De 1989 a 1990 vaig estar recollint dades per realitzar la meva tesi de llicenciatura “Marroquins a Viladecans”. No suposava que 21 anys després continuaria recollint dades a la ciutat i analitzant el seu procés migratori. Moltes coses han canviat des de llavors, la ciutat ha passat de 48.298 a 65.045 habitants en una dinàmica de creixement que ha convertit les ciutats del Baix Llobregat en receptores de tot un moviment migratori de persones que han sortit de Barcelona i l’Hospitalet buscant millor qualitat de vida i preus més assequibles a l’habitatge. Viladecans, igual que durant tot el segle XX, continua sent un lloc d’immigració. Si alguna cosa caracteritza la nostra població de forma evident és el creixement demogràfic a partir de constants arribades de veïns forans. Vam iniciar el segle XX amb 1.119 viladecanencs; de 1900 a 1936 la població es va triplicar, del 1936 al 1960 es duplica, de 1960 al 1965, en tan sols cinc anys, gairebé va tornar a duplicar-se, per passar a triplicar-se en els següents 10 anys, aconseguint els 36.270 habitants el 1975. Des de llavors, el creixement, encara que important, s’ha alentit.
Aquest creixement demogràfic, constant des de mitjans dels 80, ha permès anar “cosint” urbanísticament els diferents barris, històricament separats, i configurant un perfil més cohesionat després del creixement urbanístic especulatiu i sense planificació de cap tipus dels anys 60 i 70.
Simultàniament al creixement demogràfic general s’ha produït des dels anys 70 del segle passat una gradual arribada d’immigració estrangera. Juntament amb altres municipis del Baix Llobregat, com Sant Vicenç dels Horts o Sant Boi, Viladecans va ser una localitat pionera en l’assentament d’estrangers. Fa més de 35 anys que les primeres famílies de marroquins es van instal·lar a la nostra ciutat.
Els veïns d’origen estranger suposen el 9,33% de la població total; xifra significativament més baixa que la mitjana a Catalunya i del nostre entorn, com podeu veure al gràfic de l'inici.
La diferència amb l’entorn i la resta de Catalunya s’explica per la característica de Viladecans de ser pionera en immigració estrangera. Inicialment teníem migració estrangera quan en la resta de Catalunya no era significativa i aquí es va encunyar la imatge d’un fet diferencial de la nostra ciutat. Quan el fenomen es va anar estenent a altres zones de Catalunya aquí començava a estabilitzar-se, produint-se el fenomen de la reunificació familiar i augmentant dràsticament el nombre d’immigrants, el que ens va fer ressaltar respecte a altres zones. Una vegada consolidades les famílies, la reunificació familiar decreix dràsticament i la població estrangera creix de forma més continguda. Mentrestant, altres zones de Catalunya viuen el mateix procés de reunificació amb uns anys de retard i es troben en plena fase de reunificació familiar, creixent la migració estrangera molt més ràpidament.
Precisament per haver encunyat una primerenca identificació amb un perfil de migració marroquina, la major part dels veïns pot estar pensant bàsicament en immigrants procedents del Marroc, però el cert és que Viladecans s’ha convertit en una ciutat plenament cosmopolita on conviuen veïns procedents de 78 països dels cinc continents.
De tots els estrangers residents, únicament el 37,2% són d’origen africà, el 23% són europeus, 7,6% asiàtics o 33,7% americans. Gairebé tothom pensa en la immigració irregular com un element bàsic de l’augment de la immigració, quan les reunificacions familiars de forma totalment regular (matrimonis que s’ajunten després d’anys de separació i fills que s’uneixen als seus pares) han suposat una part considerable d’aquest augment.
Finalment assenyalar que la crisi que arrosseguem al país des de fa dos anys comença a revelar els seus efectes en la migració estrangera. L’arribada de nous ciutadans d’origen estranger s’ha anat alentit de forma progressiva i, a Viladecans, per primera vegada el nombre de residents d’origen estranger s’ha reduït en l’últim any en 40 persones.
Aquest creixement demogràfic, constant des de mitjans dels 80, ha permès anar “cosint” urbanísticament els diferents barris, històricament separats, i configurant un perfil més cohesionat després del creixement urbanístic especulatiu i sense planificació de cap tipus dels anys 60 i 70.
Simultàniament al creixement demogràfic general s’ha produït des dels anys 70 del segle passat una gradual arribada d’immigració estrangera. Juntament amb altres municipis del Baix Llobregat, com Sant Vicenç dels Horts o Sant Boi, Viladecans va ser una localitat pionera en l’assentament d’estrangers. Fa més de 35 anys que les primeres famílies de marroquins es van instal·lar a la nostra ciutat.
Els veïns d’origen estranger suposen el 9,33% de la població total; xifra significativament més baixa que la mitjana a Catalunya i del nostre entorn, com podeu veure al gràfic de l'inici.
La diferència amb l’entorn i la resta de Catalunya s’explica per la característica de Viladecans de ser pionera en immigració estrangera. Inicialment teníem migració estrangera quan en la resta de Catalunya no era significativa i aquí es va encunyar la imatge d’un fet diferencial de la nostra ciutat. Quan el fenomen es va anar estenent a altres zones de Catalunya aquí començava a estabilitzar-se, produint-se el fenomen de la reunificació familiar i augmentant dràsticament el nombre d’immigrants, el que ens va fer ressaltar respecte a altres zones. Una vegada consolidades les famílies, la reunificació familiar decreix dràsticament i la població estrangera creix de forma més continguda. Mentrestant, altres zones de Catalunya viuen el mateix procés de reunificació amb uns anys de retard i es troben en plena fase de reunificació familiar, creixent la migració estrangera molt més ràpidament.
Precisament per haver encunyat una primerenca identificació amb un perfil de migració marroquina, la major part dels veïns pot estar pensant bàsicament en immigrants procedents del Marroc, però el cert és que Viladecans s’ha convertit en una ciutat plenament cosmopolita on conviuen veïns procedents de 78 països dels cinc continents.
De tots els estrangers residents, únicament el 37,2% són d’origen africà, el 23% són europeus, 7,6% asiàtics o 33,7% americans. Gairebé tothom pensa en la immigració irregular com un element bàsic de l’augment de la immigració, quan les reunificacions familiars de forma totalment regular (matrimonis que s’ajunten després d’anys de separació i fills que s’uneixen als seus pares) han suposat una part considerable d’aquest augment.
Finalment assenyalar que la crisi que arrosseguem al país des de fa dos anys comença a revelar els seus efectes en la migració estrangera. L’arribada de nous ciutadans d’origen estranger s’ha anat alentit de forma progressiva i, a Viladecans, per primera vegada el nombre de residents d’origen estranger s’ha reduït en l’últim any en 40 persones.
Luis Miguel Narbona
1 comentari:
Si no recordo malament, tot va començar a la "Pensión Balmes" al barri de Sales.
Publica un comentari a l'entrada