Viladecans, el repte de la participació

Ara que ja hem tancat la carpeta de les eleccions al Parlament de Catalunya, toca obrir-ne una de nova, la de les eleccions municipals. I m’agradaria parlar-ne, ara i potser en algun altre número d’aquesta revista. No, certament, per fer cap mena de campanya, perquè és molt clar que les eleccions municipals a Viladecans les guanyarà el PSC, amb majoria absoluta o sense, i continuarà, per tant, governant. Sinó per comentar alguns reptes que em semblen especialment importants de cara al futur de la ciutat. I el primer, crec, és el de la participació.
Fa unes quantes setmanes, en la sessió conclusiva del treball de les comissions del Mil·lenari, a l’antiga sala de plens de la Torre del Baró, vaig quedar molt parat de la intervenció de l’alcalde Carles Ruiz per la manera amb què va lloar tots aquells que havien dedicat gratuïtament part del seu temps a donar idees de cara a les celebracions de l’any vinent. Com si això, a Viladecans, fos una cosa extraordinària, excepcional.
I en sentir aquella intervenció, vaig entendre una mica més una altra cosa que fa un parell d’anys també em va sorprendre molt. En una reunió en què preparàvem l’homenatge a un viladecanenc il·lustre, a l’hora de programar unes determinades actuacions musicals de grups també viladecanencs que estaven disposats a sumar-se a l’homenatge, a la majoria li semblava evident que aquelles actuacions havien de rebre algun tipus de compensació econòmica. Com si fos estranyíssim que una gent pogués oferir el seu art gratuïtament, fins i tot en un cas com aquell, en què tots compartíem la gratitud a l’homenatjat. Finalment, vam negociar que amb una placa de record ja seria suficient...
Jo, tant el dia de la Torre del Baró com dos anys abans en aquella reunió de l’homenatge, pensava, per exemple, en el Centre Cultural Sant Joan i el seu vaixell insígnia, l’Agrupació Cultural Mossèn Cinto, i pensava en els agrupaments escoltes i el esplais, i pensava en la més recent Coordinadora d’Entitats del Mamut... Gent i gent que dedica hores i hores, gratuïtament, a activitats que donen vida a la ciutat. I com aquestes, tantes altres entitats que no conec tan de prop.
Jo crec que l’Ajuntament que surti de les eleccions ha de reflexionar seriosament sobre el tipus de participació que vol a la ciutat. Ara, l’Ajuntament, sovint sembla que no hi acabi de creure realment. Que no sigui capaç de veure que hi ha molta gent capaç d’aportar idees, i que té ganes de fer-ho, i que no vol res a canvi: simplement, vol que la seva aportació serveixi per al bé col·lectiu. No perquè necessàriament allò que pensa i diu s’hagi de fer. Sinó, simplement, que es pugui expressar i valorar.
Un exemple. No pot ser que, quan un grup més o menys crític vol fer una pregunta o vol plantejar un tema en el Ple Municipal, es busquin tots els mitjans i argúcies legals per evitar-ho. Quan algú vol intervenir en el Ple, sigui pel tema que sigui, s’hauria d’acceptar sempre. Poques ganes té la gent d’interessar-se per la gestió dels interessos col·lectius, i a sobre, quan algú en té, el govern municipal, suposo que per por de ser qüestionat, mira d’evitar-ho de totes totes. Però per què aquesta por? Si deixar parlar els discrepants, i saber dialogar-hi, és signe de fortalesa!
Això és només un símptoma. L’important és l’actitud de fons. Sí, ja sé que a Viladecans tenim no sé quants consells diversos, amb ciutadans i ciutadanes que representen entitats i altres d’elegits per sorteig. Però l’actitud de fons del govern municipal, deixeu-m’ho dir, crec que no va per on hauria d’anar. Hi ha gent que pot i vol dir coses, i no té cap facilitat per fer-ho. I no sembla que els regidors del govern (els del govern real, que són poquets i per tant tenen moltíssima feina, cosa que ho dificulta tot molt) tinguin gaires ganes de promoure que els qui poden i volen dir coses tinguin manera de dir-les. A mi m’agradaria que això canviés...

Josep Lligadas Vendrell