polítics fessin un viatge de treball a Suïssa, país que té una dimensió semblant i una orografia més complexa que la de Catalunya i que té una xarxa de ferrocarrils admirable tant des del punt de vista logístic com de puntualitat i pulcritud. La seva xarxa, a banda de donar servei a les indústries situades al llarg del seu recorregut, s’estén de forma transversal per tot el país i totes les estacions tenen la seva parada d’autobusos que fan el servei cap a les poblacions que no disposen del servei del ferrocarril. Totes elles, a més a més, tenen vies d’espera per poder donar pas a trens més ràpids o per la càrrega de mercaderies. No tenen grans extensions d’espai destinat a aparcament dissuasori ja que la gran majoria de la gent es desplaça en autobús, tramvia, i bicicleta. Evidentment que s’utilitza el transport privat però en un nivell molt inferior a nosaltres.
Els ciutadans utilitzen aquest tipus de transport perquè hi confien, és puntual en extrem, segur, net, agradable i còmode, sense que els viatgers se sentin com sardines dins dels vagons.
Només creant una xarxa de transport d’aquest tipus, a casa nostra, podrem gaudir d’unes ciutats menys contaminades, menys sorolloses, amb una sinistralitat molt més reduïda, un cost de manteniment d’infraestructures molt més assumible, un territori menys trossejat per el fet de construir menys carreteres, amb una reducció de transport pesat per carretera molt important i, en definitiva, en una millora de la qualitat de vida per a tothom.
Eduard Mondragon
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada