Aquest mes de març de 2013 es compliran 74 anys de la constitució de la primera junta directiva, coneguda, de la Falange Española Tradicionalista y de las Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista (FET y de las JONS), a Viladecans, el partit únic sobre el qual es sustentarà la dictadura militar de Franco. Es un bona data per a conèixer qui formava aquella primera Falange local.
El 7 de març de 1939, el doctor Vicente Ferro, com a cap local de Falange proposa a la Secretaria Provincial del Movimiento l’estructura orgànica de Viladecans:
Cap: Vicente Ferro Estrade
Secretari: Alfred Deu Perull (Borrull ?)
Delegat d’Informació i Investigació: Joan Miernau Domènech
Delegat de l’Auxili Social: Gregorio Giménez y Fernández de Córdoba
Delegat d’Administració: Josep Calvet Ventosa
Delegat d’Organitzacions Juvenils: Nicasi Marieges Mas
Delegada de la Secció Femenina: Maria Tort Roca
Els antecedents d’aquesta Falange local que es constitueix, documentalment, cinc setmanes després de l’entrada de les tropes franquistes a Viladecans (25 de gener de 1939), cal cercar-la un o dos anys abans, en el temps de la revolució i la guerra, quan la vida de tothom està en perill i es radicalitzen les postures polítiques. La violència revolucionària, sobretot en els primers mesos del conflicte armat, va implicar la persecució i l’assassinat de frares, monges, capellans i “homes d’església i d’ordre”, i en molts pobles, la destrucció d’esglésies, rectories, ermites i símbols religiosos. A Viladecans, aquesta virulència quedaria reflectida en l’ensorrament de l’església parroquial i la destrossa de la talla de la Mare de Déu de Sales, i en l’empaitada dels homes d’església i d’idees conservadores o dretanes. Malgrat això, al poble, no es va produir cap assassinat de religiosos ni de seglars perquè els homes del Front Popular i del Comitè de Milícies Antifeixistes van vetllar per la seva integritat, com així ho van testimoniar Vicente Ferro Estrade i Francesc Arnau Pasqual –falangistes tots dos, i el segon membre de la primera Comissió Gestora Municipal franquista– al març de 1943, en les declaracions realitzades en el consell de guerra instruït contra Josep Iturrioz, per al cas dels assassinats del quatre germans Gabrielistes, exculpant els dirigents locals Josep Iturrioz Rebull (ERC) i Marià Sanjuan Cuchí (CNT).
Serà aquesta persecució revolucionària practicada sobre els catòlics i homes d’església la que farà que el jovent local adscrit a la Federació de Joves Cristians de Catalunya, els coneguts com a “fejocistes”, liderats per Jaume Abril Puig i Joan Comellas Guitart, evolucionin ideològicament cap a postulats falangistes i donin suport al bàndol franquista així com a les xarxes quintacolumnistes, que a la rereguarda intentaven soscavar la moral i defensa del règim republicà. Sembla que aquesta seria l’evolució ideològica d’alguns dels fejocistes de Viladecans, entre ells Jaume Abril, Joan Comellas, Andreu Calbet Puigdomènech, Marcel·lí Calbet Cendra o Joan Miernau Domènech. D’altres com Vicente Ferro, home conservador, de fortes creences religioses, o de dretes, com Nicasi Marieges Mas o Joan Janer Roselló, també farien aquest recorregut ideològic cap la quintacolumna i el falangisme.
Així, el 31 de gener de 1938 una batuda del Servei d’Investigació Militar (SIM) de la República provocà la caiguda del grup quintacolumnista de Viladecans. En aquesta batuda són detinguts i empresonats Jaume Abril, Vicente Ferro, Joan Janer i Marcel·lí Calbet, alguns per ser catòlics, altres per ser falangistes, en la clandestinitat, i d’altres per ser les dues coses.
És molt possible que en Ferro, Abril o Marieges, com a falangistes, formessin part d’alguna de les xarxes quintacolumnistes que, secretament, operaven a Barcelona, entre elles la denominada Luis de Ocharán, de filiació falangista, que tenia per cap Carlos Carranceja, amic de Luys Santamarina, màxim cap de la falange secreta catalana. Aquesta xarxa de falangistes quintacolumnistes quedaria desarticulada amb l’assassinat del seu líder, Carranceja, i dinou persones més, entre elles, Jaume Abril, el 4 d’abril de 1938, a les costes de Garraf, a mans de membres del SIM. Tots ells eren de filiació falangista. Janer i Calbet estaran empresonats fins al novembre de 1938 i Ferro fins al gener de 1939, alliberat amb l’entrada de les tropes franquistes a Barcelona.
Tenim constància d’altres persones, que després formarien part de la Falange local, i que en els anys revolucionaris, també formarien part d’aquesta xarxa de sabotatge contra la República, entre ells Joan Miernau que divulgaria “los partes nacionales” i que “al liberarse Viladecans fué de los primeros en organizar la Falange Local”; o l’Andreu Doñate Royo que faria “propaganda a favor del Movimiento entre los jóvenes de su edad”.
Al Baix Llobregat també operava una altre xarxa quintacolumnista, denominada “V Columna”, que tenia per cap a Francisco de Carol, de Sant Vicenç dels Horts, el qual trobarem com a cap de la Falange de Sant Vicenç el 20 de març de 1939 quan les milícies falangistes d’aquell poble, entren a Viladecans i amb l’aquiescència de les autoritats municipals –Pere Masellach Monmany com a alcalde– i de la Falange local –Vicente Ferro, com a cap–, detenen i traslladen a la prefectura de Falange de Sant Vicenç dels Horts els veïns i parella Adolfo Casé Pitarque i Virginia Amposta Amposta. Aquests, després de la celebració d’un consell de guerra, seran assassinats al Camp de la Bota el 8 d’agost de 1939, una vegada “S.E. el Jefe del Estado, noticiada que le ha sido la parte dispositiva de la sentencia (...) se da por Enterado de la pena impuesta”.
Per tant, com veiem, alguns dels que formaran aquesta primera estructura de la Falange local, l’any 1939, ja eren coneguts del Movimiento. Hi destaca, però, la presència d’una dona, Maria Tort Roca (Viladecans, 1912) com a responsable de la Sección Femenina i que també formarà part de la primera Comissió Gestora Municipal, constituïda el 6 de febrer de 1939. Maria Tort serà la primera dona regidora en la història de Viladecans. Ocuparà el càrrec, sembla, però, que de manera testimonial fins al 2 d’abril de 1941. Al desembre de 1939 ja no figura com a delegada local de la Sección Femenina.
D’aquesta primera organització falangista cal assenyalar el seu cap, en Vicente Ferro, i els delegats d’Investigació i Informació així com el d’Organització Juvenil, en Joan Miernau i Nicasi Marieges, respectivament, perquè posteriorment seran alcaldes, falangistes, de Viladecans.
Vicente Ferro (1895-1943), gadità de naixement, arriba a Viladecans a principis de la dècada de 1920. Es casarà amb una neboda de Pere Masellach Monmany, l’alcalde de les dictadures, perquè ho va ser durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1930) i després amb la primera Comissió Gestora Municipal franquista (1939-1941). Ferro, metge de professió, i metge titular de Viladecans entre 1929 i 1938 i 1939-1941, era un home de conviccions catòliques i políticament conservador. Es desconeix la seva filiació fins al 6 d’octubre de 1934, quan amb el fracàs de la insurrecció de l’esquerra contra el govern filofeixista de la CEDA, va ser nomenat cap local d’Acció Ciutadana, entitat formada per antics membres del Sometent. Coneixem la seva detenció al gener de 1938 i com al novembre del mateix any es condemnat pel Tribunal Especial de Guardia núm. 1, de Barcelona, a la pena de sis anys i un dia d’internament en camps de treball pel delicte d’alta traïció. Els tribunals especials van ser creats pel govern republicà per a perseguir als grups quintacolumnistes així com als derrotistes o espies contraris a la República. Ferro, una vegada alliberada Barcelona, tornaria a Viladecans a exercir la medicina en paral·lel a la seva prefectura a la Falange local, entre 1939 i 1941. Entre l’agost i el novembre de 1940, per problemes de salut, delegaria el comandament en Joan Comellas, que feia les funcions de secretari del partit.
Nicasi Marieges, nascut a Viladecans l’any 1906, pagès de professió i afiliat a l’Institut Català de Sant Isidre durant la República i “forzado a la Unió de Rabassaires” durant la revolució declara que “durante el dominio rojo-separatista” va ingressar en el grup falangista Santa Maria, de Barcelona i que per això va estar detingut. L’any 1939 el trobarem dins d’aquesta primera estructura orgànica de Falange i entre 1941 i 1945 serà alcalde de Viladecans.
Finalment, cal ressaltar el nomenament del jove Joan Miernau –21 anys, l’any 1939– en la influent delegació d’Informació i Investigació; important, perquè des d’aquesta delegació on es confeccionaven tots els informes d’antecedents polítics i socials que les diverses autoritats civils, militars i judicials, demanen sobre els veïns, encausats en consells de guerra, expedients de responsabilitats polítiques, avals per a la sortida de presoners dels camps de concentració i batallons de treball o depuracions professionals, d’entre altres. Informes que tots sabem, podien canviar la vida de les persones. Miernau seria regidor municipal entre 1947 i 1952 i alcalde de Viladecans durant el període de 1952 a 1965.
Manuel Luengo Carrasco
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada