dimarts, 30 d’abril del 2013

En aquest moment tan dur


No sabem com acabarà tot plegat, però les sensacions no són bones. Els anomenats mercats imposen unes polítiques que fan mal als més febles, i els nostres representants democràtics no semblen tenir capacitat ni valentia per obrir altres camins. 
I mentrestant, aquí, a Viladecans, molta gent està sense feina. Molta gent pateix perquè no pot pagar el lloguer o la hipoteca. Molta gent malviu sense calefacció i amb una alimentació al límit. Una pobresa severa l’extensió de la qual resultava inimaginable fa pocs anys.
Davant d’això i malgrat les retallades generals, els Serveis Socials de l’Ajuntament van incrementant el seu pressupost i coordinen la Taula de Necessitats Bàsiques de Viladecans; Càritas i la Creu Roja aconsegueixen multiplicar-se amb més ingressos i més persones voluntàries; s’ha engegat la campanya que aplega el compromís de les entitats de Viladecans Solidària amb el Punt Solidari de Viladecans... Tot plegat va agafant un volum que impulsa a una bona organització i una millor coordinació per servir amb dignitat les persones que ho necessiten. També sorgeixen altres iniciatives, com la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH). En conjunt, anem trobant respostes modestes, que sovint ens semblen insuficients en relació al gruix de problemes que veiem. I ens podem imaginar, a més, que darrere les parets de molts pisos hi ha encara nous problemes, que no surten a la llum i que caldria fer també alguna cosa per detectar.
No, no sabem com acabarà tot plegat. Voldríem animar des d’aquí tots els esforços de reactivació econòmica que es puguin fer des de les administracions més properes. I, més encara, voldríem esperar que els nostres dirigents polítics fossin capaços de no limitar-se a fer seguidisme de les directrius dels anomenats mercats i intentessin obrir altres vies d’actuació. Però en tot cas, sí que creiem que podem afirmar dues coses. La primera, que la resposta de la ciutat davant la situació actual és realment valuosa, i està fent sortir de dins nostre el millor de nosaltres mateixos. I la segona, que cal avançar en el treball coordinat per respondre millor a les necessitats que es manifesten, i per detectar les que, pel motiu que sigui, no arriben a fer-se visibles.