Malgrat el que ens han dit durant molts anys, aquest país no només no importa energia elèctrica sinó que n’exporta. A més, té una sobrecapacitat de producció tal que duplica les seves necessitats i tenim un munt d’instal·lacions, bàsicament centrals combinades de gas, que estan permanentment apagades (però tot i així paguem, incloses a la factura de la llum, les inversions efectuades).
Però en els últims anys tota la política comunicativa del govern i les empreses elèctriques ha anat dirigida a culpabilitzar les energies renovables del fet que paguem la llum més cara que els països del nostre entorn. Cosa ben curiosa quan es comprova que la nostra energia prové de l’eòlica (el vent no cobra), la hidràulica (la pluja també és gratis i els embassament fa anys que es van construir i estan amortitzats) i la nuclear (efectivament més barata que el gas o el fuel quan la central ja s’ha amortitzat, com és el cas de la major part de les nostres nuclears). Però és l’oligopoli elèctric el que imposa uns costos de distribució tan elevats que al final paguem la llum molt més cara del que tocaria.
L’últim episodi d’aquesta conxorxa entre govern i oligopoli elèctric és la legislació sobre la producció per a l’autoconsum. La possibilitat que milions de llars disminueixin el consum de la xarxa elèctrica gràcies als sistemes de producció domèstica (generalment fotovoltaic, sense descartar-ne d’altres) és un veritable malson per a les companyies elèctriques que veurien disminuir l’import del rebut que cada dos mesos carreguen al compte de cadascuna de les llars espanyoles. Però l’entesa entre el govern del PP i les elèctriques és total en aquest tema. I s’han inventat una legislació sense parangó a Europa. A Espanya, si la llei continua tal com està plantejada, no només no es cobrarà per l’energia sobrant que el productor domèstic aboqui a la xarxa, a Espanya el productor domèstic haurà de pagar un impost per instal·lar plaques fotovoltaiques a casa seva! És com si un particular hagués de pagar per tenir una tomaquera al seu balcó amb l’argument que ha de contribuir al manteniment dels supermercats. És una absurditat que no existeix a cap altre país, i ha estat batejat com impost al Sol.
Ens podem preguntar què es persegueix amb aquesta mesura absurda i no ens equivocarem gens si pensem que es pretén protegir les grans companyies i desincentivar la producció descentralitzada d’energia. A Alemanya, tan criticada per unes coses però un exemple a seguir en moltes altres, el 45% de les instal·lacions fotovoltaiques són domèstiques (no com aquí, que es van subvencionar milers d’”horts solars” propietat de grans inversors) i han estat capaces de generar 370.000 llocs de treball vinculats a aquest sector. ¿Què no podríem fer nosaltres, amb la insolació que tenim, si seguíssim les polítiques alemanes? Però Spain is different i prou que el govern del PP s’esforça a demostrar-ho.
D’aquest govern no és creïble esperar res, excepte que des d’Europa els obliguin a canviar la legislació (en això tenen experiència i demostren ser obedients) per ser contrària als objectius de reducció de consum energètics centralitzats i de reducció d’emissions de CO2. L’altra alternativa és tombar el govern entre tots.
David Massana
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada