Som el que mengem. Conceptes com “slow food”, “slow cooking”, “km 0” o “producte de proximitat” estan guanyant popularitat en els darrers anys com a símptoma de la necessitat més o menys col·lectiva, compartida i –per a alguns– imperiosa d’alimentar-nos millor, d’una forma més responsable amb el medi ambient. Es tracta d’un moviment internacional que també ha arribat a casa nostra. Reivindica el gaudi dels aliments de temporada, elaborats o cultivats en espais propers i, per tant, amb molta menys petjada ambiental que altres productes de països llunyans que ens arriben a través de les xarxes de transport internacional.
Els beneficis també tenen molt a veure amb la nostra salut (menys additius) i el nostre paladar que assaboreix amb plenitud, les papil·les gustatives es reactiven i potencien un cúmul de sensacions gairebé oblidades que generen més satisfacció (no és el mateix collir la fruita madurada a l’arbre que fer-ho quan encara és verda i emmagatzemar-la en neveres industrials). Recuperem l’olfacte en apropar-nos a la pell d’una llimona o d’un préssec i comprovem la diferència abismal que hi ha entre els aliments produïts a gran escala –lluents i perfectes per fora, però insípids per dins– i els de proximitat, amb alguna tara però d’un tast boníssim.
Al nostre municipi tenim la sort i el privilegi de comptar amb el Parc Agrari del Baix Llobregat que nodreix de fruites i verdures bona part de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. En paraules del sociòleg agrari Andreu Peix, el parc ha estat un miracle que val la pena mantenir. I una bona manera de fer-ho és, sens dubte, potenciant i revolaritzant les seves collites. D’un temps ençà el consorci público-privat que gestiona aquest espai promou en col·laboració amb diversos ajuntaments i agricultors de la comarca “mercats de pagès” un dia a la setmana per oferir a la població els productes de la terra. La iniciativa ha arribat a Sant Boi de Llobregat, Sant Vicenç dels Horts, la Colònia Güell, Sant Joan Despí i el Prat de Llobregat (www.elcampacasa.com).
Seria un gran què poder afegir Viladecans a la llista. Escollir un espai emblemàtic i de pas com la Plaça de la Vila o la Plaça de l’Església per fer-hi un mercat de pagès setmanal. Estic convençut que ajudaria a dinamitzar el teixit comercial del casc antic (que prou falta fa), permetria una nova font d’ingressos als productors locals i facilitaria l’accés de la població a l’horta del Delta, un tresor a l’abast. Tot és qüestió de voluntat política. No només de centres comercials i Mercadones menja l’home.
Josep Ginjaume
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada