L’anunci que es va fer el 17 de maig de la creació d’un parc agroalimentari a Gavà, Viladecans i Sant Boi es pot analitzar des de diferents perspectives. La més evident: és tracta d’una simple excusa per aconseguir una millor acceptació social en l’intercanvi de terrenys agraris en l’ampliació de l’aeroport. No és cap secret, Foment del Treball, el soci dels Ajuntaments, ho va anunciar clarament el juny del 2021.
Es podria parlar també d’aquesta tendència dels polítics d’anunciar fum amb una gran retòrica, que és el que va ser aquella roda de premsa. O bé de com es pretén buscar consensos sense parlar amb qui s’ha de consensuar. Per últim, podríem parlar de les incorreccions i imprecisions que expressa l’alcalde de Viladecans quan parla del planejament urbanístic i de la proposta d’adaptar la normativa segons algunes conveniències.
Però l’anunci amaga un altre debat de molt calat que s’està donant en aquests moments a nivell global. Com alimentarem la població mundial les properes dècades? Tothom té clar que és absolutament imprescindible canviar el sistema alimentari per a fer-lo sostenible.
Les Nacions Unides parlen d’una transformació sostenible que ha d’anar cap a una inclusió de tots els actors econòmics i socials que hi prenen part. Cap a la seva sostenibilitat, minimitzant els impactes ambientals negatius i conservant els recursos escassos (per cert, el sòl és un recurs escàs). Cap a l’eficiència del sistema, entesa com la prosperitat dels productors aconseguint un augment de la producció i un accés a l’alimentació de tota la població mundial. Es parla de la necessitat d’augmentar un 60% la producció d’aliments per poder alimentar a 9,5b de persones el 2050. I finalment, promoure la nutrició i la salut, promovent el consum d’aliments saludables i dietes variades per a tota la població mundial.
Per aconseguir aquests objectius hi ha ara mateix dues estratègies totalment divergents sobre les taules de diverses organitzacions mundials.
Per una banda, es parla que l’agricultura i l’alimentació han d’anar cap a un model agroecològic. La FAO (organisme de les Nacions Unides per l’agricultura i l’alimentació) defineix l’agroecologia com un moviment social i científic que tracta l’agricultura com a ecosistemes interrelacionats amb valors com la biodiversitat, l’economia circular o la resiliència, entre d’altres. El moviment agroecològic va molt més enllà de la producció ecològica. El febrer del 2021 el Comitè Europeu de les Regions va emetre un dictamen on fa 69 recomanacions, a la Comissió Europea i als Estats, per tal que adoptin una sèrie de mesures que promoguin l’adaptació dels sistemes agrícoles a una transició agroecològica.
L’Ajuntament de Barcelona està redactant en aquest moment l’Estratègia Alimentària Sostenible Barcelona 2030 on opta clarament per aquest model.
Per altra banda, la segona estratègia, que és la que van intentar presentar el 17 de maig, és l’anomenada Agritech. Es tracta de fer aliments amb una gran quantitat d’innovació i tecnologia, edició gènica, intel·ligència artificial o big data, entre d’altres. Es tracta de canviar el model d’explotacions agràries amb pagesia professional, per instal·lacions supertecnificades, on el control estigui en mans d’empreses despersonalitzades. Una de les grans preocupacions dels investigadors d’aquest àmbit és la creació de proteïna, que substitueixi l’actual proteïna animal.
Evidentment que la innovació tecnològica en agricultura és tan vella com la mateixa agricultura. Però el que ara es planteja és la producció sense sòl i controlant tot el procés productiu de manera digital, amb gran quantitat d’energia.
El Foodvalley, l’exemple que va posar l’alcalde per emmirallar el projecte presentat, no és res més que un banc de proves per les empreses que estan experimentant amb aquestes tecnologies.
I en aquest debat és en el que ha entrat el Parc Agrari. És un debat més en un territori altament debatut. No podem oblidar que també hi ha obert el debat per fer que gairebé tot el Parc Agrari sigui una ZEPA (Zona d’Especial Protecció de les Aus), que ha de venir a mitigar la nefasta gestió que durant anys s’ha portat a terme als Espais Naturals Protegits, per culpa, entre d’altres, de l’Aeroport del Prat. En pocs dies coneixerem la proposta del Departament d’Acció Climàtica, que està sota l’amenaça de la imposició d’una multa, degut a la denúncia del grup ecologista DEPANA davant la Comissió Europea.
Sort i encerts per a qui hagi de prendre les decisions!
Montse Lligadas
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada