 |
| Plànol del projecte del passeig marítim del terme municipal de Viladecans, abril de 1933. Fotografia de Luis Miguel Narbona Reina. AMVA, Fons Ajuntament de Viladecans, Secció d’Obres i Urbanisme. Projectes d’obres municipals d’equipaments i edificacions. |
Aprofitem l’espai que ens cedeix aquí la revista Viladecans Punt de Trobada per presentar la síntesi de la comunicació que vam redactar per a la XIII Trobada de Centres d’Estudis i Estudiosos d’Eramprunyà. Aquesta trobada s’hauria d’haver celebrat a Gavà el 24 d’octubre de 2020 però es va haver d’anul·lar, forçosament, a causa de les mesures sanitàries derivades de la Covid-19. No obstant això, el 8 de juliol passat, els companys del Grup Tres Torres, en la seva trobada anual celebrada enguany a la Torre del Baró, van trobar a bé convidar-nos a participar en una xerrada a propòsit del passat del nostre litoral i on vam poder explicar els punts més importants d’aquella recerca i comunicació que versava sobre el projecte frustrat de passeig marítim viladecanenc, impulsat en temps de la Segona República, entre 1932 i 1934.
Aquella va ser una proposta generada des de l’ajuntament de Viladecans, el 24 d’abril de 1933, i s’ha d’entendre a manera de rèplica municipal al gran pla d’intervenció de bona part del litoral del delta del Llobregat promogut per l’ajuntament de Barcelona des de mitjans de l’any 1931, amb el suport tècnic dels arquitectes del moviment GATCPAC (Grup d’Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l’Arquitectura Contemporània). D’aquest grup havia sorgit el projecte d’una Ciutat del Repòs i de Vacances per als treballadors de Barcelona, localitzat en les platges de Viladecans, Gavà i Castelldefels, zona que així esdevindria la gran platja de Barcelona. La Ciutat del Repòs i de Vacances estaria dividida en tres zones: zona d’estada, zona per al descans de cap de setmana i zona per a cura de repòs amb l’objectiu de dotar a la ciutadania de la capital d’espais litorals d’esbargiment. Amb això no cal ser gaire agosarat per interpretar que amb aquell macroprojecte el peix gran es volia menjar al xic: que l’administració municipal barcelonina mancada de platges arrambava amb les que trobava més a prop sense tenir en compte les necessitats dels territoris afectats malgrat que de seguida es va voler constituir una mancomunitat municipal per a gestionar un territori que al cap i a la fi no pertanyia a Barcelona ciutat.
Cap a les darreries de l’any 1932, la idea del GACTPAC ja havia estat àmpliament difosa en alguns diaris i revistes i anunciada en conferències on havia assistit la plana major d’Esquerra Republicana de Catalunya, partit de govern llavors tant en l’ajuntament de Barcelona com a la Generalitat de Catalunya. Però és justament llavors quan l’ajuntament de Viladecans reaccionà tot i compartir el mateix color polític que els homes de la capital. Va ser concretament el 8 del mateix mes quan el Ple municipal del poble acordava adreçar-se a l’enginyer en cap de la prefectura d’Obres Públiques de la província demanant autorització per construir a la zona marítima dintre d’aquest terme, entre els Estanys del Remolar i de la Murtra, un passeig marítim amb l’establiment de banys públics, piscines descobertes, club de natació –per a fomentar la natació entre el jovent– i solàrium per a les escoles públiques i “(...) en general tot el que sigui susceptible d’embellir i conduir a [la] màxima utilització d’unes platges avui improductives”. Aquella ofensiva local responia a les malfiances que generava un projecte de gran envergadura que no va tenir gaire en compte les administracions municipals afectades i els problemes que comportaria amb els propietaris dels terrenys, pagesos la gran majoria, a causa de la quantia de les expropiacions, si la proposta era declarada d’utilitat pública per part del Govern de la Generalitat de Catalunya. La corporació municipal viladecanenca mirava com podia gestionar aquest macroprojecte confrontant-lo amb un de propi.
El pla viladecanenc de passeig marítim d’abril de 1933 va esdevenir llavors la cirereta del pastís dels esforços municipals d’intervenir i deixar petjada en el nostre litoral: un passeig elevat, balustrat i arbrat que s’havia d’estendre des de l’estany de la Murtra fins al Remolar, amb una amplada de 20 metres i una longitud de 2.365 metres, acabant als costats dels estanys amb dues grans places circulars.
La confecció d’aquella idea de passeig va permetre dotar de força i arguments a les instàncies municipals, que així van poder prendre consciència dels valors paisatgístics i possibilitat de gaudi del seu litoral. L’estira-i-arronsa polític posterior que es va produir entre el nostre pla de passeig i el projecte de Ciutat de Repòs i de Vacances només acabaria amb els Fets d’Octubre de 1934 que van desembocar en l’empresonament de tot el govern de Catalunya. Els període del 1936-1939 va fer la resta i el pla va ser arxivat definitivament. En l’actualitat, vuitanta-set anys després, la platja de Viladecans encara espera un projecte igual d’ambiciós.
1. Malgrat aquella suspensió de la Trobada, el Centre d’Estudis de Gavà va publicar les actes amb els treballs que s’hi presentaren. El text sencer d’aquesta comunicació es pot descarregar aquí.
2. AMVA, Fons Ajuntament de Viladecans, Secció d’Obres i Urbanisme. Projectes d’obres municipals d’equipaments i edificacions. Projecte de passeig marítim del terme municipal de Viladecans, 24 d’abril de 1933.
3. AMVA, Fons Ajuntament de Viladecans, Actes del Ple Municipal de 8 de desembre de 1932.
Xavier Calderé Bel i Manuel Luengo Carrasco
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada