Hi ha dones que no poden ser mares, i la tècnica els permet arribar a ser-ho. Hi ha dones que són mares a desgrat seu. Hi ha mares que ho són d’una reina o d’un rei, ja siguin el Jesús dels cristians o la reina d’Anglaterra.
Hi ha mares que no
defalleixen fins a salvar els seus fills del seu trist destí en un país de
normes estrictes i feudals. Hi ha dones que es transformen en mares després
d’una passió que els encén la vida i els arrasa el cor, una passió que surt
corrents quan fa olor de responsabilitat.
També hi ha mares rivals de
les filles, i a la inversa. Rivals que ara es barallen i després d’hores, o al
minut següent, són les amigues més amigues de l’univers.
Per descomptat, hi ha les
dones enamorades de manera malaltissa dels seus fills, que poden aconseguir que
aquests arribin a assassinar els seus pares. Sí, mares tràgiques. I altres
mares que escandalitzen la hipocresia regnant. Sempre regnant.
Mares d’extrems. Dones
obsessives, perilloses, de malson nocturn i diürn, que transformen l’entorn a
la seva conveniència i fan febles els seus fills: sempre dependents, sempre
inútils a prop seu.
I mares coratge que
enalteixen aquest rol de les dones, necessari. Dones mares exemplars que fan
créixer la simpatia i l’afecte allà on passen. També matrimonieres, sí, encara
n’hi ha, continuen. Fins i tot entre les nenes que juguen a unir parelles i crear
malentesos i confusions d’amor.
Hi ha mares que callen,
mares que atorguen amb el seu silenci davant de males accions. Perquè protegir
el fill en una bombolla és fàcil. El més difícil és fer-lo fora al món i amb
criteri. Hi ha mares engabiades a les quatre parets circulars del seu cervell.
D’aquí no en surten. No coneixen res més, ni una manera diferent d’actuar. La
seva vida està gairebé acabada, perquè no són capaces de trobar una sortida
dins de la seva imaginació. Creuen que els daus ja han estat tirats. Però
s’equivoquen.
Com totes les dones i mares
que no veuen solucions al final del túnel. Com totes les que no demanen ajuda a
altres dones, a altres mares. Les que no lluiten per sortir de la soledat i el
buit, ni saben com fer-ho.
Mares, dones, dones mares,
mares dones. I més que no es reflecteixen en aquestes lletres. Dolces, fortes,
intrèpides, dolentes, bones, originals, clàssiques, serioses o sempre
somrients. Va per totes elles. També per les no-mares. I pels homes que també són
o volen ser-ho. Per a tots ells.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada