Primer els Nou Rals, després el Forn del Mig, després Ca l’Hermínia… Tres botigues emblemàtiques del nostre Centre Històric estan tancades. Per motius diferents totes tres, però el fet és que han tancat, encara que diu que alguna potser tornarà a obrir… I amb aquestes tres, observem com aquest tancament de botigues en el nostre Centre Històric es va repetint ara aquí ara allà… També és cert, això sí, que hi ha qui s’anima i obre nous establiments, i tant de bo tinguin tot l’èxit del món. Però la sensació és que el Centre Històric se’ns està buidant.
Quan parlàvem d’aquests fets a la redacció de la revista, no podíem deixar de fer això que diu que no s’ha de fer mai, que és comparar-se amb el veí. Però nosaltres ho fèiem, i miràvem cap a Gavà, i ens agafava molta enveja davant el vigor comercial i cívic que manté el seu Centre Històric…
En tot cas, i deixant de banda les comparacions, alguna cosa important ens està fallant a Viladecans. El nostre Centre Històric hauria de ser el primer aparador de la ciutat, la imatge de marca per a nosaltres mateixos i per als que ens vénen a veure. Hi tenim, a més, dos monuments esplèndids: la Torre del Baró, que fa prou goig, i la Torre Modolell, lamentablement deixada i en espera d’una rehabilitació urgent. I tenim una Plaça de la Vila que podria donar molt més de si (¿quan hi podrem veure, almenys, un plànol de la ciutat?). I entorn d’aquests elements, caldria teixir-hi aquesta xarxa comercial i cívica que l’omplís de vida.
No sabem si la nostra administració municipal s’ha plantejat aquesta revitalització del Centre Històric com una prioritat, i ha estudiat els perquès del seu progressiu buidament i què caldria fer per capgirar la tendència. Però, en tot cas, des d’aquí volem reclamar una actuació immediata, seriosa i eficaç en aquest sentit. No pot ser que a Viladecans tinguem un Centre Històric convertit en un desert!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada