dijous, 19 de setembre de 2013

Seamos realistas y hagamos lo imposible


“Seamos realistas y hagamos lo imposible” és un dels records que guardem del nostre viatget a les terres del Sud. Com a Trucaires de l’Agrupament Escolta i Guia Sant Joan volíem descobrir i viure de primera mà dos projectes ben diferents del que estem acostumats a veure.
En una de les activitats organitzades per l’Hort Urbà de Viladecans, vam conèixer un home que feia realitat el que pensava i ho transmetia amb emoció, Javier Ballesteros. Va ser allà on vam descobrir Somonte. Somonte neix fa més d’un any quan uns quants “jornaleros” membres del Sindicato Andaluz de Trabajadores decideix ocupar de forma permanent una finca de 400ha no cultivades que estava a punt de ser subhastada. Tot i la pressió que pateixen per part de la Guàrdia Civil, Somonte resisteix. Ho comprovem el primer dia quan la Guàrdia Civil apareix i fotografia les matrícules de tots els vehicles entre ells el de la nostra furgo de lloguer.
Ens acullen a casa seva, treballem amb ells el camp i cada dia aprenem més sobre aquesta realitat tan particular. Si algun dia us diuen d’ajudar-los a collir dues síndries, prepareu-vos, seran més de 100. Això sí, no trobareu síndries millors enlloc. 
Tan ràpid va ser el posar-se a treballar com passar a formar part d’aquella gran “família”.
Una altra peça fonamental a Somonte és Lola Álvarez, entregada a la causa com qui més. Ella ens explica una versió més íntima del projecte i ens permet sentir Somonte com una part de nosaltres. Descobrim un projecte que tira endavant gràcies a l’esforç i a la solidaritat.  Ella és qui ens posa en contacte amb Marinaleda, projecte pare de Somonte. 
Després d’una horeta de camí arribem a Marinaleda on ens rep, al despatx de l’alcalde, una de les “concejalas” del poble. Al fons una fotografia de l’Humoso i al costat la bandera espanyola republicana, sense oblidar el retrat del Che penjat de la paret. Amb  claredat i transparència ens explica la ocupació de l’Humoso, els inicis de Marinaleda, així com la lògica –però no tan evident en altres llocs– gestió d’aquest poble. Al·lucinem quan ens diu que “concejales” i “alcalde” fan aquesta funció en el seu temps lliure, sense cobrar i que els ciutadans participen en la presa de la gran majoria de decisions per Assemblea. Ens ensenyen els pressupostos participatius, ens expliquen com funciona la realització de les cases d’autoconstrucció. La bona gestió econòmica fa que estiguin a l’abast de tothom tots els serveis públics i la vivenda, per la qual tan sols es paga 15 euros al mes.
Agraïm molt el tracte que hem rebut, l’hospitalitat amb què ens han acollit i la claredat amb què ens han parlat. Deixem una part nostra important, el fulard del nostre agrupament i ells ja són part de nosaltres.
“Somonte un ejemplo pal mundo”. 
Trucaires de l’Agrupament Escolta i Guia Sant Joan